Versión en CASTELLANO 

  ENGLISH Version

Concert inaugural 50è Aniversari Associació Musical Pau Casals del Vendrell  i del 50è Aniversari de la mort de Pau Casals.

 

Aquest passat dissabte vam poder assistir a un d’aquells concerts que ningú que s'estima la música clàssica s’hauria de perdre, no només per la qualitat musical de l’intèrpret, Roger Morelló, no només pel ventall d’obres que composaven el programa i que posaven en evidencia les moltes qualitats que té un violoncel com a instrument, també perquè en Roger Morelló transmet sensibilitat i un amor per la música, per la història de la música i per Pau Casals que va saber fer arribar al públic, perquè ens va oferir un recital deliciós aportant també un gran valor afegit:  les explicacions i les petites mostres de com era el contingut de les peces, i ho va fer amb senzillesa, amb afabilitat i amb una gran càrrega didàctica,  la qual cosa, en especial  en aquelles composicions més modernes –encarregades per l'intèrpret i que trobareu enregistrades en el seu darrer CD “ The voices of Casals”– va facilitar als assistents gaudir encara més plenament de la música.

L’Auditori Pau Casals a Sant Salvador (El Vendrell) –situat tot just davant del que va ser la casa d’estiueig del Mestre i que ara acull el museu que du el seu nom–  no va tenir tanta assistència com mereixia tant l’intèrpret com la celebració en què es troba inscrit l’acte. En aquest sentit, probablement tenim tots els que ens estimem la música una assignatura pendent: saber fer arribar a més persones tant els programes d’activitats com saber transmetre la gran gratificació que ens suposa gaudir d’un temps amb música clàssica en directe.

El programa del concert.

La primera peça interpretada va ser El cant dels ocells,  que no constava al programa i que va servir perfer palès que l’acte formava també part de les celebracions del Dia Internacional de la Pau, atès el gran compromís de Casals amb la Pau. (Cal recordar que el Mestre el 1971, quan va estrenar l’Himne de les Nacions Unides, davant l’Assemblea General de l’ONU, va tocar també El Cant dels Ocells i que,  un cop interpretada aquesta cançó popular catalana,  va explicar que els ocells el que anaven cantant era precisament “pau, pau, pau”  amb una melodia que hagués admirat Bach, Beethoven i tots els grans músics).  

Tot seguit va oferir la Sarabande de la 1a Suite per a violoncel sol, en Sol Major, BWV 1007, de Johann Sebastian Bach (1865 – 1750), explicant prèviament com va ser Casals qui va recuperar aquestes suites i les va convertir en obres que s’interpretaven a les sales de concert quant en origen Bach les va escriure com a exercicis.  

A continuació va interpretar les Variacions sobre el nom de Casals obra de Marc Migó (1993), que el mateix Morelló havia estrenat al Festival Gerhart-Hauptmann-Festage  el passat novembre. L’obra és un encàrrec que Roger Morelló va fer a l’autor. La composició consta de dues part, un preludi i una sarabanda-quolibet, carregades d’al·lusions musicals d’obres molt conegudes, un lligam de passat i present que inclou referències a la Simfonia núm. 7 de Beethoven o a la sardana  Sant Martí del Canigó de Pau Casals així com al Cant dels Ocells, a Amèrica de Leonard Bernstein (la cançó de la coneguda pel·lícula “West Side Story”)  o al quartet de corda de Franz Shubert La Mort i la Donzella, i també a la Suite pera violoncel sol de Cassadó. (Aquestes Variacions són una obra que posa en interrelació músiques de diversos temps i orígens i que serveix per posar de manifest que la música és un llenguatge que ens arriba, que en mou i ens commou, més enllà del temps i més enllà de les circumstàncies culturals on va ser creada).  La primera part del concert va acabar amb la Sarabande de la 2a Suite per a violoncel sol en Re menor, BWV 1008 de Bach .

La segona part es va iniciar amb un altre encàrrec que Morelló havia fet, en aquest cas a Elisenda Fàbregas (1955) que du per títol Danses de la Terra (És interessant observar el fet que les suites siguin obres estructurades a partir de un seguit de danses amb origen en diferents països –en el cas de les suites 1 i 2 de Bach eren, a més del preludi, Allemande, Courante, Sarabande, Menuet I  i II i Gigue–  i que al llarg de tot el programa del concert les danses hagin estat un motiu que relaciona la major part de les obres, ja que en el contingut de les mateixes apareixen melodies lligades a danses o referències a elles). La composició va ser estrenada a l’octubre de 2021 al Palau  Güell de Barcelona i està basada en els records d’infantessa de l’autora i porta ressons de música popular.

