English Version

Andreu Claret i Serra

Dins el cicle d’activitats del 50è Aniversari de la mort de Pau Casals i de la fundació oficial de l’Associació Musical Pau Casals del Vendrell.

 

El passat dimecres,  a la sala polivalent de l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell va tenir lloc la presentació del llibre “París érem nosaltres” d’Andreu Claret i Serra,  fill d’Andreu Claret i Casadessús, la vida del qual és la inspiració d’aquesta novel·la que no és realment històrica però que té un fil conductor basat en la realitat, però en la que es desenvolupa una història humana, amb l’afecte, l’amor i el desig de llibertat en mig de la Segona Guerra Mundial que succeix majoritariament al sud de França. 

En conèixer el contingut de la novel·la, pot ser que el títol d’entrada sorprengui. Per posar l'audiencia en situació Andreu Claret i Serra va explicar com la seva mare li havia descrit  la sensació quasi agònica i d’ofec que va produir-li veure la fotografia de Hitler al peu de la Torre Eiffel, i el desig d’anar-hi allà mateix quan Hitler ja no pogués trepitjar aquella ciutat. Certament, ara París ja no és el centre neuràlgic de la cultura a Europa, però aleshores era el lloc on tot músic i artista volia anar a conèixer i a viure ni que fos un curta temporada; en aquells temps, París representava la llum, la vida, la vitalitat, la modernitat, l’esperança i això és el que evoca el títol. 

La conferència, perquè realment vam assistir a un veritable conferència va ser molt amena. De inici va centrar-se en la persona i vida d’Andreu Claret Casadessús perquè en voler escriure la novel·la i cercant una línia per desenvolupar els personatges es va adonar que tenia a casa la inspiració que podia necessitar: els pares. 

Andreu Claret i Serrà va destacar  que uns pocs anys abans que el seu pare morís, va enregistrar vint-i-cinc hores de converses amb ell en què li va explicar la seva vida i com haver fet aquest exercici de preservació de la memòria de la vida del seu progenitor li va ser una via per conèixer-lo millor, perquè Claret Cassadessús, com li passa a moltes persones en relació a les difícils experiències que els hi ha tocat viure, no era propens a explicar-les. (Fer aquest tipus d'enregistrament de la memòria del pares és una cosa que tota família pot fer, per així entendre’ls millor i entendres millor un mateix; de fet va dir que no cal ser escriptor per animar-se a fer-ho i així gaudir d’una experiència carregada de riquesa memorística i humana).

Òbviament la relació de la família Claret amb Pau Casals, va ser un altre element central de la conferència. La col·laboració de Casals i Claret Cassadessús  per ajudar els refugiats –unes quatre-centes cinquanta mil persones que arribaven des de la península per viure en uns camps de refugiats que van ser una experiència gents galdosa i com pocs mesos després d’arribar fugint del règim franquista es van trobar que el nazisme envaïa França–  per tant l’exili va ser també una part important de la conferència, perquè és impossible parlar-ne ni de Casals ni de Claret Cassassús sense assumir el enorme pes que va tenir l’exili en les seves vides i en les de les seves famílies. També va narrar com Casals no va poder marxar de França cap a Amèrica Llatina perquè els alemanys van bombardejar el port de Bordeus i com al retornar a Prada al Gran Hotel on havia estat vivint el darrer any, li van dir que no hi havia habitacions disponibles, la por als invasors i com podien prendre’s que li lloguessin una habitació a Casals ja havia fet efecte en l’amo de l’alberg. Cal recordar que Casals era el músic més conegut del món en aquell moment i els nazis sabien molt bé qui era.  Casals va haver de llogar la Villa Colette , compartida amb la família de Joan Alavedra, per poder seguir vivint a Prada. 

