Sant Jaume dels Domenys, 4 de desembre de 2023

María Dolores García Martínez (esguarddedona) 

L’Albert Solé té una amplia trajectòria musical, tot i que la música no ha hagi estat la seva professió, perquè la música ha estat sempre la seva vocació i tal com ell mateix diu al pròleg del llibre, “ha actuat de contrapès que li ha ajudat a equilibrar la balança al seu camí per la vida”.

I pot ser no ha  estat la seva professió però si que ha treballat tota la vida al servei de la música, perquè la seva trajectòria està farcida de fites que depassen l’àmbit del que és personal i esdevenen avanços i beneficis per la societat.

I això es va reflectir en l’acte que sota el nom de presentació del llibre “Música Coral”    -  publicat per l’Ajuntament del Vendrell, a proposta i impuls de Montse Meneses, directora del Cor Zongora i de Jordi Solé, director del Cor Orfeó Parroquial – ha servit per posar de relleu com la vida de l’Albert Solé ha estat sempre moguda per l’amor a la música, al Vendrell i a la figura i personalitat de Pau Casals.

Fer la crònica de l’acte ens permet anar desgranant també les successives realitats (elements de patrimoni cultural material i immaterial) que avui trobem al Vendrell i en les que va participar de manera molt activa l’Albert Solé.

Crònica de l’acte

L’acte va començar amb un cant de benvinguda, amb una de les composicions de l’Albert Solé cantada pels membres del Cor Orfeó Parroquial, el Cor Zongora, el Cor de Veus Blanques, la Coral Petit Estel i el Cor Joves Veus que estaven asseguts a l’auditori repartits entre el públic assistent. Una cançó que ell mateix va explicar era la presentació del Cor Orféo Parroquial, seguint l’estela marcada per la Coral Sant Jordi d’obrir les actuacions amb un cant de salutació que t’identifica. En aquest cas la lletra diu:

Som gent que canta i estima la vida i l’amistat,

la joia ens acompanya, fem camins de llibertat.

Cantem l’amor, l’esperança, la llum d’un demà millor,

La música ens agermana, cerquem la pau per a tots.

Som gent que canta i estima l’instant fugaç que vivim, l’instant, germans que amb vosaltres  compartim

L’acte tenia el format d’entrevista, sent Sílvia Martínez qui la conduïa. Gràcies a aquest diàleg vam saber que la relació d’Albert Solé amb la música va començar d’infant, quasi de casualitat, perquè tenia una bona veu i en aquell moment (1958) s’anava a fer un espectacle que es va dir “Carrusel 1958” i el volien perquè hi cantés. A casa ho van considera i li van permetre fer-ho. Tots eren gent del poble i el resultat va ser un espectacle amb molta càrrega còmica, i que va tenir un èxit impensable, va dura d’octubre del 58 a juny de 1959, i va recórrer tot el Baix Penedès i també algunes poblacions de l’Alt Camp i del Garraf. L’Albert Solé cantava una ranxera (que estaven molt de moda i es programaven molt per la ràdio, que era el mitjà de comunicació més extens de l’època) i el chotis “Madrid, Madrid, Madrid”

Arran aquest espectacle el va veure en Magí Mercadé i va anar a casa dels Solé-Galí per dir-los que aquell infant tenia que estudia música, i va oferir donar-li classes; no els va demanar que els pagués res, però va insistir que el nen havia d’estudiar música. Per agrair-li les classes, com solia fer-se en casos  com aquell, el pare li donava al professor productes de l’hort. A partir de la seva incorporació al món laboral,  als 14 anys, i amb els ingressos que n’obtenia van poder pagar per fi les classes de música. També de la mà, el guiatge i el mestratge de Magí Mercadé va iniciar els estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona, on va concloure la carrera de piano. Però en sortir va ser conscient que la seva vida professional no seria la de pianista, la realitat de la vida no ho permetia junt a la seva pròpia presa de consciencia sobre les seves possibilitat com a músic, i com de fet des dels 16 anys ja treballava a una entitat bancaria (en un temps on això suposava tenir un treball per a tota la vida),  la música, la seva vocació i devoció, no seria mai el mitjà per guanyar-se la vida, però si una realitat vital que a dia d’avui li continua acompanyant.

Cor Orfeó Parroquial

Acabada al carrera de piano i ja amb la vida centrada a la vila, es va incorporà al Cor Orfeó Parroquial on ja anaven a cantar molts dels seus amics, el detonant va ser sentir cantar el cor durant la consagració la cançó “Santa Nit”, la nit de Nadal, a la missa del gall, aquella interpretació li va omplir el cor i des d’aleshores el Cor Orfeó Parroquial forma part de la seva vida. I ben aviat va començar a ajudar a fer de director. Just aquest Nadal farà seixanta anys que es va incorporar al cor.

Avui el director es el seu germà petit Jordi Solé, i ell n’és un dels cantants. L’Albert Solé va ser director durant 27 anys,  i encara n’és membre actiu com a cantant. Tot just aquest Nadal es compliran seixanta anys de la seva incorporació a l’entitat.

President de l’Associació Musical Pau Casals del Vendrell de l’any 1983 a l’any 1997

Joan Miró actual president de l’associació va pujar a l’escenari per explicar la vinculació d’aquest amb l’entitat, (una veritable institució per la feina que ha vingut desenvolupant des de la seva fundació fa ara 50 anys). Ens va explicar que l’Albert Solé va treballar molt a prop de Josep Altet, qui va ser motor de la fundació de l’associació i el seu primer president; l’Albert Solé el va succeir el 1983 i en va ser president fins el 1997.  Va destacar l’esperit de servei de l’Albert Solé i la tasca que va desenvolupar, com ara fer realitat el que era el projecte llargament acaronat de la Plaça Bach, l’escola de música i organitzar i gestionar el Festival Pau Casals. Un festival que es va engegar el 1981, abans de ser president però del qual ja es va fer càrrec com a coordinador i portant la comptabilitat, i que durant deu anys es va fer realitat des de l’associació assolint des de bon principi un nivell de qualitat extraordinari.

Sentir en directe Pau Casals a Prada

Albert Solé, va explicar que el  1966, va poder sentir tocar el violoncel a Casals, just el darrer cop que ho va fer a Prada. (Al Mestre li acompanyava el pianista Mieczyslaw Horzowski, qui va oferir el concert inaugural de l’Auditori Pau Casals el 6 de juny de 1981)   A partir del moment en què va sentir tocar en directe al Mestre, qui amb els seus 90 anys, mantenia una vitalitat com intèrpret sorprenent,  el món de Pau Casals va entrar a la vida de l’Albert Solé qui, finalment, anys més tard – quan va tenir disponibilitat de temps per poder oferir a l’entitat–  va integrar-se a l’associació, era  l’any 1979.