Molt suggestiva i complexa va ser la següent peça, una adaptació realitzada per Morelló de la obra de Marin Marais (1656 – 1728) Les voix humanes. (Només a tall de recordatori: la pel·lícula “Tous els matins du monde” (1991) és una ficció sobre la vida de Marais i de Monsieur de Saint-Colombe, de qui Marias havia estat deixeble). Es tracta d'una obra que en origen estava escrita per a viola de gamba (instrument de sis cordes) i que Morelló ha arranjat per a violoncel (quatre cordes).  Les voix humanes va ser publicada per primer cop el 1701 dins del llibre segon de les Piéces du viole. El nom de la composició no deixa de ser una referència a que la relació entre la veu humana i la viola de gamba, i avui també amb el violoncel, parteix de la concepció que la sonoritat d’aquests instruments és la més propera a la nostra veu; en ple Barroc, amb les teories dels afectes i el desig de fer sentir emocions (afectes) a l’audiència. Marais considerava que la viola de gamba oferia totes les modulacions i els accents més significatius de la tristesa i l’alegria, fent l’efecte que es tracta d’una persona que parla. (El treball de Fi de Máster de Begoña Capllonch, dirigit pel Dr. Josep Lluís i Falcó, Le son du sens us pot resultar d’interès si us agrada la relació de la música amb els aspectes semàntics i expressius en àmbits com la literatura, la pintura o la cinematografia, ja que es centra precisament en el mac de la pel·lícula ja citada. El podeu descarregar gratuïtament a internet).  

El programa finalitzava amb la Suite per a violoncel solo de Gaspar Cassadó (1897 – 1966) alumne i deixeble de Casals qui va deixar en ell un pòsit tant en aspectes artístics com tècnics, de fet, Paulino Capdepón Verdú, cita a la seva entrada sobre Cassado al web de la Real Acadèmia de la Historia que  Federico Sopeña diu al seu llibre Memorias de músicos (1971) que Cassadó va heretar de Casals “...el sonido largo, flexible, hondo, cantable al máximo”. https://dbe.rah.es/biografias/11249/gaspar-cassado-moreu )

En acabar el programa, vam tenir a com a bis la Gigue de la 3a Suite per a violoncel solo de Bach i de nou la interpretació del Cant del ocells, aquest cop amb una petició per part de l’intèrpret: que penséssim en un petit gest que poguéssim fer, que fos bo per a nosaltres i també fos bo pels altres, perquè els petits gestos també ajuden a canviar, a millorar la vida i el món. El cert és que es va produir un d’aquells silencis absoluts de mentre sonava la melodia.

En viure moments com aquell es impossible no recordar les paraules del Mestre i no creure con ell que la música en si mateixa és el més poderós i internacional dels llenguatge per expressar els anhels de pau i concòrdia.   

El primer dels actes del Mes Pau Casals de l’Associació Musical Pau Casals.

El concert era l’acte inaugural de les activitats del Mes Pau Casals, que cada octubre ofereix l’Associació Musical Pau Casals del Vendrell en record del Mestre que va traspassar el 22 d’octubre de 1973. Es dona el cas que aquest any es celebren el cinquanta anys de la mort del Mestre i també de la constitució oficial de l’associació. 

A l’acte també va participar Mireia Juanola, presidenta d’Òmnium qui va dedicar un poema al Mestre Casals. Així mateix es va lliurar l’ajut als estudis per a un dels alumnes de l’EMMPAC, aquest any el guardonat ha estat  Roger Pons, viola. En representació de l’EMMPAC va participar al lliurament Núria Garcia Pastor, professora de viola i Secretària Acadèmica de la institució. 

 

 

Representants de la Junta Directiva de l'Associació Musical Pau Casals del Vendrell amb Roger Morelló, junt al roll-up amb el logotip del cinquentanari i l'escultura de Subirach que representa Apol·lo tocant el violoncel, creada en homenatge a Pau Casals. 

