Entre Vinyes de Maria Teresa Baltasar Marcè / Entre Viñas de Maria Teresa Baltasar Marcè / Between vines by Maria Teresa Baltasar Marcè
de maig 21, 2023María Dolores García Martínez (esguarddedona)
CATALÀ
Aquest
passat divendres es va presentar a la Sala d’Actes de Cellers Domenys el llibre
“Entre Vinyes” amb pintures de María Teresa Baltasar Marcè i texts de Nati
Soler i Montse Jové.
Un llibre
editat per Edicions i Propostes Culturals Andana, que va veure la llum el 2020
i que va veure les seves presentacions afectades per la COVID, però la qualitat
del llibre i de les pintures sobre les quals gira, així com la atemporalitat
del seu contingut ha fet possible emprendre
de nou les presentacions previstes.
Laia Batlle i Maria Teresa Baltasar Marcè |
Magí Baltar, president de Cellers Domenys |
En aquest cas van participar Magí Baltar, president de Cellers Domenys; Laia Batlle, directora de Domenys Radio; Maria Teresa Baltasar i jo mateixa, a qui ella va fer l’honor de presentar-la.
Text de la presentació:
L’obra de Maria Teresa Baltasar Marcè traspua el lligam de l’autora amb els paisatges que pinta, en especial amb la vinya. En tots temps i tota estació de l’any les vinyes que ella descriu amb els seus pinzells tenen vida, bateguen i conviden a oblidar el rellotge i quedar-se contemplant unes vistes realistes i inconfusibles del Penedès.
A ningú se li
escapa la gran tècnica de les seves pintures, però encara és més evident el seu
amor i la seva serena passió pels paisatges penedesencs, i com aconsegueix que
els seus quadres siguin, a més d’obres d’art, una experiència apaivagadora en
l’esperit de qui els contempla. Tant és així que les seves pintures capten
l’atenció i causen l’efecte d’una meditació, perquè els pensaments es deturen i
la ment es deixa portar pels colors, les formes i la sensació de trobar-se dins
el quadre, amb una plaent calma mental que tots agraïm en mig d’aquest món
excessivament accelerat i estressat.
De sempre, cada
pedra que apareix al terra argilós on s’arrelen les vinyes; cada lligam, ja
sigui dels sarments, ja sigui dels filferros que ajuden a cohesionar el
conjunt, són com a notes a una partitura musical, on res és sobrer, on tot té
el seu paper i la seva importància. Però el cel havia estat sempre un detall
més aviat secundari.
Tanmateix, a la
darrera edició d’Entre Vinyes, feta a mida i exposada a les Sales del Portal
del Pardo del Vendrell ens va aportar una nova experiència. Ella que sempre
havia mostrat les vinyes des d’una visió molt terrenal, amb ull de qui des del
terra contempla la terra; ens oferia una visió aèria que ens eleva i trenca la
limitació física dels nostres cossos. Els quadres inevitablement recorden
aquells cels del grans pintors del barroc però, al contrari d’ells no es mira
cap a dalt, en una perspectiva cap a l’infinit, més aviat sembla que des de
d’alt algú està contemplant l’escena.
En aquests
mateixos quadres s’intensifica la llum, aquella llum del Penedès que tots el
que hi vivim coneixement prou bé, fins el punt que és tant protagonista com les
pròpies vinyes.
Tot el conjunt de
l’obra, i més que mai, aquests quadres eteris i lluminosos, ens porten a uns espais físics, a una
toponímia, al cicle de les estacions de l’any, a les varietats de raïm, a les
peculiaritats dels seus fulls i dels seu gotims, absolutament penedesencs,
inequívocament penedesencs.
L’experiència al
contemplar-los tendeix a la més coneguda percepció de la bellesa com allò que
ens causa un plaer sensorial, però per qui coneix el territori, aquestes
pintures són una vivència emotiva, personal i quasi espiritual.
Fa molts anys,
contemplant la seva obra, parada davant d’uns quadres d’un format que
recordaven les espitlleres, altes i estretes, dins l’ombrívola quietud de
l’Espai d’Art Les Quintanes, hi vaig tenir la sensació que aquells quadres eren
en realitat finestres que em mostraven el món que s’estenia a l’exterior, a un
món on l’home i la dona eren presents, perquè tot i no haver cap figura humana,
es percevia l’ésser humà, el seu treball, els seus esforços i el seus anhels.