L’Albert Solé ens va dir que allò li va permetre conèixer i col·laborar, entre el 1979 i el 1983, amb Josep Altet a qui va definir com a un fenomen, un home que va ser el motor de moltes de les realitats que avui té el Vendrell, perquè s’estimava profundament la vila i a Pau Casals, i el fet que fos vendrellenc tenia molt de pes en la seva admiració pel mestre.  Dues passions, El Vendrell i Pau Casals, compartides per l’Albert Solé, qui ens va dir que sens dubte es van veure incrementades per el que traspuava en Josep Altet al servei de totes dues causes. 

Impulsor de l’Escola Municipal de Música Pau Casals (EMMPAC)

Una realitat des de l’any 1986, i de la que  va ser el seu primer director. Carlota Baldrís (qui també va ser directora de l’EMMPAC del 1998 al 2010 i que avui continua lligada a l’escola com a professora de llenguatge musical i harmonia) va pujar a l’escenari per recordar aquella primera etapa de l’escola de música. El seu primer record va ser pel Cor Orfeó perquè va ser l’origen de la seva vocació per la música i també per en Magí Mercadé, perquè a l’igual que l’Albert Solé, però en època posterior, va ser el seu primer professor de música. A l’escola de música la Carlota Baldrís es va incorporar de bon principi al projecte. Va recordar el discurs que l’Albert Solé feia als nous professors quan s’incorporaven a l’escola en els temps en què ell era el director; com els explicava què era l’escola, qui era en Pau Casals i com era d’important pel Vendrell tan l’historia precedent com estimar i valorar la feina a fer a l’escola.

Dos esperits que floten a l’escola.

De les anècdotes que va explicar la Carlota Baldrís cal destacar la història que va explicar sobre  Margarita Güell,  una de les professores de l’escola, qui deia que l’esperit de Pau Casals flota per l’escola i que en opinió de la Carlota Baldrís la llavor de l’Albert Solé, el seu esperit és present a l’escola; un esperit lligat també als valors de l’escoltisme del que l’Albert Solé també en va formar part,  com també havia destacat en Joan Miró a la seva intervenció.

De la manera de fer de l’Albert Solé com director de l’escola de música també va destacar la seva afabilitat i sentit de l’humor, a la vegada del seu alt nivell d’exigència quant a la qualitat i professionalitat, i la vegada creant un bon ambient que feia que tothom s’ho passés bé.  Així com tenir un criteri assenyat i equilibrat que fa que quan hi ha una crisi sempre es trobi a l’Albert Solé.  Es va acomiadar afirmant que més que res l’Albert Solé ha estat i és per a ella un amic. I li va transmetre la salutació de l’actual directora de l’EMMPAC Emi Recasens Collado, que no havia pogut ser present a l’acte.

Cor Zongora

Montse Meneses, directora del Cor Zongora, Albert Solé i Sílvia Martínez

 Cor Zongora

Al llarg de l’acte van haver dues interpretacions musical del Cor Zongora, dirigit per Montse Meneses. Ella era alumna de la Carlota Baldrís quan es va inaugurar l’escola i va ser arran les propostes que el mateix Albert Solé feia als alumnes per animar-los a dirigir ella va iniciar-se en aquesta especialitat; a més volia desenvolupar el tema del cant coral volia entra a la Coral Polifònica Joan Toldrà cosa que va aconseguir, entrant més tard a l’Orfeó Català, del qual n’és actualment subdirectora. La Montse Meneses també va voler destacar la qualitat de l’Albert Solé per la seva manera de fer i tractar a la gent i d’encomanar la passió per la música.

La primera de les cançons que va interpretar era una estrena, una composició amb text de Joan Vinyoli; i una del cicle de Nadal, ambdues amb música de l’Albert Solé amb les que el cor li volia agrair tota la seva ajuda, suport i aportacions en forma de cançons de que manera altruista els proporciona.

 

La vocació de compositor

Aquest aspecte el va desenvolupar més intensament des de l’any 1992, a partir de la creació de la música per les Cançons de la Roda del Temps de Salvador Espriu. Va ser a partir d’aquest  moment en què realment la seva vessant de compositor es consolida . Va coincidir que uns anys més tard, el Grup Polièdric va fer un projecte al voltat d’aquestes mateixes poesies de Salvador Espriu i li van demanar de fer la transposició a orquestra de les deu cançons que ja havia escrit per cor i piano; i va escriure les dues finals (en total el cicle són dotze poemes) ja directament per orquestra; es tractaven de dos poemes pels que se li havia resistit trobar la música i finalment la va poder trobar en gran mesura pel canvi d’esquema mental que li va inspirar la visió d’una exposició d’escultures de Manuel Cusach al Museu Deu, també dedicades a  la Roda del Temps. La música d’aquests dues composicions que va néixer en uns moments molt difícils emocionalment parlant,  perquè la seva esposa Regina estava ja molt malalta i la temàtica dels versos li interpel·lava directament.

  

La poesia es indefinida

Preguntat per la Sílvia Martínez si ell no escrivia poesia, l’Albert Solé li va dir que si, però que no eren bones perquè en el fons eren molt personals i que la bona poesia no ho és de personal. Va citar la seva assistència a la II Jornada de la Càtedra Pau Casals a Barcelona, impulsada per la Fundació Pau Casals i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) dedicada a “Música i transformació social”, on un dels participants va afirma que “la poesia és indefinida”. És a dir, la bona poesia és indefinida, i que el mateix Espriu deia quelcom similar; entre d’altres coses, perquè la profunditat de la poesia va lligada al fet que cada paraula té el seu pes i el seu sentit:  per tant és profunda i per això esdevé difícil d’entendre i interpretar.

 

Pau Casals músic i humanista,.

Per l’Albert Solé en Casals tenia empatia i tenia una forma de tocar que et movia per dins i no tots els músics –tot i que toquin molt bé, per molt bons que siguin–  tenen aquesta peculiaritat que el Mestre tenia i que fa que et quedi un pòsit i t’atregui, que fa que t’interessis, que et convidi a seguir escoltant, a viure la música i per això el considera un cas únic al món. 

 

L’Associació Musical Pau Casals,  el camí per desenvolupar el coneixement sobre Pau Casals

Va ser en Josep Altet qui, un cop més, qui va plantejar que fer el concert de desembre cada any no era prou per honorar i donar a conèixer l’obre del Mestre i li va proposar a l’Albert Solé si es voldria fer càrrec d’organitzar més concert. El primer pas va ser contactar amb la Fundació Pau Casals per saber si els podria cedir la Sala de Música del Museu Pau Casals. Era l’any 1979 (any en que les despulles del Mestre van arribar al Vendrell per reposar al cementiri municipal). Van començar a fer un parell de concerts al  trimestre. Per poder fer la programació els músics que venien a tocar al Vendrell ho feien també a Reus, a Tarragona, a Tortosa i a Valls. L’ànima d’aquesta programació era el Sr. Josep Maria Calvo, president de Joventuts Musicals de Tarragona i que també va estar al primer patronat de l’Auditori Pau Casals.