Andreu Claret i Serra va voler destacar la vessant humana, el compromís social de Casals, i la seva preocupació constant per la situació dels exiliats als camps de refugiats;  com constantment preguntava per com vivien els infants i com es va dedicar a escriure cartes a tothom per tal de trobar ajuda i suport pels refugiats. Va voler recordar com el 1925 va crear l’Associació Obrera de Concerts per fer arribar la música a la gent treballadora perquè fins aleshores no hi tenia accés. Experiència que va posar en evidència que el desig, la passió i l’interès per la música el tenien, el que els hi havia mancat era l’oportunitat de viure la música clàssica.

Així mateix va voler destacar la visió que Casals tenia sobre el futur d’Europa, així, el 19 d’octubre de 1938 en un concert solidari pels infants víctimes de la guerra que es va fer al Liceu, davant membres del Govern de la República, de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona, va dir a l’entreacte avisant –en anglès i en francès perquè el missatge era pels dirigents dels països europeus democràtics– que si permetien que Hitler guanyés la guerra a Espanya ells serien les pròximes víctimes, perquè la guerra s’escamparia per tota Europa i tot el món. Poca gent va tenir una visió tant clara com ell de la situació que s’estava vivint.

Va destacar també el fet que Casals sempre va defugir de la política, un mundo en que nunca quiso entrar. Era un humanista, un home amb una enorme compassió cap als éssers humans,  que es preocupava constantment perquè els ajuts arribessin als camps de refugiat.  I va recomanar el llibre editat a cura d’Anna Dalmau i Anna Mora: “Correspondència entre Pau Casals i Josep Tarradellas, Antoni Rovira i Virgili, Ventura Gassol i Adrià Gual” per a qui vulgui aprofundir en el coneixement dels sentiments, les emocions, sofriments, esperances i anhels de Casals; i com en el llibre es pot copsar que l’exili va ser una experiència on els refugiats van patir molt, com es pot comprovar en una nota que Casals li envia a Claret Cassadesús per donar-li les gràcies perquè li va enviar un paquet de biscotes, cosa que posa en evidència tant el tarannà del Mestre, que li va agrair la tramesa, com el fet de quina situació real vivia quan un paquet de biscotes era motiu de donar les gràcies.

Va acabar afirmant que el seu pare, Claret Cassadessús i Casals van ser humanistes, declaradament catalans i catalanistes, però que no van ser ni separatistes, ni comunistes, ni socialistes; eren només humanistes, amb un ideari elemental, on era especialment central la convivència de l’ésser humà. En relació a la raó per la qual Casals decideix no tocar concerts, va explicar que ho fa perquè no es va voler plegar a la lògica implacable del feixisme.

“París érem nosaltres” ha obtingut el premi Ramon Llull 2023

 

L’autor

 Andreu Claret i Serra va néixer el 1946 a Acs, (França).  Periodista i novel·lista. Va ser professor de Periodisme Polític a la Universitat Pompeu Fabra i delegat de l’agencia EFE a l’Àfrica subsahariana i a Centroamèrica, posteriorment va dirigir EFE a Catalunya; també va ser director de l’Instituto Europeo del Mediterráneo (IEMed) i de la Fundació Anna Lindh (FAL), institució que promou el diàleg cultural a la Mediterrània i que té la seva seu a Alexandria (Egipte). És membre del Comité Editorial de “El Periódico” i del Comité científico del Real Instituto Elcano y del consell consultiu del Diplocat. Com a novel·lista ha obtingut el premi Nèstor Luján (2019) per El cònsol de Barcelona i el Ramon Llull (2023) per París érem nosaltres.

És fill d’Andreu Claret i Cassadessús, gran amic i col·laborador de Pau Casals, i germà  de Gerard i Lluís Claret. 

Castellano

 Dentro del ciclo de actividades del 50 Aniversario del fallecimiento de Pablo Casals y de la fundación oficial de l’Associació Musical Pau Casals del Vendrell.

El pasado miércoles en la sala polivalente de la Escuela Municipal de Música Pau Casals del Vendrell se celebró la presentación del libro “París érem nosaltres” (París éramos nosotros) , de Andreu Claret i Serra, hijo de Andreu Claret i Cassadessús, cuya vida ha servido de inspiración a l novela, que, sin ser histórica, tiene un hilo conductor basado en la realidad, que genera una narración humana, cargada de afecto, amor y deseo de libertad en medio de la Segunda Guerra Mundial que se desarrolla mayoritariamente en el sur de Francia.