No és gens fàcil aconseguir aquest efecte que fa que els seus paisatges semblin
encara més vius.
Menys coneguda és
la seva faceta com a pintora de marines. Una veritable pena, perquè aquesta
part de la seva obra es mereix amb escreix ser molt més reconeguda, però el seu
mestratge pintat vinyes ha fet ombra als seus paisatges marítims.
En conjunt,
l’obra pictòrica de Maria Teresa Baltasar Marcè és intemporal i seductora, per
això crea un eteri entrellaçat entre l’afecte de la pintora cap al que pinta i
el sentiment o emoció de qui contempla la seva obra.
De la
personalitat de Maria Teresa Baltasar Marcè
Que Maria Teresa
Baltasar Marcè és en el fons una persona d’esperit agosarat, es copsa fàcilment
observant la seva elecció quant a suports a l’hora de pintar, perquè li agrada
experimentar amb formats poc habituals, i deixa la seva empremta tant en peces
de mides molt reduïdes i poc habituals, com en formants panoràmics.
Aquest mateix
esperit inquiet, inconformista i sempre a la recerca de superar nous rectes la
va convertir en una galerista, amb una tasca desenvolupada com a tal que mereix
un reconeixement i un agraïment pel que hem pogut gaudir de la variada i
estimulant oferta de l’Espai d’Art Les Quintanes. Una sala amb un currículum
d’activitats d’un nivell que és equiparable a la d’una gran ciutat.
Per començar el
nom escollit és en si mateix tota una declaració «Espai d’Art» dins l’antic
celler de la masia «El Mas», on s’elaborava el vi es transformava i s’obria per
acollir exposicions i activitats culturals i oferir experiències enriquidores
pels amants de la pintura, la escultura, la literatura, la música, la cultura.
Un marc dissenyat
des de la voluntat d’oferir un espai càlid, on es respectés i fos absolutament
reconeixible el seu origen de celler. Un espai que conservés les arrels
profundes i l’aroma de la seva història passada, i on es van vestir els
elements de suport per les exposicions, de tal manera que les creacions
artístiques es poguessin integrar sense estridències i sense artificialitat.
Dinar de Festa Major |
A tall d’exemple
de les moltes activitats que ha acollit l’Espai d’Art Les Quintanes, recordo la
proposta d’un Dinar de Festa Major, fa ara onze anys, on el menú ( Sopa
d’ànec, canelons, rostit i fruita) estaven representants per capses o quadrets
pintats amb motiu relacionats amb un dinar de festa dels anys cinquanta, per situar
l’escenografia en el temps que evocava la exhibició, presidia l’espai un
granquadre amb la imatge de Sant
Llorenç, a un racó una escultura amb la imatge d’una verge, i al seu costat una
morratxa o almorratxa, un gerro de vidre amb quatre brocs petits, destinat a
contenir colònia amb que agrair el donatiu que es deixés a la safata. I a les
parets de la sala del costat, uns guaix oferien vistes i paisatges de Llorenç.
No només havia art en aquella exposició, sinó que aportava allò que avui
definim com a «patrimoni immaterial» deixant testimoni d’unes vivències entorn
a la Festa Major que només es conserven quan algú en deixa un element que el
recull, ja sigui per escrit, en fotografia referenciada, o com era el cas, a
través d’una exposició fonamentada en aquests records.
A més
d’originalitat les ofertes culturals de l’Espai d’Art Les Quintanes han anat
des de apropar-nos a altres aspectes de la natura al Penedès, com l’exposició
«Mixons: Els ocells de les nostres contrades», a fer-nos conèixer treballs dels
residents del CeRCCa, amb un art experimental i internacional; passant per
l’extremadament meditada, matemàtica i geomètrica proposta de Calignometrias,
que contenia amagat als colors dels quadres, la gamma i matisos de les pedres
del Cap de Creus. O bé oferint exposicions col·lectives que ens apropaven a
l’art contemporani a través de l’obra reconeguts artistes i d’altres menys conegut
però tots ells amb creacions de gran qualitat.