Fer aquest concerts suposava des de portar les cadires i col·locar-les a anar a recollir els músics quan arribaven al Vendrell.

Temps més tard van arribar les activitats a l’Auditori, però qui portava el pes de fer realitat aquest gran projecte era en Josep Altet, i un cop acabat de construir, calia programar activitats i es va fer una reunió del patronat i es va cercar un gerent per poder treure rendiment d’aquesta eina i l’Albert Solé va proposar el nom d’un penedesenc, nascut a Llorenç del Penedès però que vivia a Barcelona: Pere Artís i Benach (1940 – 2017). Per la seva experiència i coneixements presentava totes les característiques adients, el problema era que tot i que el que va demanar com a compensació econòmica era més que ajustada; així mateix ho va fer veure el Sr. Joan Anton Maragall i Noble (1902 - 1993) però no es disposava dels recursos necessaris per poder assumir-la.

Així què algú va preguntar si no es podia fer directament des de l’Associació Musical Pau Casals, en Josep Altet va dir que si. I durant deu anys l’Albert Solé va esta al capdavant de la gestió del festival, amb uns resultats excel·lents. Des de la poca experiència però amb tota l’embranzida de qui creu en allò que fa, el primer Festival Internacional de Musica Pau Casals es va programar per juliol de 1981 just un mes després de la inauguració de l’Auditori Pau Casals.  Es van incorporar nous col·laboradors, que ni tan sol eren membres de la Junta Directiva en aquells moments i que van fer tota mena de feines per fer realitat el festival.  El finançament per dur-ho a terme havia de ser a càrrec de l’Ajuntament, amb tot, com l’associació en tenia líquid, va avançar les despeses i un cop acabat va presentar els comptes a l’Ajuntament i aleshores van començar totes les gestions – llargues gestions – administratives al respecte. En aquest complex camí es va comptar des de bon principi amb l’impagable Montserrat Domenech per saber com complir cada pas a fer.

Patró de la Fundació Pau Casals des de fa tres dècades

Jordi Pardo, com a director de la Fundació Pau Casals, va destacar com d’emotiu era veure un auditori ple de persones que expressaven afecte i reconeixement, amistat i sensibilitat cap a  l’Albert Solé. Com a representant de la institució, va voler destacar que les institucions són persones, perquè són les que les donen continuïtat. Les aportacions de l’Albert Solé a la Fundació Pau Casals, es poden definir en tres: els seu profund coneixement musical, i també sobre Pau Casals i treballar per fer que el país estigui a l’alçada del Mestre, i ho fa sempre des de la humilitat i la discreció. Una feina que dur a terme des de fa més de trenta anys, de manera incansable. 

Intervenció musical del Cor Orfeó Parroquial

La darrera intervenció musical prevista va anar a càrrec del Cor Orfeó Parroquial dirigit per Jordi Solé, que com ja s’ha dit en aquest escrit, és germà  de l’Albert Solé, i qui va voler deixar testimoni de com la seva relació amb la música neix a la seva infantessa, recordant com a casa d’ells hi havia un “quarto del piano” una habitació petita on l’Albert Solé toca i en aquell ambient ell va anar entrant en el món de la música. Va destacar també la  gran generositat de l’Albert Solé quan a proporcionar composicions als diversos cors i corals del Vendrell, sempre des de l’amor a la música, al Vendrell, a Pau Casals, i sempre amb altruisme.

Documents fotogràfics

Durant l’acte es van projectar fotografies històriques de les activitats desenvolupades per l’Albert Solé Galí tant a l’Associació Musical Pau Casals, a la inauguració de la plaça Johann Sebastian Bach, dirigint el Cor Orfeó o a l’EMMPAC.  El material ha estat cedit pel Canal 27 Televisió del Vendrell, per l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, per Ferran Quesada,  i per l’Associació Musical Pau Casals.

Música Coral: un llibre pensat per ser un instrument per a qualsevol cor o coral que en vulgui ampliar el seu repertori.

L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, va lliura un exemplar del llibre Música Coral, amb una selecció d’obres d’Albert Sole, ja que l’edició ha anat a càrrec de l’ajuntament.  A la vegada ha volgut destacar que el llibre és un agraïment fet amb molt d’afecte, perquè són moltes les realitats que avui té el Vendrell, com l’Auditori Pau Casals, l’Escola Municipal de Música Pau Casals, la Vil·la Casals (actual Museu Pau Casals) han estat pensades i realitzades per persones com l’Albert Solé, com ja s’havia explicat al llarg de l’acte. Quant a la música que recull el llibre, és música feta al Vendrell per ser regalada al món.

El llibre es divideix en tres parts: adaptacions de cançons popular (4 peces), cançons religioses (5 motets) i cançons d’autor i sobre poemes de Salvador Espriu, Joan Vinyoli, i Miquel Martí i Pol, musicats per l’Albert Solé). És un repertori on aquelles corals que ho vulguin poden trobar, com diu el mateix Albert Solé al pròleg “camins per explorar”, perquè la música és sobretot una via de comunicació que ens uneix a tots per sobre de les diferencies, és un espai de trobada en el qual es pot crear una experiència en comú de pau, col·laboració i creació artística, perquè tal com diu Albert Solé “la música és compartir”.

 

L’acte va concloure amb unes paraules de l’Albert Solé, qui va voler destacar com de vegades decisions senzilles que es prenen en la vida  esdevenen transcendentals; ell no va treballar de músic, però la música li donava l’equilibri emocional a la vida. Amb això va aprendre que,  tot i que s’havia personalitat molt en ell durant tot l’acte,  a la vida sol no es fa res, sempre fa falta el concurs i les idees d’altres persones, fins i tot quan no s’està d’acord; sempre cal el treball conjunt; el món de la música ho demostra, però també es així al mon de l’escoltes o el món de la família, i que sempre cal comunicació, generositat i molt de treball, que aquesta és de veritat una fórmula de l’èxit de qualsevol projecte va considerar

Així mateix va voler donar les gràcies a Montse Meneses i a Jordi Solé, a tots els cantaires, a tots els presents i a l’alcalde Kenneth Martínez i amb ell a tots els membres de l’ajuntament de tots els anys passats per haver cregut en aquest, perquè hagin sigut del color que hagin sigut sempre han  estat a una per fer realitat els projectes lligats al nom de Pau Casals; i a la Carlota Baldrís per tota la seva empenta i capacitat per unir voluntats per fer realitat el que és l’actual escola de música.  Finalment va fer un agraïment a tota la seva família

 

Albert Solé al piano

Com a punt final, va voler expressar tot el seu agraïment amb música, pel comiat de l’acte, i ho va fer amb una peça interpretada al piano, es tractava d’una de les seves darreres composicions, sobre un poema de Marius Torres i Perenya ( Lleida 1910 –  Sanatori de Puig d’Olena (Puigdolena) - Sant Quirze Safaja 1942)

El poema és diu Canço a Mahalta, dedicada a Mercè Figueras. Es van enamorar en l’estada al sanatori, on tot dos estaven ingressats per tuberculosi; ell mai es va guarir. El poema diu:

L’aire del teu silenci passa en mi

com en el prat un vent d’ales d’àngel o lliris.