El título puede sorprender al conocer el contenido de la trama. Para poner en antecedentes a la audiencia Andreu Claret i Serra explico que su madre le había descrito la sensación casi agónica y de ahogo que le había producir ver la fotografía de Hitler al pie de la Torre Eifeel, y el deseo de ir hasta aquel mismo lugar cuando Hitler ya no pudiera pisar aquella ciudad. Ciertamente, ahora París no es el centro neurálgico de la cultura en Europa, ahora que París no es el centro neurálgico de la cultura en Europa, pero entonces era el lugar que querían visitar y en el que querían vivir todos los músicos y artistas, aunque fuera una corta temporada; en aquellos tiempos París representaba la luz, la vida, la vitalidad, la modernidad y la esperanza y eso es lo que evoca el título.

La conferencia, porque es exactamente lo que fue, fue muy amena. De inicio se centro en la persona y vida de Andreu Claret Cassadessús, porque al querer escribir la novela y buscar una línea para desarrollar los personajes se dio cuenta que tenía en casa la inspiración que podía necesitar: sus padres.

Andreu Claret i Serra destacó que, unos pocos años antes del fallecimiento de su padre, realizó veinticinco horas de grabaciones de conversaciones sobre su vida y como este ejercicio de preservación de la memoria de la vida de su progenitor fue para él una vía para conocerlo mejor, porque Claret Cassadessús, como pasa con muchas otras personas en relación a experiencias difíciles de su vida, no suelen ser propensos a explicarlas. (Hacer este tipo  de grabaciones en vida de los progenitores está al alcance de cualquier familia, y con ello se les puede conocer y entender mejor y a la vez conocerse mejor uno mismo; insistió que no hacía falta ser escritor para decidirse a hacerlo porque es una experiencia cargada de riqueza memorística y humana).

Obviamente la relación entre la familia Claret y Pablo Casals fue uno de los elementos centrales de la conferencia. La colaboración entre ambos para ayudar a los refugiados – unas cuatrocientas cincuenta mil personas llegaron a Francia desde la península huyendo del régimen franquista, para vivir en unos campos de refugiados. La experiencia fue dura, máxime cuando pocos meses más tarde el nazismo invadía Francia. Es imposible hablar de Casals y de Claret Cassadessús, sin asumir el enorme peso que tuvo el exilio en sus vidas y en sus familias, de ahí que también fuera un elemento destacado de la conferencia. También narró como Casals intento ir desde Francia a América Latina, pero que no fue posible ya que los alemanes bombardearon el puerto de Burdeos, así que tuvo que volver a Prada donde se dirigió al Gran Hotel, donde había vivido el último año, pero el dueño le dijo que no había habitaciones disponibles; el miedo a los invasores y como podían interpretar que le alquilasen la habitación a Casals ya había hecho efecto en el dueño. No hay que olvidar que Casals era el músico más conocido del mundo en aquel momento y los nazis lo sabían muy bien. Así que Casals alquiló Villa Colette, compartida con la familia Alavedra  para seguir viviendo en Prada.

 

Adreu Claret i Serra quiso destacar la vertiente humana, el compromiso social de Casals y su preocupación constante por la situación de los exiliados en los campos de refugiados; como constantemente mostraba su preocupación por como vivían los niños y niñas,  así como se dedicaba a escribir cartas para conseguir ayuda y apoyo para los refugiados. Quiso recordar como en 1925 Casals creo la Associació Obrera de Concerts (Associación Obrera de Conciertos) para que los trabajadores pudieran acceder a la música sinfónica. Esta experiencia puso en evidencia que el deseo, la pasión y el interés por la música lo tenían, pero no habían tenido oportunidad de vivir la música clásica.