Roser Guasch, Josep Santesmases, Maria Teresa Baltasar |
Joan Descalç, Camil·la Pérez Salvà |
L’Espai d’Art Les Quintanes com a reflex de la inquietud i vitalitat de Maria Teresa Baltasar Marcè, ha funcionat de fet com un centre cultural, acollint, per exemple, taules rodones on l’art era l’eix. Aquest és el cas de la Jornada dedicada a l’Art Transversal on la Literatura i la Llengua eren estudiades com a fonts d’inspiració de les altres arts, i on van participar Joan Descals, Carlota Baldrí, Camil·la Pérez Salvà, Roser Guasch, Josep Santesmases, Anna M. Almirall-Germain, Joan Jané, Joaquim Sicart, Pau Catà (en versió vídeo enregistrat) i M. Teresa Baltasar Marcè. Tots ells i elles noms més que reconeguts en diferents especialitats dins el món artístic al Penedès.
Altre faceta de
la seva vida és la docent, que ha compaginat amb la de creadora i amb la de
galerista.
Quant a aspectes
sobre la seva manera de ser, els que la coneixem, li reconeixem un cor enorme i
una extraordinària humanitat.
Enllaços a activitats realitzades a l'Espai d'Art Les Quintanes
https://www.esguarddedona.info/2015/04/llorenc-del-penedpes-espai-dart-les.html
https://www.esguarddedona.info/2015/11/nadalart-2015-10e-aniversari-de-lespai.html
https://www.esguarddedona.info/2015/04/10e-aniversari-de-lespai-dart-les.html
https://www.esguarddedona.info/2016/11/llorenc-del-penedes-jornada-dart.html
https://www.esguarddedona.info/2016/04/llorenc-del-penedes-sant-jordi-2016.html
https://www.esguarddedona.info/2015/12/la-poetica-de-lart-nadalart-2015-lespai.html
https://www.esguarddedona.info/2014/11/llorenc-del-penedes-taula-rodona-sobre.html
https://www.esguarddedona.info/2017/08/exposicio-entre-vinyes-espai-dart-les.html
https://www.esguarddedona.info/2017/03/inauguracio-oficial-de-lexposicio-entre.html
https://www.esguarddedona.info/2015/08/llorenc-del-penedes-exposicio-lligams.html
https://www.esguarddedona.info/2017/03/exposicio-de-maria-teresa-baltasar-la.html
https://www.esguarddedona.info/2018/08/xxxi-firart-penedes-25e-premi-nadal-cava.html
https://www.esguarddedona.info/2011/04/lesespai-dart-les-quintanes-llorencs.html
https://www.esguarddedona.info/2018/04/sant-jordi-lespai-dart-les-quintanes-de.html
https://www.esguarddedona.info/2016/04/espai-dart-les-quintanes-gran-exit-de.html
https://www.esguarddedona.info/2014/08/llorencs-del-penedes-exposicio-mixons.html
https://www.esguarddedona.info/2014/08/llorenc-del-penedes-exposicio-mixons.html
CASTELLANO
Este pasado viernes se presentó en la Sala de Actos de Cellers
Domenys en Sant Jaume dels Domenys, el
llibre “Entre Vinyes”, con pinturas de Maria Teresa Baltasar Marcè y textos de
Nati Soler y Montse Jové.
Un libro editado en 2020 por Edicions i Propostes Culturals
Aldana, que por la COVID se tuvieron que suspender algunos de los actos de presentación
previstos, pero la calidad del libro y de las pinturas sobre las que gira, así
como la intemporalidad de su contenido, ha hecho posible reemprender de nuevo
las presentaciones aplazadas.
En este caso participaron Magí Baltar, presidente de Cellers
Domenys; Laia Batlle, directora de Domenys Radio; Maria Teresa Baltasar y yo
misma, a quien ella me hizo el honor de presentarla.
El texto de la presentación:
Maria Teresa Baltasar Marcè
La obra de Maria Teresa Baltasar Marcè rezuma el nexo entre
la autora y los paisajes que pinta, en especial con la viña. En todo tiempo y
estación del año las viñas que ella describe con sus pinceles tienen vida,
laten e invitan a olvidar el reloj y a quedarse contemplando unas vistas realistas
e inconfundible del Penedès.
A nadie se le escapa la gran técnica de sus pinturas, pero
aún es más evidente su amor y su serena pasión por los paisajes del Penedès, y
como consigue que sus cuadros sean, además de obras de arte, una experiencia
que apacigua el espíritu de quien los contempla. Tanto es así que sus pinturas
captan la atención y causan el efecto de una meditación, porque los
pensamientos se paran y la mente se deja llevar por los colores, las formas y
la sensación de encontrarse dentro del cuadro, con una placentera calma mental
que todos agradecemos en medio de este mundo excesivamente acelerado y
estresante.
