Foto: By Katya Nakonechnaya (Own work) [CC BY-SA 3.0 (https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0) or GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html)], via Wikimedia Commons

Sovint aquestes dates són una falsa esperança pels cadells d'animals que són venuts per ser regalats a un nen o una nena que insisteix que vol tenir-ne un.

Són rebuts amb l'alegria de la novetat però immediatament comencen els problemes, perquè no són joguines i no es comporten com les joguines.

No es queden quiets a un racó fins que vulguem tornar a jugar amb ells.

Són ésser vius que senten i pateixen; que expressen sense límits la seva alegria quan ens veuen, tant si ho fan saltant i bordant (els gossos) com si ho fan fregant-se amb les nostres cames i fent roncs (el gats). I a canvi, hi ha qui creu que són joguines, que els poden agafar o deixar avorrits perquè no els poden dominar

Tenen vida, volen jugar i corren al nostre voltant o es dormen al nostre costat però també necessiten menjar i fer les seves necessitats i donen fenia, però els que estimem els animals no la trobem una càrrega, perquè sabem quanta estima ens ofereixen.

No són joguines però molts acabaran abandonats con si fossin trastos vells, molt patiran en veure's llençats lluny del que consideraven la seva llar.

Molts moriran a les carreteres, d'altres passaran a les gosseres la resta de la seva vida, alguns trobaran una nova llar si són adoptats.

Si realment voleu un gos o un gat a la vostre vida, si heu fet un compromís ferm amb vosaltres mateixos per compartir la vostra vida amb un animal,  millor adopteu i no valoreu tant si és un cadell o ja té uns anys, tothom que tenim gossos o gats adoptats sabem com arriben a estimar-nos en trobar de debò una llar on viure per la resta de la seves vides.