Europa i la Migració: situació actual

de març 14, 2018


En vigílies del Consell Europeu del mes de març, la Comissió informa avui dels progressos assolits en les actuacions de l'Agenda europea de migració i en proposa més, entre les quals cal esmentar les del full de ruta de la Comissió del mes de desembre del 2017 per aconseguir un acord global sobre migració abans del mes de juny del 2018.

Tot al llarg del 2017 i dels primers mesos del 2018 s'ha anat confirmant la disminució del nombre d'arribades irregulars de refugiats alhora que hem continuat treballant per salvar vides, abordar les causes profundes de la migració, protegir les fronteres exteriors d'Europa i intensificar la col·laboració amb els socis internacionals. Tot i així, amb una situació general força fràgil, cal fer més esforços i, sobretot, cal que els estats membres i la Unió Europea hi destinin més recursos per donar una resposta eficaç als reptes de la migració.
«L'informe que avui publiquem fa balanç dels progressos aconseguits des del passat mes de novembre, uns progressos que hem d'agrair als esforços desplegats per gestionar la migració de manera integral. Cal que mantinguem aquesta empenta i treballem de valent per poder adoptar més mesures, com ara un acord sobre la reforma del sistema d'asil. Algunes d'aquestes mesures són molt urgents, com ara també que els estats membres respectin el seu compromís de contribuir-hi amb els seus fons. La gestió de la migració continua sent una de les prioritats més importants per als nostres ciutadans i només podrem tenir èxit mitjançant un autèntic compromís exhaustiu i col·lectiu», ha declarat avui el vicepresident primer de la Comissió Europea responsable de l'Estat de Dret i de la Carta dels Drets Fonamentals, Frans Timmermans.
«L'estratègia que hem posat en marxa per gestionar la migració en col·laboració amb els principals països afectats i les agències de les Nacions Unides i de la Unió Africana està donant fruit. El grup operatiu conjunt de totes aquestes institucions ha ajudat més de 15.000 persones a tornar a casa seva i començar una nova vida. A més, hem evacuat més de 1 300 refugiats de Líbia. La col·laboració i les responsabilitats compartides són fonamentals per poder fer front amb eficàcia a aquest repte mundial», ha explicat l'alta representant i vicepresidenta de la Comissió Europea, Federica Mogherini.
«Les arribades de refugiats han caigut gairebé un 30% en comparació amb el 2014, l'any anterior a la crisi, i, per tant, ha arribat l'hora d'intensificar els nostres esforços i no pas d'arronsar-nos. Ara no podem córrer el risc de ser complaents. Hem d'afanyar-nos a organitzar més retorns i gestionar millor les fronteres i les rutes legals, especialment els reassentaments des del continent africà, però també des de Turquia», ha afegit també avui el comissari europeu de Migració, Interior i Ciutadania, Dimitris Avramopoulos.
El 2017 es van produir 205.000 arribades irregulars a la UE, la qual cosa suposa una caiguda del 28% en comparació amb el 2014, l'any anterior a la crisi. Tot i que està baixant la pressió que pateixen els sistemes nacionals de migració, encara es manté aquesta pressió a un nivell força elevat ateses les 685.000 sol·licituds d'asil que es van presentar el 2017.
Salvament de vides en el mar i causes profundes de la migració
S'ha intensificat la feina en la ruta del Mediterrani central per salvar encara més vides, protegir els migrants tot al llarg de la seva travessia i fomentar el retorn voluntari als seus països d'origen: des del mes de febrer del 2016 la UE ha rescatat més de 285.000 migrants en el Mediterrani i més de 2.000 migrants que havien estat abandonats en el desert pels traficants el 2017.
— El grup operatiu de la Unió Europea, la Unió Africana i les Nacions Unides, creat el mes de novembre del 2017, ha ajudat, en col·laboració amb l'Organització internacional per a les migracions (OIM), més de 15.000 migrants a tornar des de Líbia als seus països d'origen; a més, s'han evacuat més de 1 300 refugiats de Líbia aplicant el nou mecanisme de trànsit d'emergència finançat per la UE i ACNUR i ara s'aniran reassentant de seguida a tot Europa; també continuarem fent esforços per evacuar els migrants que estan detinguts en condicions nefastes i per desmantellar les xarxes de tràfic de persones.
— El fons fiduciari de la UE per a l'Àfrica continua tenint un paper fonamental en la lluita contra les causes profundes de la migració, en la protecció dels migrants i dels refugiats tot al llarg de les seves travessies i en la lluita contra el tràfic de persones amb 147 programes que disposen d'un pressupost de2.500 milions d'euros per a tota la regió del Sahel i del llac Txad, la Banya d'Àfrica i el nord d'Àfrica; tot i així, encara fan falta més de 1.000 milions d'euros per enllestir la tasca tan important que encara ens queda.
— El pla d'inversions exteriors, amb el seu fons europeu de desenvolupament sostenible, ha suscitat un gran interès dels socis de les entitats financeres i del sector privat; la resposta a la primera convocatòria de propostes d'inversió, feta d'acord amb el fons de garantia, ha estat molt encoratjadora, però probablement encara caldran més contribucions dels estats membres per poder donar resposta a una demanda tan elevada.
— La declaració UE-Turquia continua donant bons resultats amb una caiguda de les arribades irregulars i perilloses del 97% en comparació amb el període anterior a la declaració; la Comissió desbloca avui el segon tram de 3.000 milions d'euros del mecanisme per als refugiats de Turquia, un cop exhaurit el primer tram a final del 2017 (vegeu-ne el comunicat de premsa complet).
Millora de la gestió de les fronteres exteriors