PROGRAMA DE LES PROPERES ACTIVITATS DEL MES PAU CASALS

 

Conferència: “Carles Casals i l’orgue”. Xavier Mercadé i Salvador Guasch

Dimecres 27 de setembre. Auditori del Tívoli. Plaça del Tívoli, 3 - 7. El Vendrell. 20.00 h.

 

Inauguració Exposició “50 anys de l’Associació Musical Pau Casals”

Dissabte 30 de setembre. Sala Portal del Pardo. Carrer Major, 20. El Vendrell.  19.00 h.

 

Recital de Lluís Sintes (baríton), acompanyat pel pianista Héctor Valls.

Divendres 6 d’octubre.  Auditori del Tívoli. Plaça del Tívoli, 3 – 7. El Vendrell. 20.00 h.

 

Jornada d’Història de l’Associació. Record dels creadors i audiovisuals històrics de l’entitat.

Dimecres 11 d’octubre. Auditori del Tívoli. Plaça del Tívoli, 3 – 7. El Vendrell. 20.00 h.

 

Presentació del llibre d’Andreu Claret “París érem nosaltres”.

Dimecres 18 d’octubre. Auditori del Tívoli. Plaça del Tívoli, 3 – 7. El Vendrell. 20.00 h.

 

Concert Aniversari de la mort de Pau Casals

Rèquiem de Gabriel Fauré

Amb Natàlia Casasús (soprano), Lluís Sintes (baríton), Álvaro Carnicero (piano), Cor Orfeó Parroquial. Direcció Jordi Solé

Dissabte 21 d’octubre. Església Parroquial. Plaça Vella, s/n. El  Vendrell. 21.00 h.

 

Tribut a Pau Casals en el 50è Aniversari de la seva mort

Glosa a càrrec d’Òmnium

Ofrena floral de les entitats vendrellenques

Interpretació musical per part d’alumnes de l’Escola Municipal de Música Pau Casals (EMMPAC)

Pilar d’homenatge dels Nens del Vendrell

Diumenge 22 d’octubre. Cementiri del Vendrell. 11.00 h.

 

Presentació i col·loqui El Monument a Pau Casals d’Apel·les Fenosa 

A càrrec de Martí Carnicer,  ex alcalde del Vendrell i de Nekane Aramburu, directora de la Fundació Apel·les Fenosa.

Dimecres 25 d’octubre. Museu Apel·les Fenosa.  Carrer Major, 25. El Vendrell. Horari a determinar.

 

 

Per la seva part la Fundació Pau Casals organitza conjuntament amb la Fundació Orfeó Català- Palau de la Música Catalana  

Interpretació de l’Oratori El Pessebre de Pau Casals

Versió d’Antoni Ros Marbà. Amb la Franz Shubert Filharmonia Orquestra i la Coral Càrmina. Direcció Antoni Ros Marbà.

Diumenge 22 d’octubre. Palau de la Música Catalana. Carrer Palau de la Música Catalana, 4 – 6. Barcelona. 17.30 h.

 

Així mateix el mateix diumenge 22 d’octubre es podrà realitzar visita en jornada de portes obertes al   Museu Pau Casals (av. Palfuriana, 67. Sant Salvador) i a la Casa Nadiua Pau Casals (c. Santa Anna, 4. El Vendrell) Organitzat per la Fundació Pau Casals i la Casa Nadiua Pau Casals. .  

 

Presentació  i concert del llibre La viola tenor Parramon de Jordi Pinto.

Amb Emmanuel Bassa (viola tenor), Daniel  Blanch (piano), Pere A. Jariod (divulgador musical) i Jordi Pinto (autor del llibre).

Dissabte 28 d’octubre. Museu Pau Casals. Av. Palfuriana, 67 Sant Salvador. Horari a determinar. 

 

CASTELLANO

El pasado sábado asistimos a uno de esos conciertos que nadie que ame la música clásica debería perderse, no solo por la calidad musical del intérprete,  Roger Morelló, no solo por la variedad de las obras que componían el programa y que ponían en evidencia la muchas cualidades del violonchelo como instrumento, sino también porque Roger Morelló transmitió sensibilidad y un amor por la música, por la historia de la música y por Pablo Casals, que supo hacer llegar al público ofreciendo además de un delicioso recital un valor añadido: las explicaciones y pequeñas demostraciones de cual era el contenido de las piezas. Lo hizo con sencillez, con afabilidad y con una gran carga didáctica, cosa que fue especialmente agradable y que facilitó el entendimiento de las composiciones más modernas; unas composiciones que él mismo había encargado y que  forman parte de su último CD “The Voices of Casals”.

