Al centre, Lupe Moreno, Cap de la Oficina de Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Barcelona A la dreta, Eduard Sagarra, President d'ANUE, Doctor en Dret. A l'esquerra, Xavier Guerrero, Adjunta a la Direcció d'ANUE, conductor de l'acte.

• ANUE (Associació per a les Nacions Unides a Espanya) Va celebrar ahir al Museu d'Història de Catalunya el 69è Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.

• Sense la Declaració Universal dels Drets Humans, no s'hagués posat mai com a centre de l'existència de la societat i de la política la dignitat de la persona.

• Avui com ahir cadascú dels seus articles és plenament vigent, i avui con ahir s'ha continuar lluitant per fer-los reals. 

Una declaració  d'abast universal i amb projecció positiva
La Declaració Universal dels Drets Humans és la base que ha permès al llarg dels anys de crear legislacions positives dins els Estats on s'ha reconegut de manera exigible davant els tribunals drets que avui considerem bàsic tant en els aspectes polítics, com socials o culturals.

10 de desembre, Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Tal com va dir ahir Eduard Sagarra, president d'ANUE, celebrar la seva existència és una de les millors gestions que tots podem fer per defendre els nostres drets com a ciutadans i  com a éssers humans i que  cal  que ho fem des de la perspectiva que s'estan  defensant uns drets col•lectius, uns drets per a totes les persones; perquè els drets humans són una obra polifònica, que no pot ser vista només com els drets d'un mateix, i molt menys com un motiu per rebutjar l'altre.

Eduard Sagarra va continuar l'acte destacant  que seria un acte senzill, centrat en la lectura de la Declaració Universal dels Drets Humans i en el fet que aquesta lectura que ens pot semblar quelcom normal de fet, degut a la realitat que ens envolta, masses vegades esdevé quelcom  excepcional, ja que el respecte cap aquests drets humans, fins i tot quan es creu que s'han consolidat, requereix una continua lluita i una continua defensa. 

69 anys de la Declaració Universal del Drets Humans
A continuació es va projectar aquest vídeo on Eleanor Roosvelt, l'any 1948 arran que la Declaració Universal dels Drets Humans fos aprovada, i on destacava, precisament, el fet que fos universal, nascuda amb l'objectiu que les persones d'arreu del món prenguessin consciència dels drets humans i de les llibertat, per construir una atmosfera de pau arreu; per entendre realment que es tracta de drets essencials per a tothom i abraçar  l'esperança de veure aquest drets reconeguts a les lleis de cada país, així com que les persones siguin conscient que aquests drets i llibertats són seus i els donen dignitat; que cal prendre conscxiència que tots som éssers humans i que tothom pot mirar tothom cara a cara  També destacava Eleanor Roosevelt que els drets i llibertats havien de servir per crear un món en pau allunyat de la guerra i la destrucció.




Tal com va recordar Eduard Sagarra, Eleanor Roosevelt va ser l'impulsora de la Declaració Universal dels Drets Humans. Dins aquella incipient Organització de les Nacions Unides, una organització dels pobles i les nacions, que volia que les relacions internacionals es fessin a través de la  Pau - la II Guerra Mundial era el referent més proper de les conseqüències que s'havien viscut de les relacions internacionals basades en l'enfrontament i la guerra; i que havia estat una devastadora experiència - i on la Declaració Universal dels Drets Humans van ser el punt d'ancoratge per desenvolupar "una arquitectura jurídica i jurisdiccional" que protegeixi aquests drets, al menys en teoria, tot i que la pràctica sovint contradiu la teoria; perquè aquest drets molt sovint omplen la boca dels govern però només com si fossin un desig sense aplicar realment l'exercici d'aquest drets i llibertats.  En molts indrets són interpretats de manera restringida de manera que fa impossible la seva aplicació a la pràctica, i aquesta inaplicació succeeix tant per  acció com per omissió. També va destacar el fet que a dia d'avui, pensar diferent de qui té el poder, o de qui té la força institucional, sovint significa veure conculcats aquests  drets i llibertats; junt amb la necessitat que els ciutadans demanem que el poder, sigui quin sigui, pròxim o remot, garanteixi l'exercici d'aquests drets i llibertats dins un sistema democràtic. 