Estrella del matí,

fes-me oblidar que em moro de que em miris.

Sóc la gota de rou que t’estimava ahir.

 (1939-1940)

Referència bibliogràfica: 

Marius Torres  (1953): Poesies. Barcelona: Ariel, p. 147.

 

NOTA D’ESGUARDDEDONA

Magí Mercadé apareix aquí escrit sense r final i amb accent, tot i que he trobat també altres documents on apareix com a Magí Mercader. A l’arxiu de revistes ARCA, al núm. 257 de l’any 1967, de la revista Vendrell: portavoz católico de la villa aparece como Mercadé. És el referent més fiable que n’he trobat gràcies a l’ajuda de la Nati Castejón, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, i el vaig confirmar al blog “La cuina violeta” de NaNi NoLla, on al post “La recepta musical de la Carlota Baldrís” apareix també citat amb la mateixa grafia.

CASTELLANO

Albert Solé tiene una amplia trayectoria musical, y eso que la música nunca ha sido su profesión, su “modus vivendi”, pero lo que si ha sido siempre es su vocación. Él mismo nos los dice en el prólogo del libro, porque la música “ha actuado de contrapeso y le ha ayudado a equilibrar la balanza en su caminar por la vida”.

Puede que no haya sido su profesión, pero si ha trabajado toda la vida al servició de la música, con una trayectoria llena de logros que superan el ámbito de lo personal porque han redundado en beneficio de la sociedad.

De modo que el acto de presentación del libro “Música Coral –publicado por el Ayuntamiento del Vendrell, a propuesta e impulso de Montse Meneses, directora del Cor Zongora y de Jordi Solé, director del Cor Orfeó Parroquial – ha servido para poner en evidencia que la vida de Albert Solé ha estado siempre presidida por el amor por la música, por el amor al Vendrell y por la figura y personalidad de Pablo Casals.

Hacer la crónica de este acto nos permite desgranar también las sucesivas realidades que hoy existen en el Vendrell, en forma de patrimonio material e inmaterial, y en las que ha participado, de manera muy activa, Albert Solé.

Crónica del acto:

El acto empezó con un canto de bienvenida, una de las composiciones que Albert Solé, cantada por miembros del Cor Orfeó Parroquial, el Cor Zongora, el Cor Veus Blanques, la Coral Petit Estel y el Cor Joves Veus, que estaban sentados en el auditorio, repartidos entre el público asistente. Una canción que como el propio Albert Solé explicó, había escrito para que sirviera de presentación del coro, siguiendo la estela de la Coral Sant Jordi de abrir las actuaciones con un canto de saludo que les identifica. En este caso la letra dice:

Somos personas que cantan y aman la vida y la amistad

La alegría nos acompaña, hacemos caminos de libertad

Cantamos al amor, a la esperanza, a la luz de un mañana mejor

La música nos hermana,

Buscamos la paz para todos

Somo gente que cata y ama

El instante fugaz que vivimos

Vivimos el instante hermanos que con vosotros compartimos

 

El acto tuvo un formato de entrevista, siendo Sílvia Martínez quien la condujo. Gracias a ese diálogo, supinos que la relación de Albert Solé con la música empezó siendo un niño de diez años y casi por causalidad porque tenía una buena voz y en aquel momento (1958) se estaba preparando en el Vendrell un espectáculo que se llamó “Carrusel 1958”  querían que el participase cantando. En su casa lo consideraron y se lo permitieron. Todos eran gente del pueblo y el resultado fue un espectáculo con una gran carga cómica y con un éxito impensable a priori, de forma que duró de octubre del 58 a junio de 1959, y recorrió toda la comarca del Baix Penedès e incluso se representó en poblaciones de las comarcas del Alt Camp y del Garraf. Albert Solé cantaba una ranchera, porque estaban de moda en esos momentos y las programaban mucho por la radio – que era el medio de comunicación más extendido de la época–   y el chotis  Madrid, Madrid, Madrid.

Le vio actuar Magí Mercadé, quien fue a casa de los Solé-Galí para decirles que aquel niño debía estudiar música y se ofreció a darle clases, no les pedía que le pagaran nada, pero insistió en que debía estudiar música. Para agradécele las clases, como solía hacerse en aquellos casos y aquellos tiempos, el padre le daba al profesor productos de la huerta. A partir de su incorporación al mundo laboral, con 14 años, y con los ingresos que obtenía, pudo por fin pagar las clases de música. También de la mano y con la guía y enseñanzas de Magí Mercadé se inició en los estudios en el Conservatori del Liceu de Barcelona, donde concluyó la carrera de piano. Pero al concluir los estudios fue consciente que su vida profesional no sería la de pianista, porque la realidad de la vida no lo permitía además tenía consciencia de sus posibilidades como músico, y como desde los 16 años trabaja en una entidad bancaria (en un tiempo en que eso suponía tener un trabajo para toda la vida), la música, su vocación y devoción, no sería un medio para ganarse la vida, pero si una realidad vital que aún a día de hoy le continúa acompañando.

Cor Orfeó Parroquial

Acabada la carrera de piano y ya con la vida centrada en la villa, se incorporó al Cor Orfeó Parroquial del que ya formaban parte muchos de sus amigos. El detonante fue sentir cantar el coro durante la consagración de la Misa del Gallo en la noche de Navidad, la canción era “Santa Nit. Aquella interpretación le llego al corazón y desde entonces el Cor Orfeó Parroquial forma parte de su vida. Enseguida empezó a ayudar al director y con el tiempo sería su sucesor, cargo que ostentó durante veintisiete años. Hoy el director es su hermano menor Jordi Solé y pero él permanece el coro como cantante.   Justo esta próxima Navidad se cumplirán sesenta años de su incorporación a la entidad.