El Auditori Pau Casals a Sant Salvador (El Vendrell)  –situado justo enfrente de la que fue casa de verano del Maestro y que ahora acoge el museo que lleva su nombre– no tuvo la asistencia que merecían tanto el intérprete como la celebración en la que el acto formaba parte. En este sentido, es más que probable que los que amamos la música tengamos una asignatura pendiente: saber hacer llegar a más personas la programación de actividades y también saber transmitir lo gratificante que resulta escuchar música clásica en directo.

El programa del concierto.

El concierto se abrió con una pieza fuera de programa  El cant dels ocells, una muy buena manera de hacer patente que era parte de las celebraciones del Dia Internacional de la Paz. Un hecho muy coherente ya que es bien sabido Pablo Casals tenia un enorme compromiso con la Paz, y que interpretó esta pieza en su intervención de 1971 después de estrenar el Himno de las Naciones Unidas, delante de la Asamblea General de la ONU, y como explicó después que los pájaros iban cantando “paz, paz, paz” con una melodía que hubieran admirado Bach, Beethoven y todos los grandes músicos.   

A continuación Morelló nos ofreció la Sarabande de la Suite 1 para violonchelo solo, en Sol Mayor, BWV1007 de Johann Sebastian Bach (1865-1750), explicando previamente que fue Pablo Casals quien recupero las suites de Bach y como con él pasaron a ser piezas tocadas en los conciertos, aunque en su origen fueron escritas como ejercicios.

El concierto siguió con las Variaciones sobre el nombre de Casals de Marc Migó (1993), una pieza que Morelló había estrenado en el Festival Gerhart-Hauptmann-Festage el pasado noviembre. La obra es un encargo que el intérprete hizo al autor y consta de dos partes, un preludio y una sarabanda-quolibet, cargadas de alusiones musicales de obras muy conocidas, una unión de pasado y presente que incluye referencias a la Sinfornía núm. 7  de Beethoven, a la sardana Sant Martí  del Canigó de Casals, al Cant dels ocells, a  America de Leonard Bernstein (canción muy conocida de la película West Side Story) o el cuarteto de cuerda de Franz Hubertt La muerte y la doncella así como a la Suite para violonchelo solo de Cassadó. (Estas Variaciones son una obra que pone en interrelación músicas de diversos tiempos y orígenes poniendo de manifiesto que la música es un lenguaje que nos mueve y conmueve más allá del tiempo, o de las circunstancias culturales en que fue creada). La primera parte del concierto acabó con la Sarabande de la Suite 2 para violonchelo solo en Re menor BWV 1008 de Bach.

La segunda parte se inició con otro encargo de Morelló, en este caso a Elisenda Fàbregas (1955), se trataba de las Danzas de la tierra (es interesante observar que las suites son obras estructuradas a partir de danzas de diversos orígenes –en el caso de las suites 1 y 2 de Bach son, además del preludio, Allemande, Courante, Sarabande, Minuet I y II y Gigue– y que a lo largo de todo el programa la mayor parte de obras estuvieran relacionadas con danzas o hicieran referencia a ellas). La composición fue estrenada en octubre de 2021 en el Palau Güell de Barcelona y está basada en recuerdos de la infancia de la autora y en ecos de la música popular.   