Desde siempre, cada piedra que aparece en la tierra
arcillosa donde están enraizadas las viñas, cada vinculo, ya sean los
sarmientos, ya sean los alambres que ayudan a cohesionar el conjunto, son como
las notas de una partitura musical, donde nada sobra, donde todo tiene su papel
y su importancia. Pero el cielo había sido siempre un detalle más bien
secundario.
Y sin embargo, en su última colección de cuadros de “Entre
vinyes”, hecha a mida y expuesta por primera vez en las Salas del Portal del
Pardo del Vendrell, nos aportó una nueva experiencia. Ella, que siempre nos había mostrado las
viñas desde una visión muy terrenal, con la mirada de quien desde los pies en
la tierra contempla su entorno, nos ha ofrecía una visión aérea que nos eleva y
rompe la limitación física de nuestros cuerpos. Los cuadros inevitablemente
recuerdan aquellos cielos de los grandes pintores del barroco, pero, al contrario
de ellos no se mira hacia arriba, en una perspectiva hacia el infinito, más
bien parece que desde lo alto alguien está contemplando la escena.
En estos mismos cuadros se intensifica la luz, esa luz del
Penedès que todos los que vivimos en él conocemos muy bien, hasta el punto de
que es tan protagonista como las propias viñas.
La obra en su conjunto, y más que nunca estos cuadros
etéreos y luminosos, nos llevan a unos espacios físicos, a una toponimia, al
ciclo de las estaciones del año, a las variedades de uva, a las peculiaridades
de sus hojas y de sus agracejos, marcada e inequívocamente del Penedès.
La experiencia al contemplar su obra tiende a la más
conocida percepción de la belleza como aquello que nos causa un placer
sensorial, pero para quien conoce el territorio, estas pinturas son una
vivencia emotiva, personal y casi espiritual.
Hace muchos años, contemplando su obra, parada enfrente de
unos cuadros de un formato que recordaba las aspilleras, altas y estrechas, en
la acogedora quietud del Espai d’Art les Quintanes, tuve la sensación que
aquellos cuadros eran en realidad ventanas que me mostraban el mundo que se
extendía en el exterior, un mundo donde las personas estaban presente, porque
aunque no había ninguna figura humana, se percibía su trabajo, sus esfuerzos y
sus anhelos. No es nada fácil conseguir este efecto que hace que sus paisajes
parezcan aún más vivos.
Menos conocida es su faceta como pintura de marinas. ¡Una
verdadera pena!, porque esta parte de su obra se merecería sobradamente ser más
reconocida, pero su maestría pintando viñas ha hecho sombra a sus paisajes
marinos.
En conjunto, la obra pictórica de Maria Teresa Baltasar
Marcè es intemporal y seductora, por eso se crea un etéreo lazo entre el afecto
de la pintora por lo que pinta y el sentimiento o emoción de quien contempla la
obra.
De la personalidad de María Teresa Baltasar Marcè
Que Maria Teresa Baltasar Marcè es en el fondo una persona
de espíritu atrevido, se capta fácilmente observando su elección a la hora de
elegir soportes, porque le encanta experimentar con formatos poco habituales, y
porque deja su huella tanto en piezas de midas muy reducidas como con formatos
panorámicos.
Este mismo espíritu inquieto, inconformista y siempre a la
búsqueda de superar nuevos retos la convirtió en galerista, con una tarea
desarrollada en esta faceta que merece un reconocimiento y un agradecimiento
porque hemos podido gozar de una variada y estimulante oferta del Espai d’Art
Les Quintanes. Una sala con un currículum de actividades de un nivel
equiparable al de una gran ciudad.
Para empezar el nombre escogido para la sala es en si misma
toda una declaración “Espai d’Art”, situado dentro de la antigua bodega de la
masía “El Mas”, donde se elaboraba el vino, un espacio que se transformó y
abrió para acoger exposiciones y actividades culturales y así ofrecer experiencias
enriquecedoras para los amantes de la pintura, la escultura, la literatura, la
música, la cultura en general.
Un marco diseñado desde la voluntad de ofrecer un espacio
cálido, en que se respetase y fuese absolutamente reconocible su origen de
bodega. Un espació que conservara las raíces profundas y el aroma de su
historia pasada, y que se vistió con elementos de soporte para las
exposiciones, de tal manera que las creaciones artísticas se pudieran integrar
sin estridencias y sin artificialidad.