Actualment, l'Agència europea de la guàrdia de costes i fronteres està donant suport als guàrdies de frontera nacionals amb els seus 1.350 experts desplegats al llarg de totes les rutes migratòries tot i que encara caldria més personal i més equipament. Alhora, estem treballant per desenvolupar l'estratègia de gestió integrada de les fronteres europees, la qual cosa reflecteix el fet que les fronteres exteriors de la UE són fronteres comunes que demanen una actuació col·lectiva i coordinada de les administracions nacionals i de la UE.
L'informe que avui presentem recull els elements principals per dur a terme aquesta estratègia, que ara cal que assoleixin les administracions nacionals i l'Agència europea de la guàrdia de costes i fronteres.
Retorns i readmissions
Hem millorat molt la col·laboració amb els països d'origen pel que fa al retorn dels refugiats. Des de l'estiu passat s'han signat un seguit d'acords pràctics en matèria de retorn amb altres tres països d'origeni ara se n'estan negociant encara més amb d'altres països socis. D'altra banda, la Comissió també proposa avui d'establir un nou mecanisme per endurir les condicions de concessió de visats quan la col·laboració d'un país soci pel que fa a la readmissió de refugiats no sigui prou satisfactòria (vegeu-ne el comunicat de premsa complet). L'Agència europea de la guàrdia de costes i fronteres ha dut a terme un nombre cada vegada més gran d'operacions de retorn, però correspon als estats membres haver de garantir l'eficàcia d'aquest retorn. Des de mitjan més d'octubre del 2017 l'Agència ha dut a terme 135 operacions, que han suposat el retorn d'unes 4 000 persones.
Reubicacions gairebé enllestides i més reassentaments
Després de més de dos anys de vigència, el règim de reubicació de la UE està arribant a la seva fi. Ja s'han reubicat a gairebé tots els estats membres que s'hi ha mostrat amatents unes 34 000 persones, és a dir, més del 96% dels demandants d'asil que hi tenien dret. El trasllat de la resta de demandants d'asil (933 a Grècia i 149 a Itàlia) està en fase de preparació. El programa de reassentament de la UE, aprovat el mes de juliol del 2015, també es va enllestir amb èxit el 2017 amb un total de 19.432 persones vulnerables que van poder ser traslladades de manera segura a Europa; ara continuen els reassentaments d'acord amb la declaració UE-Turquia. D'acord amb el nou règim de reassentament, dissenyat per a un mínim de 50 000 refugiats, fins avui hi ha dinou estats membres que s'han compromès a acceptar-ne 40.000.
Properes etapes
De cara al futur, haurem de continuar amb l'ampli ventall d'actuacions desplegades per la UE d'acord amb la seva política de migració, que requereix un finançament adequat que combini l'increment de les contribucions dels estats membres i del pressupost de la UE.
— Reforma de Dublín: d'acord amb el full de ruta de la Comissió del mes de desembre del 2017, cal atènyer un acord global en matèria de política migratòria sostenible abans del mes de juny del 2018.
— Grup operatiu de la Unió Europea, la Unió Africana i les Nacions Unides: continuarem ajudant la gent a marxar de Líbia i col·laborant amb l'administració d'aquest país per posar terme a la detenció sistemàtica dels migrants.
— Fons fiduciari de la UE per a l'Àfrica: per poder continuar donant suport a les tres zones geogràfiques, els estats membres han de poder garantir un finançament adequat sempre que calgui.
— Pla d'inversions exteriors: els estats membres hi han d'aportar més finançament per millorar-ne l'eficàcia.
— Fronteres exteriors: cal tirar endavant de seguida els preparatius de l'estratègia operativa i tècnica de gestió integrada de les fronteres europees; d'altra banda, els estats membres han d'aportar urgentment la seva contribució a la guàrdia europea de costes i fronteres per poder finançar-ne els experts i l'equipament tècnic.
— Retorn: cal signar més acords de readmissió i, per la seva banda, els estats membres han d'aplicar els acords signats afanyant-se perquè la guàrdia europea de costes i fronteres faci retornar més gent.
— Reassentament: els estats membres han d'iniciar ràpidament els reassentaments d'acord amb el nou règim negociat amb els països prioritaris; a més, cal dur a terme amb urgència els reassentaments dels refugiats evacuats des de Líbia d'acord amb el mecanisme de trànsit d'emergència.
— Declaració UE-Turquia: a més de desblocar el segon tram de 3.000 milions d'euros del mecanisme per als refugiats de Turquia, cal que l'administració grega s'afanyi a millorar els retorns d'acord amb la dita declaració mitjançant la modificació de la seva legislació en matèria d'asil; també cal fer un esforç per poder oferir unes condicions adequades d'acollida en els punts crítics; a més, el Consell hauria d'activar el règim voluntari d'admissió humanitària per garantir que puguin continuar els reassentaments des de Turquia.
Rerefons
El 13 de maig del 2015 la Comissió Europea va proposar, a través de la seva Agenda europea de migració, una estratègia molt ambiciosa per fer front als reptes més urgents de la crisi actual i per dotar la UE dels instruments necessaris per millorar a mitjà i llarg termini la gestió de la migració i, concretament, la qüestió de la migració irregular, les fronteres, l'asil i la migració legal.
La comunicació que avui presentem detalla els fets que s'han produït des del mes de novembre del 2017 i passa revista als progressos aconseguits en l'aplicació del full de ruta presentat el mes de desembre del 2017 per la Comissió Europea per negociar un acord global sobre migració.

Fons fiduciari de la UE per a l'Àfrica



Reubicació:




Reassentament:





Mecanisme per els refugiats a Turquia 

You Might Also Like

0 comments

Popular Posts

Entrades populars

Entrades populars