También quiso destacar la visión que Casals tenía del futuro de Europa, así, el 19 de octubre de 1938, en un concierto solidario para la infancia víctima de la guerra, que tuvo lugar en el Liceo, delante de miembros del Gobierno de la República, de la Generalitat de Catalunya, del Ayuntamiento de Barcelona, dijo en el entreacto – en inglés y en francés porque era un mensaje para los dirigentes europeos de países democráticos – que si permitían que Hitler ganara la guerra en España ellos serían las próximas víctimas, porque la guerra se extendería por toda Europa y todo el mundo. Poca gente tuvo una visión tan clara como él de las consecuencias de lo que se estaba viviendo en España. 

Destacó también que Casals siempre huyo de la política, un mundo en que nunca quiso entrar. Era un humanista, un hombre con una enorme compasión hacía los demás seres humanos, que se preocupaba constantemente porque las ayudas llegasen a los refugiados. Recomendó el libro editado por Anna Dalmau y Anna Mora “Correspondència entre Pau Casals i Josep Tarradellas, Antoni Rovira, Ventura Gassol i Adrià Gual” para quien quiera ahondar en el conocimiento de los sentimientos, emociones, sufrimientos, esperanzas y anhelos de Casals; y como en el libro se puede comprobar que el exilio fue una experiencia muy dolorosa para los refugiados; como se puede comprobar en una nota de Casals a Claret Cassadessús porque en ella le daba las gracias por haber recibido un paquete de biscotes, cosa que pone en evidencia tanto la forma de ser de Casals, por agradecer el envío, como la situación real que vivía cuando un paquete de biscotes era motivo de dar las gracias.

Acabó la conferencia afirmando que su padre Claret Cassadessús y Casals fueron unos humanistas, declaradamente catalanes y catalanistas, pero no eran separatistas, ni comunistas, ni socialistas; era solo humanistas, con un ideario elemental, donde era central la convivencia de los seres humanos. En relación a la razón por la cual Casals decidió no volver a tocar conciertos, explico que lo hizo porque no se quiso doblegar ante la lógica implacable del fascismo.

“París érem nosaltres” ha obtenido el premio Ramon Llull 2023

El autor

Andreu Claret i Serra nació en 1946 en Acs (Francia). Periodista y novelista. Fue profesor de Periodismo político en la Universidad Pompeu Fabra  y delegado de la agencia EFE en el África subsahariana y en Centroamérica; posteriormente dirigió EFE en Catalunya. También fue director del Instituto Europeo del Mediterráneo  (IEMed) y de la Fundación Anna Lindh (FAL) con sede en Alejandría (Egipto), institución que promueve el diálogo cultural en el Mediterráneo. Es miembro del Comité Editorial de “El Periódico” y  del Comité Científico del Real Instituto Elcano y del Consejo Consultivo del Diplocat. Como novelista ha obtenido el premio Nèstor Luján  (2019) por El cònsol de Barcelona y el premio Ramon Llull (2023) por París érem nosaltres.

English

Activity for the 50 Anniversary of the death of Pablo Casals and the official foundation of the Pau Casals Musical Association of El Vendrell (Associació Musical Pau Casals del Vendrell)

 Last Wednesday in the multi-purpose hall of the Escola Municipal de Música Pau Casals, the book "París érem nosaltres" (Paris was us) by Andreu Claret Serra was presented.

Although it is not a historical novel, it is based on the life of Andreu Claret Cassadessús, father of the author and close friend of Pablo Casals, because when he was preparing the novel and was looking for the line to develop the characters, he realized that he had inspiration at home: his parents. A few years before his father died, Andreu Claret Serra had made a recording of 25 hours of conversations with his father in which he asked him about all aspects of his life. This allowed him to get to know him much better because as is often the case, people who have had very difficult experiences do not usually want to explain them. Knowing his father's story better also allowed him to know himself better. (In fact, he recommended that we all do the same if we had the opportunity because he would enrich us humanly).