Como botones de muestra de las muchas actividades que ha
acogido l’Espai d’Art Les Quintanes, recuerdo la propuesta de una Mesa de
Fiesta Mayor, donde el menú (sopa de pato, canelones, rustido y fruta) estaban
representadas por cajitas o pequeños cuadros pintados con motivos relacionados
con una cena de fiesta en los años cincuenta. Para situar la escenografía en el
tiempo que evocaba la exhibición, presidía el espacio un gran cuadro con la
imagen de San Lorenzo, en un rincón una escultura con la imagen de una virgen y
a su lado una “morratxa” o “almorratxa”, un jarrón de vidrio, con cuatro
pequeñas bocas, destinado a contener colonia con la que agradecer el donativo
que se dejase en la bandeja. En las paredes de la sala de al lado, unas aguadas
(unos gouaches) ofrecían vistas y paisajes de Llorenç del Penedès. No solo
había arte en aquella exposición, sino que aportaba eso que hoy definimos como
“patrimonio inmaterial” dejando testimonio de unas vivencias entorno a la
Fiesta Mayor que solo se pueden conservar cuando alguien nos deja un elemento
que lo recoge, ya sea un escrito, una fotografía referenciada o, como era el
caso, a través de una exposición fundamentada en esos recuerdos.
Además de originalidad, las ofertas culturales del Espai
d’Art Les Quintanes nos han acercado a aspectos de la naturaleza del Penedès,
más allá de las viñas, como la exposición “Mixons: Los pájaros de nuestras
contradas”, o darnos a conocer trabajos de los residentes del CeRCCa con una
muestra de arte experimental e internacional; pasando por la extremadamente
meditada, matemática y geométrica propuesta de “Calignometrias”, que contenía
en los colores del cuadro la gama y matices de las piedras del Cabo de Creus. O
bien ofreciendo exposiciones colectivas que nos acercaban al arte contemporáneo
a través de obras de reconocidos artistas y de otros menos conocidos, pero
todos ellos con creaciones de gran calidad.
Roser Guasch, Josep Santesmases, Maria Teresa Baltasar |
Joan Descalç. Camil·la Pérez Salvà |
Otra faceta de su vida es la docente, que compaginó con la
de creadora y con la de galerista.
Por lo que respecta a su manera de ser, los que la conocemos,
le reconocemos un enorme corazón y su extraordinaria humanidad.
This past
Friday the book "Entre Vinyes" was presented, with paintings by Maria
Teresa Baltasar Marcè, with texts by Nati Soler and Montse Jové,.
This book
was published by Edicions i Propostes Culturals Aldana, but the COVID paralyzed
the acts of presentation. However, the
quality of the paintings and the texts, and also the timelessness of its
content, allow us to resume pending presentations now.
In this
case, were participated Magí Baltar,
Cellers Domenys' Chairman; Laia Batlle Domenys Radio's Director; Maria
Teresa Baltasar Marcè and myself, because she honored me by asking me to
introduce her.
Presentation
text.
The work of
María Teresa Baltasar Marcè shows the union between the artist and the
landscapes of the Penedès, particularly the vineyard. With her brushes, she
describes the life of the vineyards in each season of the year and in each
moment of the weather, and her paintings invite you to forget the clock and to
stop and contemplate the realistic and unmistakable views of the Penedès.
Those who
know her, know the great technical quality of her paintings but even more
evident is her love and quiet passion for the landscape of the Penedès, and her
ability to create not only works of art but also paintings that make for a
peaceful experience for the spirit.
So much so,
that his paintings capture the attention of the public and produce an effect like
that of meditation because they stop thoughts and fill the mind with colours,
shapes, and the sensation of living in the painting, with pleasant mental calm.
An experience that we all appreciate amid this excessively fast-paced and
stressful world.
In María
Teresa Baltasar Marcé's paintings, each stone that appears in the clay soil
where the vines are rooted, each link, whether the vine shoots or the wires
that help to bind the whole together are like the notes of a musical score,
where nothing is superfluous, where everything has its role and its importance.
But the sky had always been a rather secondary detail.
However, in
her latest collection of paintings "Entre vinyes", made to measure
and exhibited for the first time in the exhibition hall “Portal del Pardo” in el
Vendrell, she brought us a new experience.
She, who had always shown us the vineyards from a very earthly point of
view, with the gaze of someone who contemplates her surroundings from her feet
on the ground, offered us an aerial view that lifts us up and breaks the
physical limitations of our bodies. The paintings inevitably recall the skies
of the great Baroque painters, but, unlike them, they do not look upwards, in a
perspective towards infinity, but rather it seems that from above someone is contemplating
the scene.
