Crònica del concert inaugural de la nova gira de la Franz Shubert Filharmonia i el guitarrista Milŏs / Crónica del concierto inaugural de la nueva gira de la Franz Shubert Filharmonia y el guitarrista Milŏs /Chronicle of the opening concert of the new tour of the Franz Shubert Filharmonia and the guitarist Milŏs
d’octubre 01, 2023Versión en Castellano Castellano
English Version English
Un magnífic Concert!
Des del 2009 la Franz Shubert Filharmonia és l’orquestra
resident del Vendrell, no és doncs estranys doncs que hagin escollit l’Auditori Pau Casals com a primera parada de la seva nova gira que la portarà
fins al Carnegie Hall de Nova York el 10 dd'octubre i el Lisner Auditorium de Washington el 12 d'octubre.
El programa va ser (i serà durant la gira) dels que agrada tant al públic avesat a assistir a concerts en directe com al que per primera vegada decideix anar a una sala de concerts. I no és perquè no hi hagués complexitat i exigència en la música a interpretar, sinó perquè tant la sardana Sant Martí del Canigó de Pau Casals, però especialment el Concierto de Aranjuez de Joaquín Rodrigo o la Simfonia núm. 9 en Mi menor, op 95 “Del Nou Mon” d’Antonín Dvořák són peces que han aconseguit arribar al gran públic i ser conegudes més enllà dels àmbits dels amants de la música clàssica.
Cal dir també que és un repertori de risc, precisament perquè són obres molt conegudes i per tant el nivell d’exigència en la qualitat de la seva interpretació és molt alt, perquè són moltes les versions disponibles per poder comparar: en aquest cas el resultat va ser un concert magnífic en totes i cadascunes de les peces interpretades. Fantàstic el treball que l’orquestra i el seu director Tomàs Grau van fer en tot moment, i molt especialment amb els volums de la Simfonia Del Nou Mon, tant en els pianissimos com amb els “tutti”, tant quan un dels instruments prenia protagonisme quan era el conjunt qui desplegava tot el poder del conjunt. (I em perdonaran que tingui la meva particular debilitat en aquesta obra, perquè vaig gaudir molt especialment els breus moments en que, durant el segon moviment, toquen a la vegada només el concertino Krzysztof Wisniewski i el violoncel solista Bruno Hurtado, per a mi va ser una veritable perla; però seria injust no dir que tots i cadascú dels músics, en tot moment van aconseguir fer del concert un veritable goig i així ho vull fer constar).
A l’orquestra s’uneix en aquesta gira el guitarrista Milŏs, un dels guitarristes clàssics més reconeguts a dia d’avui –de fet va ser considerat per la revista BBC Music (2016) un dels sis millors guitarristes clàssics del segle XX– qui va oferir una interpretació del Concierto de Aranjuez brillant, lluminosa i amb una netedat que permetia copsar cada nota amb tota la seva puresa, i amb un diàleg amb l’orquestra que feia destacar la interpretació d’un i de l’altra. (Milŏs Karadaglic va nèixer a Montenegro el 1983 i es va formar a la Royal Academy of Music de Londres).
Acabat el programa l'orquestre ens van oferir com a bis la
interpretació del Cant dels Ocells i cal dir que el violoncel solista va
rebre no només una gran ovació del públic sinó les felicitacions més efusives
per parts dels seus companys i companyes.
Encara es pot assistir als concerts que faran el 3 d’octubre a l’Auditorio a Madrid, el 6 d’octubre
a l’Auditori Enric Granados de Lleida, el 7 d'octubre al Teatre Tarragona de Tarragona
i el 8 d’octubre a l’Atlàntida de Vic i francament si us agrada la música clàssica
ho passareu d’allò més bé. La gira, tal com ja s'ha dit a l'inici d'aquest post, els portará el 10 d'octubre a Nova York i el 12 d'octubre a Washington.
Castellano
¡Un magnífico concierto!
Desde 2009 la Franz Shubert Filharmonia es la orquesta
residente del Vendrell, no es extraño pues que fuera el Auditori Pau Casals el elegido para
iniciar su nueva temporada de conciertos, con un gran éxito de público.
Su gira la llevará hasta el Carnegie Hall de Nueva York el 10 de octubre y el Lisner Auditorium de Washington el 12 de octubre, con el mismo programa que tocó en El Vendrell. Un programa que gusta tanto al público
que ama los conciertos de música clásica en vivo como aquel que por primera
vez decide asistir a uno; porque tanto el Concierto de Aranjuez de Joaquín
Rodrigo y la Sinfonía núm.9 en Mi menor, op. 95, “Del Nuevo Mundo” de Antonín Dvořák
son piezas que han conseguido llegar al gran público y ser conocidas más allá de
los ámbitos de los amantes de la música clásica.