 

Presidente de la Associació Musical Pau Casals d el Vendrell (1983-1997)

Joan Miró, actual presidente de la asociación explicó la vinculación de Albert Solé con la entidad, (una verdadera institución que ha realizado y sigue realizando un trabajo encomiable des de hace cincuenta años en que se fundó oficialmente, más los previos en que sin esa denominación ya había un grupo de personas (que después fueron la primera Junta Directiva) ya venían realizando actividades relacionadas con la música, la figura y obra de Pablo Casals).

Explicó que Albert Solé trabajo mano a mano con Josep Altet, (verdadero motor de la asociación y su primer presidente) al que sucedió en 1983. Destacó el espíritu de servicio de Albert Solé y el gran trabajo que ha realizado a lo largo de su vida para contribuir a hacer realidad proyectos como la Plaça Bach, la escuela de música, o la gestión i organización de los primeros diez años del Festival Internacional Pau Casals al Vendrell, que se inició en 1981 (ya con un nivel de calidad extraordinario) y del que se hizo cargo como coordinador y responsable de la gestión contable, aún antes de ser presidente de la entidad.

Escuchar en directo a Pablo Casals en Prada de Conflent

Albert Solé explicó que en 1966 pudo escuchar en directo a Pablo Casals, justo en el que fue su último concierto en Prada. (Al Maestro le acompañaba Mieczyslaw Horzowski, quien ofreció el concierto inaugural del Auditori Pau Casals el 6 de junio de 1981). A partir de ese momento en que pudo sentir en directo a Casals, quien con 90 años mantenía una vitalidad como interprete realmente sorprendente, el mundo de Pablo Casals entró en la vida de Albert Solé, y años más tarde, cuando la disponibilidad de tiempo lo permitió, se integró en la asociación, el año 1979.

Albert Solé nos explicó que ello le permitió conocer y colaborar,  con Josep Altet, al que definió como un fenómeno, un hombre que fue el motor de muchas de las realidades que hoy existen en el Vendrell, porque amaba profundamente la villa y a Pablo Casals, y ese amor a Casals no era ajeno al hecho que éste fuera hijo del Vendrell.  Estas dos pasiones: El Vendrell y Casals que sentía Altet y que hacía que fuera un verdadero servidor de esas dos causas, incrementaron aún más la admiración que ya sentía Albert Solé y el compromiso con esos mismos fines.

Pablo Casals, músico y humanista

Para Albert Solé Casals tenía una empatía y una forma de tocar que conmovía, y no todos los músicos – incluso siendo muy buenos – tiene esta peculiaridad que el Maestro tenía y que hacía que dejase poso, que despertase el interés de quien lo oía por vivir la música. Para él Casals (también con su amor por la paz y la dignidad humana) fue un caso único en el mundo.

La Associació Musical Pau Casals, el camino para desarrollar el conocimiento sobre Pablo Casals

Fue Josep Altet, quien planteó que hacer un concierto cada diciembre dedicado a Casals no era suficiente para honrarlo y para dar a conocer su obra y sus valores. De ahí que le propusiera a Albert Solé que si hiciera cargo de organizar más conciertos. Para ello contactó con la Fundación Pau Casals para saber si podría cederles la Sala de Música del Museu Pau Casals. Corría el año 1979, año en que llegarían los restos mortales de Casals para ser enterrado en el Vendrell. Los conciertos se empezaron a programar a razón de un par por trimestre. Para poder hacerlos realidad los músicos que tocaban en el Vendrell, también actuaban en Reus, Tarragona,  Tortosa y Valls. El alma de esta programación fue Josep Maria Calvo, presidente de las Juventudes Musicales de Tarragona. Posteriormente también sería miembro del primer patronato del Auditori Pau Casals, cuando este se creó.

Organizar estos conciertos quería decir hacer todo tipo de trabajo, desde el transporte y colocación de las sillas, a ir a recoger a los músicos. Y cuando el Auditori Pau Casals fue una realidad (el peso de este proyecto lo encabezó Josep Altet) se hizo necesario programar actividades en él, así que se organizó una reunión del patronato y se buscó quien podía ser el gerente. Albert Solé propuso a Pere Artís i Benach (Llorenç del Penedès, 1940 – Barcelona 2017), porque tenía las características  y experiencia adecuadas. Pero aunque la compensación económica que éste solicitó era más que ajustada (como bien hizo ver Joan Anton Maragall i Noble (Barcelona, 1902-1993) también miembro del patronato) no había recursos para asumirla, así que fue directamente l’Associació Musical Pau Casals la que se hizo cargo. Así que Albert Solé el encargado de la gestión del Festival Internacional Pau Casals del Vendrell, que nació en julio de 1981 (justo un mes después de inaugurar el auditorio).

Esta tarea de gestión la desarrolló Albert Solé durante las primeras diez ediciones del festival, con resultados excelentes. No tenía experiencia en ese campo, pero si creía en el proyecto e incorporo un equipo que posteriormente también pasarían a ser miembros de la Junta Directiva. La financiación del festival tenía que correr a cargo del ayuntamiento, pero la asociación disponía de liquidez para hacer toda la gestión y presentar posteriormente los resultados para que fueran abonados, después de los complejos vericuetos administrativos, cosa que consiguieron siempre gracias a la inestimable guía de Montserrat Domenech.

 

 

Impulsor de la Escola Municipal de Música Pau Casals (EMMPAC)

Una realidad desde 1986, de la que fue el primer director.

Carlota Baldrís, (quien también fue directora de la EMMPAC  (1998 – 2010) y que hoy día continua formando parte como profesora de lenguaje musical y armonía) subió al escenario para recordar cómo fue aquella primera etapa de la escuela de música. Su primer recuerdo fue lara el Cor Orfeó, porque el origen de su vocación por la música estuvo ligada a este coro y a Magí Mercadé, ya que al igual que Albert Solé, aunque en época posterior, fue su primer profesor de música. En relación a la escuela de música, ella se incorporó al proyecto desde el inicio y en su discurso quiso recordar como Albert Solé, cuando era el director, hacía un discurso, en su despacho, a cada nuevo profesor que se incorporaba, para explicarle que era la escuela, quien fue Pablo Casals y su importancia  para el Vendrell, además de lo importante que era amar y valorar el trabajo que se hacía en la escuela.

Dos espíritus que flotan en la escuela

De las anécdotas que explicó Carlota Baldrís hay que destacar la historia que explicó sobre Margarita Güell, una de las profesoras de la escuela, que decía que el espíritu de Pablo Casals flota en la escuela; en opinión de Carlota Baldrís, la semilla que ha dejado Albert Solé en la escuela es tal que también su espíritu flota por la escuela; un espíritu ligado a los valores del escultismo del que Albert Solé también formó parte, aspecto este último (los valores del escultismo presentes en Albert Solé) que también había ya destacado también Joan Miró en su intervención.  