The relationship between the Claret family and Pau Casals was a central axis of the lecture because his father and Casals collaborated intensely to help the refugees who arrived in France from all over the peninsula fleeing the Franco regime (about 450,000 people) and who were confined in refugee camps. The ordeal was increased because Nazism invaded France. Both Casals and Claret Cassadessús were refugees, they lived the harshness of that experience. Claret Serra also explained that Casals tried to go to Latin America fleeing Nazism in France, but that he could not because the Germans bombed the port of Bordeaux. At that time he had been living in Padra for a year in the Gran Hotel, not being able to take the boat he returned and tried to get a room rented again, but the owner told him that everything was occupied. Casals was at that time the best-known musician in the world and his anti-fascist ideas were well known. The owner did not want to take any risks for fear of how the Nazis might act. In order to continue living in Prada Casals, he rented Villa Collete, which he shared with the Alavedra family.

Andreu Claret Serrra highlighted Casals' human values and social commitment to refugees; his constant concern for the children, and the long hours spent writing letters to all those people he believed could help. He also wanted to remember how Casals had founded the Workers' Concert Association in 1925 so that workers could access classical music. An experience that showed that the desire, passion, and interest in symphonic music already existed in them, but they had not had the opportunity to attend concerts and experience classical music.

Claret Serra also highlighted the vision that Casals had for the future of Europe. On October 119, 1938, during the solidarity concert that he was offering at the Liceo de Barcelona before members of the Government of the Republic, the Generalitat of Catalonia and the Barcelona City Council, he said during the intermission - in English and in French because it was a message addressed to the European leaders of democratic countries - that if they allowed Hitler to win in Spain (because Franco had their total and complete support) they would be the next victims, because the war would spread throughout Europe and throughout the World. Few people at that time had such a clear vision of the consequences of what was happening in Spain.

Andreu Claret Serra wanted to point out that Casals always fled from politics, a world he never wanted to enter. He stated that Casals was a humanist, a person who cared about others and recommended the book edited by Anna Dalmau and Anna Mora "Correspondència entre Pau Casals i Josep Tarradellas, Antoni Rovira, Ventura Gassol i Adria Gual" for those who want to know better the ideas of the Master, his feelings, emotions, hopes and desires; in addition to seeing how painful the life of the refugees in the camps was. In that sense, he explained how Casals sent a thank-you note to his father Claret Cassassús because he had sent him a package of toast, which shows Casals' character and the situation because a package of toast was a reason to give thank-you.

Claret Serra ended the conference by stating that both his father Andreu Claret Cassadessús and Pablo Casals were humanists, avowedly Catalans and Catalanists, but not separatists, not communists, not socialists; only humanists with a simple ideology: the coexistence of human beings. Casals' concern, his firm defense of peace, freedom and democracy led him to stop playing concerts because he did not want to bow down to the implacable logic of fascism.

The title refers to Paris as an exponent of culture and freedom. The place where every musician and artist wanted to travel. It was the dream city to live in because it also represented freedom, vitality, light, hope, and modernity. The title of the book evokes those ideas. In this sense, Andreu Claret Serra explained the impression that seeing the photograph of Hitler at the foot of the Eiffel Tower made on his mother, exiled to France and very young at the time, and her decision to visit that same place when Hitler and the Nazis had been expelled from the country and could not set foot in that city. 

The book has been awarded the Ramon Llull Prize 2023.

Andreu Claret i Serra was born in 1946 in Acs (France). Journalist and novelist. He was a professor of Political Journalism at the Pompeu Fabra University and delegate of the EFE agency in sub-Saharan Africa and Central America. Later he directed EFE in Catalonia. He was also director of the European Institute of the Mediterranean (IEMed) and of the Anna Lindh Foundation (FAL) based in Alexandria (Egypt), an institution that promotes cultural dialogue in the Mediterranean. He is a member of the Editorial Committee of “El Periódico” and the Scientific Committee of the Elcano Royal Institute and the Diplocat Advisory Council. As a novelist, he has won the Nèstor Luján Prize (2019) for El Cònsol de Barcelona and the Ramon Llull Prize (2023) for Paris érem nosaltres.