In
addition, the light is more intensive in these same paintings. It is the light
of the Penedès, a kind of light that all of us who are living in the Penedès
know very well. A light almost as a protagonist as the
vineyards.
The set of
paintings, and more than ever those ethereal and luminous paintings, take us to
physical spaces, to place names, to the seasons of the year, to the grape
variety, to the particularities of the leaves and their clusters, unequivocally
from Penedès. And although seeing these
paintings could offer the feeling of universal beauty, as a sensitive pleasure,
for those who know this land, those paintings are an emotive, personal, and
almost spiritual experience.
Many years
ago, in one of his exhibitions, I was standing in front of some singularly
shaped paintings that seemed to me tall and narrow as loopholes, and in the
cozy stillness of the exhibition hall of the Espai d'Art Les Quintanes, I had
the sensation of being in front of some windows that showed me agricultural
landscapes. Landscapes without any human figure but in which I could perceive
their work, their efforts, and their desires. It is not easy to achieve this
effect that makes the landscape more alive.
Her
seascapes are less well known. It's a shame because this part of her work
deserves to be more recognized.
All the
work of Maria Tesesa Baltasar Marcè is timeless and seductive, so there is a
relationship between the affection that the painter feels for what she paints
and the feeling or emotion that arouses in those who contemplate the work.
The
personality of Maria Teresa Baltasar Marcè.
She has a
daring spirit, and this is too easy to see if we look at the shapes of her
works because she loves to experiment with all kinds of formats, so she uses
tiny or panoramic supports just as the facility.
Following
her restless and nonconformist spirit she started the task of gallerist, always
in search of self-improvement. She works to offer us a varied and stimulating
succession of exhibitions in the Espai d'Art Les Quintanes (The Quintanes Art
Space). This showroom has a curriculum of activities at the same level as a big
city so, those of us who live in a small town are thankful to get this
opportunity.
The
Quintanes Art Space is in an old wine cellar in the "El Mas"
farmhouse ". Right in the same space where the wine was made. The changes to transform it into an
exhibition and diverse cultural activities respected the origin, and the
diverse rooms became a warm space showroom without losing its roots. At the same
time the artistic works they integrate without stridency and without
artificiality
Remembering
some of the exhibitions I want to explain one of the, around "Dinar de
Festa Major" (Dinner of the town's festival). The menu: duck soup, cannelloni, roast meat, and fruit.
The table was prepared with a small box and small canvas painted with motifs
evoking a dinner from the fifties. To set the scene, a large painting of San Lorenzo
(the saint that gives its name to the town's church) and a sculpture of a
virgin, next to her a "morratxa" or "almorratxa", a large
bottle with four spouts, for perfume for to thank the donations that were left
on the next tray. (This was something
typical at the houses for the town's festival time in those times). On the
walls of the adjoining rooms some gouaches with landscapes of Llorenç del Penedès. This was not only an art exhibition, it was
also an anthropological testimony, a heritage of humanity. And this type of memory can only live if
someone keeps it in writing, a photograph with references, or in this case, as
an exhibition.
Other
interesting exhibitions were "Mixons: the ires of the Penedès"; or
the works of the resident artists of the CeRRCa with an experimental and
international; or the extremally meticulous work on mathematics and geometry
"Calignometrias", because in their colours we can see all the range
and shades from the stones of the "Cabo de Creus" (Cape Creus); or
collective shows with recognized artists or not so much but always with high
quality.
This art center is a reflection of the personality of Maria Teresa Baltasar
Marcè, and in fact, it also works as a cultural center offering all kinds of
musical and literary proposals, seminars, and meetings, such as the Transversal
Art Day with the participation of Joan Descals , Carlota Baldrís, Camil·la
Pérez Salvà, Roser Guasch, Josep Santesmases, Anna M. Almirall-Germain, Joan
Jané, Joaquim Sicart, Pau Catà (in recording version) and Maria Teresa Baltasar
Marcè; all of them highly recognized in their different specialties in the art
world of Gran Penedès.
Another
facet of the life of María Teresa Baltasar Marcè is being a teacher, which she
combined with that of a painter and gallery owner.
Regarding
her way of being, those of us who know her recognize her enormous heart and her
extraordinary humanity.
0 comments