Carlota Baldrís, sobre la forma de ser de Albert Solé como director de la escuela de música,  también quiso destacar su afabilidad y sentido del humor, a la vez que su alto nivel de exigencia cuanto a calidad y profesionalidad, a la vez era capaz de crear un buen ambiente que hacía que todos se lo pasasen bien. Añadido al hecho de tener un criterio equilibrado y sensato, que hace que en cualquier crisis se le busque. Pero que sobre todo para ella es un verdadero amigo. Aprovecho para transmitir la salutación de la actual directora de la EMMPAC Emi Recasens Collado, porque no había podido estar presente.

 

Cor Zongora

Durante el acto tuvieron lugar dos interpretaciones musicales del Cor Zongora, dirigido por Montse Meneses. Ella fue alumna de Carlota Baldrís cuando se inauguró la escuela y a raíz de las propuestas que Albert Solé hacía a los alumnos y alumnas  para animarlos a dirigir, ella se inició en esta especialidad;   además también quería desarrollar el tema del canto coral y quería entrar en la Coral Polifònica Joan Toldrà, cosa que consiguió, entrando más tarde también en el Orfeó Català, del cual es actualmente subdirectora. Montse Meneses también quiso destacar la calidad humana de Albert Solé por su manera de hacer y de tratar a las personas y de contagiar la pasión por la música.

La primera de las canciones que interpretaron fue un estreno; una composición sobre un texto de Joan Vinyoli, la otra pieza pertenecía al Ciclo de Navidad. ambas con música de Albert Solé. Con ellas el coro quería agradecerle su ayuda, apoyo y aportaciones en forma de canciones que de manera totalmente altruista les proporciona.

La vocación de compositor

Es un aspecto que desarrollo de manera más intensa a partir de 1992, a raíz de la creación de la música para las Cançons de la Roda del Temps (Canciones de la Rueda del Tiempo) de Salvador Espriu. Fue a partir de ese momento en que la vertiente de compositor se consolida. Además unas años más tarde el grupo  Polièdric desarrolló un proyecto sobre estas mismas poesías de Salvador Espriu y le pidieron que hiciese una transposición a orquesta de las diez canciones que ya tenía compuestas para coro y piano, y que además compusiera la música de los dos últimos poemas. Eran dos poemas que hasta entonces se le habían resistido. Finalmente encontró la inspiración después de visitar una exposición de esculturas de Manuel Cussach que se realizo en el Museu Deu, que también estaban inspiradas en la Roda del Temps. La música de esas dos piezas nació en unos momentos emocionales muy difíciles porque su esposa Regina estaba muy enferma y la temática de los versos le interpelaba de una manera muy directa.

La poesía es indefinida

Sílvia Martínez le preguntó si él no escribía poesía. Albert Solé le dijo que si, pero que no eran buenas, porque en el fondo eran muy personales y la buena poesía no es personal. Citó que hacía pocos días había asistido a la II Jornada de la Càtedra Pau Casals en Barcelona, impulsada por la Fundació Pau Casals y la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) dedicada a “Música y transformación social” porque en ella uno de los participantes afirmó que la poesía era algo indefinido y él recordó que Espriu decía algo similar, porque, entre otras cosas, la profundidad de la poesía va ligada al hecho que cada palabra tiene peso, su propio peso, y su propio sentido; por tanto es profunda y por ello difícil de entender y de interpretar.

Patrón de la Fundación Pau Casals desde hace tres décadas

Jordi Pardo, director de la Fundació Pau Casals, destacó como era de emotivo ver el auditorio lleno de personas que estaban expresando el afecto, el reconocimiento, la amistad y la sensibilidad hacía Albert Solé. Como representante de la institución puso el acento en el hecho que las instituciones tienen continuidad gracias a la labor de las personas que las componen. En el caso de Albert Solé destacó tres aportaciones: su profundo conocimiento de la música, de Pablo Casals y la aspiración de que el país esté a la altura del Maestro; trabajando siempre desde la humildad y la discreción. Una labor que ha realizado desde hace más de treinta años de una manera impecable.

Intervención del Cor Orfeó Parroquial

La última intervención musical prevista la realizó el Cor Orfeó Parroquial, dirigido por Jordi Solé, que como se ha dicho anteriormente, es hermano de Albert Solé, y que dejó testimonio de una infancia de una familia sencilla pero que tenía en su casa una “habitación para el piano”, en la que nació su relación con la música. Destacó también la generosidad de Albert Solé proporcionando composiciones a los diversos coros y corales del Vendrell, siempre desde el amor a la música, al Vendrell, a Pablo Casals, y siempre desde el altruismo.

Documentos fotográficos

Durante el acto se proyectaron fotografías históricas de las diversas actividades desarrolladas por Albert Solé Galí tanto en la Associació Musical Pau Casals, en la inauguración de la plaza Johann Sebastian Bach, dirigiendo el Cor Orfeó, o en la EMMPAC. El material fue cedido por Canal 27 Televisió del Vendrell; el Arxiu Comarcal del Baix Penedès, por la Associació Musical Pau Casals y por Ferran Quesada.

 

Música Coral: un libro pensado para que sea un instrumento que pueda utilizar cualquier coral o coro que desee ampliar su repertorio.

Por lo que hace a la música que contiene el libro, dijo que era “música escrita en el Vendrell, para ser regalada al mundo”.   

El libro se divide en tres partes: adaptación de canciones populares (4 piezas), canciones religiosas (5 motetes) y canciones de autor sobre poemas de Salvador Espriu, Joan Vinyoli y Miquel Martí i Pol.  Es un repertorio en que, en palabras de Albert las corales pueden encontrar en caminos para explorar, porque la música es sobre todo una vía de comunicación que nos une por encima de las diferencias, un espacio de encuentro en el que se puede crear una experiencia común de paz, colaboración y creación artística, porque “la música es compartir”.

El acto acabó con unas palabras de Albert Solé, en que destacó como a veces las  decisiones sencillas que tomamos en la vida se convierten en trascendentales y que  l que nunca ha trabajado en la música como profesión, encontró siempre en la música el equilibrio emocional para su vida; y que en la vida había aprendido – pese a que en el acto se había personalizado mucho en él – que en la vida nada se hace sin el concurso y las ideas de otras personas, incluso cuando no se tienen las mismas opiniones; que hay que trabajar en equipo, y que precisamente el mundo de la música lo demuestra y que también lo demuestra el mundo del escultismo (Scout) o el mundo de la familia. Añadió que la fórmula del éxito era: comunicación, generosidad y mucho trabajo.