Els drets i llibertats són un patrimoni col•lectiu, que hem d'exercir i practicar 
Aquesta vessant de corresponsabilitat de tots en fer realitat l'existència dels Drets Humans, la va plasmar Eduard Sagarra en el fet que tots hem d'exercir-los amb total normalitat


El dret de les persones a viure al seu país, a tornar al seu país.
Eduard Sagarra va iniciar aquest punt de la seva intervenció amb el poema de Miquel Martí i Pol: El Meu País.

Tots els anys que he hagut de viure
Allunyat del meu país
Ha estat una nit fosca
Un camí ple de neguit.

Penso en tot allò que enrere
Vaig deixar quan vaig partir
I amb els ulls de l'esperança
Torno encara al meu país.

No estimo res com la dolcesa
Del cel blau del meu país
Ara en sóc lluny, però me'n recordo
Dia i nit.

Si un dia hi torno el vent que em rebi
Esborrarà tots els neguits
I oblidaré els anys que he viscut
Tant sol i trist.

No hi ha res que no em recordi
Cada instant el meu país
Tot em fa pensar amb els dies
Que hi vaig viure tant feliç.

Quan camino el vent em porta
Veus que el temps no ha pas marcit
Si m'adormo el que somio
És només del meu país.

Abans que la mort m'arribi
Vull tornar al meu país
Trepitjar la terra amiga,
Caminar per vells camins.

Vull sentir les veus que estimo,
Vull plorar pels vells amics
I morir quan sigui l'hora
Sota el cel del meu país.

Amb aquest poema  Eduard Sagarra va voler plasmar el sentiment que viuen  els refugiats i els exiliats, destacant  que continuen arribant a Europa i que continua sent un problema a solucionar i que encara que als diaris no apareixen de manera continuada les notícies de la seva arribada, continuen arribant; i això succeeix perquè les guerres que han provocat el seu desplaçament no han acabat,  ni els motius que les van causar estan solucionats.  

Exercici individual en la defensa d'uns drets que són de tots .
Els Drets Fonamentals i les Llibertats Públiques pertanyent a l'ésser humà pel fet d'existir, ningú els ha de concedir. Així ho va afirmar Eduard Sagarra ahir ja cap al final de la seva intervenció, posant especial èmfasi en el fet que no són una concessió graciosa d'un govern i que per tant no poden ser reduïts o eliminats quan un govern vulgui; ben al contrari els govern, el poder institucional, té l'obligació de respectar-los i de garantir que es puguin practicar lliurement.

Democràcia i Llibertat com a garantia de la convivència pacífica
 Eduard Sagarra també fa afegir que el dret a la llibertat i a la democràcia són essencials per a una convivència pacífica a la que tots tenim dret, a la vegada que tots tenim el deure de practicar els drets humans per a defensar-los,  no només el nostre dret individual sinó  com un patrimoni col•lectiu que implica respectar al diferent.
Empoderar les noves generacions. 
Com a punt i final Eduard Sagarra va demanar que ningú perdi de vista que les noves generacions facin seves totes aquestes eines  que ja estan al seu abast per tal de canviar el món i fer més efectiva la defensa dels drets humans.

La Declaració Universal dels Drets Humans, un fet revolucionari. 
Dersprés d'agrair a l'ANUE  per haver organitzat un any més aquest acte de la lectura de la Declaració Universal dels Drets Humans,  Lupe Moreno Cap de l'oficina de Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Barcelona, ha destacat que la lectura de la Declaració Universal dels Drets Humans és un acte fonamental i que la declaració va ser en si mateixa un acte revolucionari. (Cal recordar que el fet de declarar que tothom tenia els mateixos drets, en societats on es practicava la separació social per raó de raça per exemple, posava en crisi tot el sistema, i que de fet  mirar els ulls, tal com deia Eleanor Roosevelt en les seves declaracions de 1948  podia ser interpretat, segons fos la raça de qui ho fes i segons fos la raça de qui fos mirat, com un desafiament o una provocació).