Sin embargo, conviene no olvidar que el hecho de que sean muy conocidas no impide que sean ricas musicalmente hablando y exigentes cuanto a la calidad que requiere su interpretación. Es un repertorio de riesgo porque hay muchas versiones con las que se puede comparar: en este caso el resultado fue una magnífica interpretación de todas y cada una de las piezas. De fantástico se puede calificar el trabajo de la orqueta y de su director Tomàs Grau en todo momento, y muy especialmente en el trabajo con los volúmenes de la sinfonía Del Nuevo Mundo, tanto en los pianísimos como en los “tutti”, tanto en los momentos en que uno de los instrumentos se torna protagonista como cuando el conjunto muestra todo el poder de la obra y de la orquesta. (Con todo yo tengo mi particular debilidad en relación a esta obra, se trata de los breves instantes en que, durante el segundo movimiento tocan únicamente y a la vez el concertino Krzysztof Wisniewski y el violonchelo solista Bruno Hurtado; para mi fue una verdadera perla; sin dejar de reconocer que todos y cada uno de los músicos hizo en todo momento un trabajo que convirtió el concierto en un verdadero gozo).
A la orquesta se une en esta gira el guitarrista Milŏs, uno de los guitarristas clásicos más reconocidos hoy día –de hecho fue considerado por la revista BBC Music (2016) uno de los seis mejores guitarristas clásicos del siglo XX– quien ofreció una interpretación del Concierto de Aranjuez brillante y luminosa, con una limpieza que permitía captar cada nota en toda su pureza y con un diálogo con la orquesta que destacaba tanto la interpretación del uno y de la otra.(Milŏs Karadaglic nació en Montenegro el 1983 y se formó en la Royal Academy of Music de Londres).
El concierto se había arrancado con la sardana “Sant
Martí del Canigó” de Pablo Casals, bellísimamente interpretada. Y concluido el programa ofrecieron como bis “El
Cant del Ocells, que arranco una gran ovación del público, especialmente dedicada
al violonchelo solista, quien además recibió efusivas muestras de felicitación
por parte de todos sus compañeros y compañeras.
La gira continua el 3 de octubre en el Auditorio
de Madrid, el 6 de octubre en el Auditori Enric Granados de Lleida, el 7 de
octubre en el Teatro Tarragona de Tarragona y el 8 de octubre en la Atlàntida
de Vic para llevarlos a continuación a Estados Unidos donde actuarán el 10 de octubre en Nueva York y el 12 de octubre en Washington.
English
A concert of great success!
Since 2009, the Franz Shubert Filharmonia has
been the resident orchestra of El Vendrell. It was therefore only logical that the
Auditori Pau Casals should be the venue chosen for the first concert of the new
season.
Her tour will take her to Carnegie Hall in
New York on October 10 and the Lisner Auditorium in Washington on October 12,
with the same program she performed in El Vendrell. A program that pleases both
audiences who love live classical music concerts and those who decide to attend
one for the first time; because both the Concierto de Aranjuez by Joaquín Rodrigo
and the Symphony No. 9 in E minor, op. 95 “From the New World” by Antonín Dvořák
are pieces that have managed to reach the general public and become known beyond
the spheres of classical music lovers.
However, it should not be forgotten that the fact that they are well-known does not prevent them from being musically rich and demanding in terms of the quality required for their performance. It is a risky repertoire because there are many versions with which it can be compared: in this case, the result was a magnificent interpretation of each and every one of the pieces. The work of the orchestra and its conductor Tomàs Grau can be described as fantastic throughout, especially with the volumes of “From the New World” symphony, both in the pianissimos and in the “tutti”, both in the moments when one of the instruments become the protagonist and when the ensemble shows the full power of the work and the orchestra. (Nevertheless, my particular weakness in relation to this work is the brief moments in which, during de second movement, only the concertmaster Krzysztof Wisniewski and the cello soloist Bruno Hurtado play at the same time; for me, it was a true pearl; without ceasing to recognize that each and every one of the musicians did a job at all times that made the concert a real joy).
The orchestra is joined on this tour by
guitarist Milŏs, one of today's most renowned classical guitarists - in fact, he
was considered by BBC Music magazine (2016) one of the six best classical
guitarists of the 20th century - who gave a brilliant and luminous performance
of the Concierto de Aranjuez, with cleanliness that allowed each note to be
captured in all its purity and with a dialogue with the orchestra that made
them both stand out in their part of the performance. (Milŏs Karadaglic was
born in Montenegro in 1983 and trained at the Royal Academy of Music in
London).
The concert began with the sardana "Sant
Martí del Canigó" by Pablo Casals, beautifully performed. At the end of the program, they offered an
encore "El Cant del Ocells", which drew a standing ovation from the
audience, specially dedicated to the cello soloist, who also received
effusive congratulations from all his colleagues.
The tour continues on 3 October at the
Auditorio de Madrid, on 6 October at the Auditori Enric Granados in Lleida, on
7 October at the Teatro Tarragona in Tarragona, and on 8 October at the
Atlàntida in Vic, before taking them to the United States, where they will
perform on 10 October in New York and on 12 October in Washington.
0 comments