Muy sugestiva y compleja fue la siguiente pieza, una adaptación que Morelló ha realizado de la obra de Marin Marais (1656 – 1728) Les voix humanes. (Conviene recordar en este punto que la película Tous les matin du monde (1991) es una ficción basada en la vida de Marais y de Monsieur de Saint-Colombe, del que fue discípulo). Se trata de una obra que en origen fue escrita para viola de gamba (seis cuerdas) y que Morelló ha adaptado para violonchelo (cuatro cuerdas). (Les voix humanes fue publicada por primera vez en el año 1701 en el libro segundo de las Piéces du viole. El nombre de la composición no deja de ser una referencia a la relación existente entre la voz humana y la viola de gamba, y hoy con el violonchelo; partiendo de la concepción de que la sonoridad de estos instrumentos es cercana a nuestra voz. Es una obra escrita en pleno Barroco, con las teorías de los afectos y el deseo de hacer sentir emociones (afectos) a la audiencia. Recordemos que Marais consideraba que la viola de gamba ofrecía todas la modulaciones y acentos más significativos de la tristeza y la alegría, creando el efecto de ser una persona que hablaba. El trabjo de Fin de Máster de Begoña Capllonch, dirigido por el Dr. Josep Lluís i Falcó, Le son du sens os puede resultar de intereses si os atrae saber más sobre la relación de la música y los aspectos semánticos y expresivos en ámbitos como la literatura, la pintura o la cinematografía, ya que se centra precisamente en el marco de la película citada. Lo podéis descargar gratuitamente en internet).

El programa finalizó con la Suite para vilonchelo solo de Gaspar Cassadó (1897 – 1966) alumno y discípulo de Casals, quien dejó en él una huella tanto en los aspectos artísticos como técnicos. (De hecho, Paulino Capdepón Verdú cita en su entrada sobre Cassadó en la página web de la Real Academia de la Historia que Federico Sopeña dice en su libro Memorias de músicos (1971) que Casaddó heredó de Casals “…el sonido largo, flexible, hondo, cantable al máximo.” https://dbe.rah.es/biografias/11249/gaspar-cassado-moreu )

El concierto continuó con dos bises, la Gigue de la Suite 3 para violochelo solo de Bach  y de nuevo la interpretación del Cant dels ocells, esta vez con una petición por parte del intérprete: que pensásemos en un pequeño gesto que fuera bueno para nosotros y para los demás, porque los pequeños gestos ayudan a cambiar y mejorar la vida y el mundo. Lo cierto es que se produjo un silencio absoluto mientras sonaba la melodía.

Vivir momentos como aquel hacen recordar las palabras de Casals y creer como él creia que la música en si misma es el más poderoso e internacional de los lenguajes para expresar los anhelos de paz y concordia.

El primero de los actos del Mes Pablo Casals de l’Associació Musical Pau Casals

El concierto era el acto inaugural de las actividades del Mes Pablo Casals, que cada octubre ofrece la Associació Musical Pau Casals del Vendrell en recuerdo del Maestro, que falleció el 22 de octubre de 1973. Este año se celebra tanto el cincuentenario de la constitución oficial de la entidad como del fallecimiento de Pablo Casals.

En el acto también participó Mireia Juanola, presidenta de Òmnium, quien dedicó un poema a Casals. Así mismo se entregó la ayuda a los estudios a uno de los alumnos de la Escuela Municipal de Música Pau Casals (EMMPAC), este año el alumno que la ha recibió es Roger Pons, viola. En representación de la EMMPAC participó Núria García Pastor, profesora de viola y Secretaria Académica de la institución. 

 

ENGLISH

Last Saturday we attended one of these concerts that no one who loves classical music should miss. Not only because the performer, Roger Morelló has a high musical quality, but also because the program was plenty of variety of works that show us the many qualities of the cello as an instrument, but even more, because Roger Morelló transmitted sensitivity, love for the music, love for the history of music and love for Pablo Casals. Morelló offered a delightful recital but also an added value: the explanations and short demonstrations of the content of the pieces. He did it with simplicity, affability, and didactic charge, all of this was very pleasant and facilitated the understanding of the more modern compositions, which he himself had commissioned and which form part of his late CD “The Voices of Casals”

 

The Pau Casals Auditorium in Sant Salvador (el Vendrell)  (located right in front of what was Casals' summer home and now is the museum with his name), did not have the attendance that the performer and the celebration deserved.   Certainly, those of us who love music should be made work: share the programming of activities and explain how rewarding is to listen to classical music live.

 

The program of the concert

The concert opened with an off-program piece El Cant dels Ocells. It was an effective way to show us that the act was also part of the celebrations of the International Day of Peace. It is well known that Pablo Casals had an enormous commitment to Peace, and that he performed this piece in 1971 after premiering the United Nations Anthem, in front of the UN General Assembly, and after he explained that the birds were singing “peace, peace, peace” with a melody that Bach, Beethoven, and all the great musicians would have admired. (El Cant del Ocells is a popular song from Catalonia).

