Ja a finals del segle XIX Lina Eckenstein va publicar un llibre on deia que els convents i monestir femenins eren llocs de llibertat per a les dones a l’edat mitjana, ja que, encara que sempre hagués un confessor que representés l’autoritat masculina, entre aquelles parets podien desenvolupar activitats culturals que d’altre manera haguessin estat quasi impossibles.
Va ser des d’aquest llocs que dones com En, Hildegard von Bingen, Anastasia (la il•lustradora dels llibres de Christine de Pisan), Herrad von Landsberg o Isabel de Villena, entre d’altres, ens van poder deixar senyals de la seves inquietuds culturals i de la seva capacitat creativa.
En il•lustradora del Beatus de Girona. Segle X
Una de les més misterioses és sense dubtes “En”, “Ende” o “Eude”, ja que els estudiosos li han atribuït aquest tres noms.
Ende va il•lustrar un manuscrit conegut com a Beatus de Girona, ja que és a la catedral d’aquesta ciutat on el podem trobar. Un llibre en el qual va deixar la seva signatura, que serveix per reconèixer-la com a la primera dona artista coneguda d’Europa. Aquesta signatura és de fet l’únic que de debò sabem d’ella.
La signatura diu: “En pintora i servidora de Deu i el frare Emeterius prevere”. Com el nom d’ella va al capdavant, especialistes com John Williams defensen que ella va ser la il•lustradora principal.
Sembla estrany que un home i una dona poguessin il•lustrar plegat un llibre com aquest i més en aquell temps. Però el cert és que ho van fer, a més els textos els fa ver un altre monjo anomenat Senior
Ende va il•lustrar aquest llibre amb un nivell de qualitat extraordinari, amb unes temàtiques que permeten als estudiosos de saber que coneixia les tradicions carolina i mossàrab. Va ser fet l’any 970, probablement a Tàbara, a Zamora, ja que s’han trobat referències que sembla que el poden situar en aquell monestir.
Altre cosa que discuteixen els experts és si era o no monja, en aquest sentit defensa que podia no ser monja Marqués i Casanoves. En aquelles èpoques les dones d’alta noblesa o de la reialesa sovint vivien en monestirs bé perquè fossin vídues, bé per no haver-se casat, bé por vocació, bé perquè els pares consideressin que devien resta al convent o monestir. No sempre feien els vots religiosos, era com una petita cort dins la pau del convent.
Isabel de Villena Primera Escriptora en Llengua Catalana i il•lustradora de “Speculum Animae”. Segle XV
En canvi sabem del cert que Isabel de Villena, va fer els vots religiosos. Filla natural d’Enric de Villena, (qui a la vegada era net natural del rei Enric II de Castella, també tenia lligams amb la corona d’Aragó, i era Gran Mestre de l’Ordre de Calatrava, cosa que li obligava a restar oficialment solter).
Isabel de Villena va viure a la Cort de la Reina Maria (esposa d’Alfons el Magnànim). Al 1445 Isabel (Elionor a l’època) va ingressa al monestir de la Santíssima Trinitat de les Clarisses de València on va acabar per ser abadessa. Se la considera la primera escriptora en llengua catalana per l’obra Vitae Christie, on amb una llibertat insospitada va barrejar fonts apòcrifes amb texts oficials de l’església per explicar la vida de Crist, encara que més aviat va centrar-se en el paper de Maria i les altres dones que apareixen als evangelis. Es dona el cas que un temps abans el metge i escriptor Jaume Roig havia escrit l’obra “Spill” molt crítica amb les dones, per no dir que absolutament misògina, per això hi ha qui creu que Vitae Christie és una mica una resposta d’Isabel a l’actitud de Roig, que per altre part era un notable coneixedor de la literatura. Va ser precisament Roig qui va signar el certificat de defunció d’Isabel de Villena.
Una de les obres d’aquesta autora “Speculum Animae” (El mirall de l’ànima) va ser il•lustrada per ella mateixa.
Hildegard von Bingen, Primera Dona Compositora de Música. Segle XII
Nascuda a Bermersheim el 6•09•1098
Morta al Monestir de Rupertsberg el 17•09•1179
Hildegard von Bingen, va ser la primera compositora de música de la que tenim notícies, a més de pintora, escriptora, predicadora i fins i tot activista política, qui a més va obtenir el reconeixement de santa per l’Església.
Ella tenia visions que van servir d’inspiració a les seves il•lustracions, que sorprenent ens apropen a formes pictòriques desenvolupades pels subrealistes al segle XX. Entre els llibres que va escriure i il•lustrar trobem fins i tot dos dedicats a medecina.
Herrad v. Landsberg. Segle XII
Nascuda l’any 1130 - Morta el 25•07•1195
Altre precursora va ser Herrad von Landsberg qui ens va deixar una veritable enciclopedia, la primera que coneguem feta per una dona, que va titular “Hortus Deliciarum” amb magnifiques il•lustracions, l’obra la va signar amb les figures de les monges que van intervenir i la d’ella, qui té una mida més gran.
Anastasia. Segle XIV i XV
Poc sabem d’Anastasia, de qui ens resta la seva obra com a Il•lustradora dels escrits d’una gran autora. Per això podríem dir que va ser una il•lustradora professional, per la relació amb Christine de Pisan.
Christine de Pisan. Segle – XIV i XV
Nascuda a Venècia 1364
Morta al Monestir de Poissy cap el 1430
Christine de Pisan és considerada la primera escriptora professional d’Europa, ja que va poder mantenir als seus tres fills amb el que cobrava pels seus escrits.
Defensora del que valien les dones, no va dubtar en fer declaracions com aquesta:
Si fos costum enviar a les nenes a l’escola i les facin aprendre el mateix que els nens, les nenes aprendrien a la perfecció i entendrien les subtileses de totes les arts i ciències igual que ells...
encara que com les dones tenen un cos més delicat que els homes, més dèbil i menys hàbil per fer certes coses, tant més agut i lliure tenen l’enteniment quan ho apliquen.
Em sembla que aquelles de nosaltres que ens puguem valer d’aquesta llibertat, cobdiciada durant tant temps hem d’estudiar per demostrar als homes que estan equivocats en privar-nos de l’honor i el benefici de l’ensenyament.
Unes idees considerades escandaloses en aquella època. Encara avui per moltes dones pateixen la privació de l’ensenyament i continua sent per a elles un valor cobejat i no aconseguit.
Christine de Pisan parlava de la ciutat de les dones, de la Ciutat de les Dames, una ciutat sorgida a l’empara de la Raó, la Justícia i la Rectitud, que acolliria a totes les dones de mèrit, d’ahir, d’avui i de demà.
Dolors García Martínez
Aquest text el vaig preparar per a l'Associació de Dones La Llinyola, amb motiu de l'exposició itinerant de l'Institut Català de les Dones, sobre Artístes Catalanes del Dibuix i la Pintura .