Dio las gracias a Montse Meneses y a Jordi Solé, a los cantantes, a todos los presentes y al alcalde y a través de él a todos los miembros de los consistorios que le habían precedido, porque siempre, fueran del color político que fueran, habían dado apoyo a los proyectos ligados al nombre de Pablo Casals. También agradeció a Carlota Baldrís su capacidad de unir voluntades y su fuerza para hacer realidad la actual escuela de música. Finalmente envió un agradecimiento a toda su familia.

Como punto final quiso hacer un agradecimiento desde la música, tocando una pieza al piano. Se trataba de una de sus últimas composiciones en que a musicado un poema de Marius Torres i Perenya (Lleida 1910 - Sanatori de Puig d’Olena (Puigdolena) - Sant Quirze Safaja 1942) (El poema dice, en traducción libre: “El aire de tu silencio me pasa (me acaricia), como en el prado un viento de alas de ángel o lirios. Estrella de la mañana, hazme olvidar que me muero porque me mires. Soy la gota de rocío que te amaba ayer.”

El poema, tiene por título de Canço a Mahalta (no és el único con ese título), está dedicado a Mercè Figueras. Ambos se enamoraron durante su estancia en el sanatorio, donde él moriría. Ambos estaban enfermos de tuberculosis. 

ENGLISH

The presentation of the book Música Coral by Albert Solé served to pay a true tribute to his long work for music.

The book contains a selection of works composed by Albert Solé for choral singing. Edited by the City Council of Vendrell, at the suggestion of Montse Meneses, director of the Zongora choir, and Jordi Solé, director of the Orfeón Parroquial Choir.

Music was never his profession, nor his way of life, but it has always been a vocation and a passion, which he defines as that which has served as a counterbalance and has helped him to maintain balance on the path of life.

Throughout his life, Albert Solé has contributed to increasing and making a wide material and immaterial heritage for El Vendrell, the town where he was born and which he loves so much.

When Albert Solé entered the stage of the Pau Casals Auditorium in Sant Salvador (El Vendrell), the singers of the choirs Cor Orfeó Parroquial, Cor Zongora, Cor Veus Blanques, Coral Petit Estel and Cor Veus Joves, stood up to sing one of his works.

The singers were seated in the audience.

The song goes:

 

We are people who sing and love life and friendship.

Joy accompanies us, we make paths of freedom.

We sing to love, to hope, to the light of a better tomorrow.

Music brings us together,

We seek peace for all.

We are people who taste and love.

The fleeting moment we live.

We live the instant brothers that we share with you.

The event was conducted by Sílvia Martinez and had an interview format.

 

Abstract

Albert Solé started in music when he was ten years old and by chance.

A musical and variety show was being prepared in Vendrell. As he had a good voice, they came looking for him. His parents authorized his participation.  The show was an unthinkable success. It was performed between October 1958 and June 1959.

It toured the Baix Penedès region, as well as several towns in Alt Camp and Garraf.

Albert Solé sang a ranchera (a type of music that was played a lot on the radio at that time) and the chotis "Madrid, Madrid, Madrid".

 He was seen performing by Magí Mercadé, a music teacher, who visited the Solé-Galí family to tell them that the boy should study music.  He did not ask them to pay him for the lessons, because the family could not afford to do so, so as a thank you they offered him produce from the garden. At the age of 14 Albert Solé started working and from that moment on he was able to pay for his music lessons.

Under the guidance of Magí Mercadé, he studied at the Liceu Conservatory in Barcelona. He graduated in piano.

 

When he finished his studies he was aware that he would not be able to dedicate himself professionally to music.

From the age of 16 he worked in a bank, that would be his way of earning a living. But his passion and vocation would always be music.

Cor Orfeó Parroquial (Parish Choir Orfeón)

During a Christmas Midnight Mass, he heard the Cor Orfeó Parroquial singing "Silent Night" and was very impressed and entered as a singer, but immediately began to help the director. Eventually, he would be his successor.

This Christmas it will be 60 years since he joined the choir.

Listen live to Pablo Casals in Prada de Conflent

In 1966 he was able to listen to Pablo Casals live in a concert.  Casals was 90 years old.   Albert Solé was impressed by his vitality. 

His love for Casals, his music, his work, and his values increased from that day on.

Mieczyslaw Horzowski also participated in the concert (Horzoski would inaugurate the Auditori Pau Casals in Sant Salvador (El Vendrell) with a concert on June 6, 1981).

Pablo Casals, musician, and humanist

Albert Solé believes that Casals had an empathy and a way of playing that moved him. He believes that not all musicians have that quality, even if they are very good. For him, Casals made those who listened to him want to live the music intensely. That's why he believes it was a unique case. Also, for his love for peace and human dignity.

Associació Musical Pau Casals del Vendrell. (Pablo Casals Musical Association). President from 1983 to 1997.

In 1979 he joined the association because he could dedicate time and effort to it and help to make the projects in honor and memory of Pablo Casals a reality.

The current president of the institution Joan Miró highlighted the spirit of service of Albert Solé and the great work he has done throughout his life.

Among the projects that he has contributed to make reality he highlighted:

The construction and inauguration of the Johann Sebastian Bach Square.

The Pau Casals International Festival, of which he organized the first 10 editions.

Albert Solé remembered Josep Altet, the first president of the association, whom he defined as a true phenomenon. He was a man who was able to make difficult projects come true and leave for El Vendrell many heritage realities.  His love for El Vendrell and Pablo Casals made him a true servant of both causes.  Albert Solé's admiration for Casals was enhanced by his dealings with Altet, with whom he collaborated and whom he succeeded as president in 1983.

The Pau Casals Musical Association, the way to develop knowledge about Pablo Casals

Josep Altet believed that holding a single concert a year was not enough to honor and disseminate the work and values of Pablo Casals.

So he proposed to Albert Solé that he organize more concerts. They spoke with the Pau Casals Foundation and asked them if they could use the music room that was in the Museu Pau Casals (What was Casals' summer home houses the museum, so the music room is the same room that Casals used) . It was in 1979. That year Casals' mortal remains arrived in Vendrell to be buried in the family pantheon.

The concert program, two each quarter, was possible thanks to the fact that the same musicians did a circuit in several cities (Tarragona, Tortosa, Reus, Valls and El Vendrell). The organization of the circuit was carried out by Josep Maria Calvo, president of the Musical Youth of Tarragona.

When the Auditori Pau Casals was created, the Pau Casals International Festival, also managed by Albert Solé, was scheduled because there were no funds to hire a manager. (The possibility of incorporating Pere Artis Benach (Llorenç del Penedès 1940 - Barcelona 2017) was studied but it was not possible although his budget was very tight, as highlighted by Joan Anton Maragall i Noble (Barcelona, 1902 - 1993) who was also a member of the patronage.