Next, Morelló offered us the Sarabande of Cello Suite 1, in G Major BWV 1007 by Johann Sebastian Bach (1865 – 1750). Previously he explained that it was Pablo Casals who recovered Bach's suites and how with him they became pieces played in concerts, although they were originally written as exercises.

The concert continued with Marc Migó’s Variations on the Name of Casals (1993). This piece was premiered by Morelló at the Gerhart-Hauptmann-Festage last November, and it is a commission from him. The composition has two parts, a prelude and a sarabande-quolibet. We can find in its allusions to the Symphony No. 7 by Beethoven, the Sardana Sant Martí del Canigó by Casals, the Cant dels Ocells, to America by Leonard Bernstein (a well-known song from the film West Side Story) or Franz Shubert’s string quartet The Death and the Maiden, and as well to the Cello Suite by Cassadó.  These Variations interrelate music from different times and origins, and it shows that music is a language that moves us beyond time or cultural circumstances.  The first part of the concert ended with the Sarabande from Bach’s Cello Suite no 2 in D minor BMV 1008.

The second part began with another commission from Morelló, this time to Elisenda Fàbregas (1955). It was a Dances of the Earth. (It is interesting to notice that the suites are works structured from dances of diverse origins –in Bach’s Suites No. 1 and No. 2 are, in addition to the prelude, Allemande, Courante, Sarabande, Minuet I, Minuet II, and Gigue – and throughout the entire program most of the works were related to dances or made references to them). This composition premiered in October 2021 at the Palau Güell in Barcelona and is based on memories of the author’s childhood and echoes of Catalonia’s popular music.

 

Suggestive and complex was the nest piece, an adaptation that Morelló made of the work of Marin Marais (1656 – 1728) Les Voix Humanes. (It is worth remembering at this point that the film Tous les matin de monde (1991) is a fiction based on the life of Marais and Monsieur de Saint-Colombe, of whom he was a disciple). It is a work that Marais has written for viola da gamba (six strings) and Morello has adapted for cello (four strings). Les Voix Humanes was published in 1701 in the second book of the Piéces du Viole. (The name of the composition is still a reference to the relationship between the human voice and the viola da gamba, and today with the cello. The Baroque conception of the theories of affection is basic for understanding the wishes to move the audiences, to make them feel emotions. Marais believed that viola da gamba had the perfect sounds, modulations, and accents for sad, joy, or other human emotions, so it was possible to create the effect of being a person who spoke. If you want to know more things about the relationship between the semantic and expressive aspects of this music you can find the Master’s thesis from Begoña Capllonch, directed by Dr. Josep Lluís i Falcó, because it focuses on the framework of the aforementioned film. You can download it for free on the internet in Spanish),

The program ended with the Cello Suite by Gaspar Cassadó (1897- 1966), a student and disciple of Casals, who left a mark on him in artistic and technical aspects. (In fact, Paulino Capdepón Verdú quotes in his entry about Cassadó on the website of the Royal Academy of History that in the opinion of Federico Sopeña  (you can see it in the book Memòries de Músicos – 1971) Cassado inherited from Casals “… the long, flexible, deep sound, singable to the maximum”. https://dbe.rah.es/biografias/11249/gaspar-cassado-moreu).

The concert continued with two encores, the Gigue from Bach’s Cello Suite No. 3 and again the interpretation of the Cant dels Ocells, this time the performer requested that we think of a small gesture that would be good for us and for others because small gestures help changes and improve life and the world. The audience heard the piece with an absolute respectful silence.  

Living moments like that make us remember Casals’ words and believe as him that music itself is the most powerful and international language to express the desire for peace and harmony.

 

The first of the events of Pablo Casals Month of the Pau Casals Musical Association

 

The concert was the opening act of the activities of Pablo Casals Month, which is offered every October by this entity in memory of the Maestro, who died on October 22, 1973. This year celebrates both the fiftieth anniversary of the official constitution of the entity as well as the fiftieth anniversary of the death of Pablo Casals.

At this event also participated Mireia Juanola, president of Òmnium, dedicated a poem to Casals.  Likewise, the study aid for string students from the Pau Casals Municipal Music School offered each year by the Associació Musical Pau Casals del Vendrell was this year for Roger Pons, viola. Núria García Pastor, viola teacher, and also the Academic Secretary of the institution represented the school.