Cal sovintejar en la lectura de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Lupe Moreno va coincidir en aquest punt amb Eduard Sagarra, en la necessitat de rellegir la Declaració, i com ens podem meravella de com l'any 1948 es va escriure amb un contingut que a dia d'avui és de plena actualitat i que fa que sembli acabada d'escriure; com ara  el reconeixement dels drets dels infants de manera igual tant si eren nascuts dins o fora de matrimoni; o el dret del descans setmanal o les vacances en matèria laboral; o el cant al multilateralisme que la mateixa Declaració conté.

Un moment de canvi on cal estar alerta per les  moltes amenaces cap als Drets Humans.
En un breu repàs de la situació actual on el populisme té força embranzida en molts països i on el nihilisme - la desvalorització dels valors- té una forta presència,   Lupe Moreno, ens ha alertat de l'existència d'un activisme contra els Drets Humans, perquè des d'aquestes postures es defensa que no tots són necessaris; incloent aspectes de risc derivats de la revolució del "big data"  o la situació dels refugiats i la manca de respecte pels seus drets, els greus problemes de pobresa que continuen sent una realitat colpidora.

Un privilegiats, malgrat tot.
Lupe Moreno va plantejar una reflexió al voltant del fet que els presents, malgrat tot, vivim en un entorn on hem pogut gaudir de la major part d'aquest drets front a la gran quantitat de persones que no els han gaudit mai i de les moltes persones que mai no podran gaudir-ne: així com la necessitat de la nostra implicació individual i col•lectiva per ajudar a fer-los realitat arreu. Va destacar com a través de la Cooperació al Desenvolupament, des de la mateixa Diputació de Barcelona, en col•laboració amb entitats com ANUE, amb la col•laboració dels municipis de la seva demarcació, i de moltes altres associacions i entitats que tenen un ferm compromís amb la solidaritat i que a més estan molt ben posicionats s'està  treballant tant en el territori com en països on aquests drets a dia d'avui no es poden garantir.



La lectura de la Declaració Universal del Drets Humans va anar, com cada any, a càrrec de representants d'institucions, entitats, associacions, col•lectius i persones compromesos amb el seu desenvolupament i respecte.

Cal destacar la intervenció del grup de teatre "Comiarte" que va posa l'accent en la terrible actualitat de la precarietat laboral i d'uns usos que fan que les persones es vegin reduïdes a la qualitat d'element mecànic o robòtic on es volen eliminar els factors individuals o com es practica la intromissió en aspectes protegits pels Drets Humans, fins i tot quan estan reconeguts en el dret positiu del països.
.


Preàmbul: 
Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món;
Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n'han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l'adveniment en el futur d'un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana; Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l'ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel•lar-se contra la tirania i l'opressió;
Considerant que és també essencial de fomentar l'establiment de relacions amistoses entre les nacions;
Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l'ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones, i que s'han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d'una més gran llibertat;
Considerant que els estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals;
Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i d'aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d'aquest compromís,


Proclama aquesta Declaració universal dels drets humans com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.


Art. 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.

Art. 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió política o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.

Art. 3
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.

Art. 4
Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.

Art. 5.
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Art. 6
Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.

Art.7
Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.

Art. 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.

Art. 9
Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.


Art. 10
Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.

Art. 11
Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictuós fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.

Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictuós d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictuós fou comès.

Art. 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.

Art. 13
 Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat.
Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Art. 14
En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països.
Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.

Art. 15
Tot individu té dret a una nacionalitat.
Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.

Art. 16
A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.

Art. 17
Tota persona, individualment i col•lectiva, té dret a la propietat.
Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.

Art. 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.

Art. 19
Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.

Art. 20
Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
 Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.



Art. 21
Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement.
Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat.
La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.



Art. 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país.


Art. 23
Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.

Art. 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.


Art. 25
Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat.
La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.


Art. 26
Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.

Art. 27
Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.
Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.

Art. 28
Tota persona té dret que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.

Art. 29
Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.
En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.

Art. 30
Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.

L'acte va tenir lloc al Museu d'Historia de Catalunya.