For this reason, Albert Solé will be the manager of the first ten editions of the festival, altruistically.

The first concert was held in July 1981. One month after the auditorium was inaugurated.

The financing of the festival was provided by the city council. But since the association had liquidity, it advanced all the expenses and subsequently the corresponding accounts were presented and the administrative procedures were carried out, with the valuable help of Montserrat Domenech.

Promoter of the Escuela Municipal de Música Pau Casals (EMMPAC) and its first director.

The school was created in 1986.

Carlota Baldrís (who was the director of the EMMPAC between 1998 and 2010; today she continues to be part of it as a teacher of musical language and harmony), emphasized that Albert Solé was a director who received each new teacher in his office and explained who Pablo Casals was and the importance he had for El Vendrell, then stressed the importance of loving and valuing the work that was done in the school.

Two spirits floating in school

Carlota Baldrís explained an anecdote.

Margarita Güell, one of the teachers at the school said that the spirit of Pablo Casals floats in the school, in a good sense; and according to Carlota Baldrís, that of Albert Solé also floats because he has left a seed linked to the values of the scouts (Solé was part of the Scouts) but also because of his affability and sense of humor. In addition to having a balanced and sensible criterion that makes that in any crisis, his opinion is sought.

For Carlota Baldrís Albert Solé is above all a friend.

The current director of the school, Emi Recasens Collado, could not attend the event and sent her greetings through Carlota Baldrís.

Cor Zongora (Zongora Choir)

This choir is directed by Montse Meneses, who was a student of Carlota Baldrís. As director of the music school Albert Solé encouraged the students to conduct. She felt immediately for this facet, also to broaden the knowledge about choral singing, because she wanted to join the Polyphonic Choir Joan Toldrà.  She succeeded. She also joined the Orfeó Català. Of which today she is deputy director.

Montse Meneses wanted to emphasize the human quality of Albert Solé. His way of treating people and his ability to spread his passion for music.

The choir performed two compositions by Albert Solé, and thanked him for always helping them and providing them with new compositions in an altruistic way.

Vocation as a composer

He has developed this facet more intensely since 1992.

Putting music to twelve poems by Salvador Espriu entitled "Cançons de la Roda del Temps" (Songs of the Wheel of Time).

He composed ten for choir and piano. Later he transformed them for orchestra at the request of the Polièdric Group (link). The last two works were difficult for him to set to music, but an exhibition of sculptures by Manuel Cusach that were also dedicated to the same poems (they were exhibited at the Museu Deu del Vendrell). At that time his wife Regina was very ill and the text of the poems affected him very directly.

 Poetry is indefinite.

Sílvia Martínez asked him if he doesn't write poetry for her compositions.

She answered yes, but it wasn't good, because it was too personal.

A few days ago, she attended the II Conference of the Pau Casals Chair, organized by the Pau Casals Foundation and the Open University of Catalonia (UOC), which was dedicated to "Music and social transformation." In it, a participant said that poetry was something indefinite and he remembered Espriu who said something similar.

In poetry everything is important. Every word has meaning. That is why it is deep. That's why it's difficult to interpret.

Patron of the Pau Casals Foundation

Albert Solé has been a patron of the Foundation for more than thirty years. The current director, Jordi Pardó. I emphasize that it was exciting to see the auditorium full of people who were expressing their affection, recognition and friendship towards Albert Solé.

He highlighted that as patron he continued to contribute three great values: knowledge of music and Pablo Casals and his desire for the country to live up to the maestro. And that this work has always been carried out impeccably, with humility and discretion.

The last musical participation planned was that of the Cor Orfeó Parroquial, directed by Jordi Solé, younger brother of Albert Solé, who also explained to us that when he was a small child in his house there was a "room for the piano", something that was not usual at his friends' houses. In that room, listening to his brother play, his love for music was born. He also highlighted the generosity of Albert Solé because he has always provided the various choirs and choirs of El Vendrell with new repertoire written by him, always in an altruistic manner.

Photographic documents

During the event, historical photographs of various activities carried out by Albert Solé were projected, at the Pau Casals Musical Association, at the inauguration of the Johann Sebastian Bach square, directing the Parish Choir Orfeó or at the Pau Casals Municipal Music School. The photos were provided by: Canal 27 Televí del Vendrell; Baix Penedès Regional Archive; Associació Musicial Pau Casals and by Ferran Quesada.

Choral Music: a book designed so that any choir can expand their repertoire

The mayor of Vendrell Keneth Martínez gave a copy of the book to Albert Solé. It was a testimonial act, because the book was published by the city council.

As the mayor explained, the book is a show of gratitude and affection towards Albert Solé for everything he has helped create a heritage linked to the name of Pablo Casals, together with other people who, like him, love Vendrell and Pablo Casals. He gave examples of this heritage: the Pau Casal Auditorium, the Pau Casals Municipal Music School or the Vila Casals, today the headquarters of the Pau Casals Museum. He added that the book contains "music written in El Vendrell to be given to the world."

 

The book is divided into three parts: 4 adaptations of popular songs; 5 religious motets and author songs based on poems by Salvador Espriu, Joan Vinyoli, and Miquel Martí i Pol.

 

For Albert Solé, this book is a path to explore by choirs that want to incorporate it into their repertoire; because music is a means of communication that unites over differences, a meeting space in which a common experience of peace, collaboration and artistic creation can be created, because "music is sharing."

He added that sometimes the simple decisions we make in life become the most important. He has not made a professional living from music. But music has been the emotional balance of his life. He also explained to us that he had learned that in life things are done as a team, that music demonstrates precisely that. As Scouting also demonstrates and the world of the family also demonstrates it. For Albert Solé the formula for success is: communication, generosity and a lot of work.

He thanked Montse Meneses, Jordi Solé, the singers, everyone present and the mayor, and through him to all the members of the councils that preceded him; because all of them, regardless of their political party, had always supported projects related to Pablo Casals.

He thanked Carlota Baldrís for her ability to unite wills and her strength to make the current music school a reality. He also sent a thank you to his entire family.

 

Finally, he played a piece on the piano because he wanted to express himself through music.

He selected one of his latest compositions. A music created for a poem by Marius Torres i Perenya (1910 - 1942). The title is "Canço a Mahalta" (there are several poems by this author with the same title), the poet dedicated it to Mercè FIgueras, with whom he fell in love while they were in the Puig d'Olena sanatorium, because they were both sick with tuberculosis. He never recovered and died in the sanatorium.

The poem says (free translation):

The air of your silence caresses me, like a wind of angel wings or lilies in the meadow. Morning star, make me forget that I'm dying because you look at me. I am the drop of dew that loved you yesterday.