Unió de la seguretat: la Comissió presenta més mesures per protegir els ciutadans europeus

d’octubre 18, 2017

Nota de Premsa

Brussel·les, 18 d'octubre de 2017

Tal com ja va anunciar el president Juncker en el seu últim discurs sobre l’estat de la Unió el proppassat 13 de setembre, la Comissió presenta avui, juntament amb el seu 11è informe sobre la unió de la seguretat, una sèrie de mesures pràctiques i operatives per protegir encara millor els ciutadans europeus de les amenaces terroristes. L’objectiu de les mesures és posar remei a la vulnerabilitat que han posat en evidència els atemptats comesos recentment a Europa, donar suport als estats membres en la protecció dels espais públics i privar els terroristes dels mitjans per actuar. A més, la Comissió proposa reforçar l’acció exterior europea en matèria de lluita antiterrorista a través d’Europol i recomana també que la UE iniciï negociacions per concloure amb el Canadà un nou acord sobre el registre dels noms dels passatgers.

«Mai ens rendirem davant dels terroristes que ataquen la nostra seguretat i les nostres llibertats. Els europeus volen que els governs nacionals i la UE s’enfrontin a aquests riscos amb determinació. Les noves mesures que avui anunciem ajudaran els estats membres a privar els terroristes dels mitjans necessaris per dur a terme els seus atemptats i protegir millor els nostres espais públics i, per tant, la nostra forma de vida», ha declarat avui el vicepresident primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans.

«El terrorisme no coneix fronteres. Només podrem combatre’l amb eficàcia si ho fem plegats en el marc de la UE i a nivell internacional col·laborant amb els nostres socis. Les eines d’intercanvi d’informació, com ara el registre dels noms dels passatgers, són fonamentals per garantir la seguretat dels nostres ciutadans. És per això que avui proposem al Consell que autoritzi l’inici de negociacions per revisar l’acord signat amb el Canadà sobre el registre dels noms dels passatgers. També volem proposar de concloure acords internacionals entre Europol i determinats països clau. També continuarem col·laborant amb els estats membres per crear una unitat europea d’intel·ligència», hi ha afegit el comissari europeu de Migració, Afers Interiors i Ciutadania, Dimitris Avramopoulos.

«Malauradament el risc zero no existeix, però nosaltres continuarem reduint el marge d’acció dels terroristes perquè no puguin preparar ni dur a terme cap acte delictiu. D’altra banda, com que les tàctiques terroristes van canviant, estem intensificant el nostre suport als estats membres perquè puguin fer front a aquestes amenaces: ajudem a protegir els espais públics on s’aplega la gent i, alhora, impedim que els terroristes puguin tenir accés a cap finançament o a materials perillosos per fabricar bombes», ha declarat també avui el comissari europeu responsable de la unió de la seguretat, Julian King.

Protecció dels espais públics

Com que els terroristes amenacen cada vegada més els espais públics més concorreguts tal com demostren els atemptats comesos recentment a Barcelona, Londres, Estocolm i Manchester, la Comissió presenta avui un pla d’acció per intensificar el suport que dona als estats membres perquè puguin protegir i reduir la vulnerabilitat dels seus espais públics. Concretament, proposa les mesures següents:

· Augment de l’ajuda financera: actualment, la Comissió destina 18,5 milions d’euros del fons de seguretat interior a finançar projectes transnacionals de millora de la protecció dels espais públics; el 2018 s’atorgarà als nuclis urbans un import addicional de 100 milions d’euros provinents de les «accions urbanes innovadores» perquè inverteixin en solucions de seguretat.

· Assessorament: l’any que ve la Comissió publicarà un seguit d’orientacions per ajudar els estats membres a protegir els espais públics i sensibilitzar l’opinió pública; s’hi inclouran solucions tècniques que garanteixin la seguretat mitjançant dissenys que facin que els espais públics siguin més segurs tot respectant alhora, però, el seu caràcter obert i públic.

· Intercanvi de bones pràctiques: aquest mes de novembre la Comissió crearà un fòrum de professionals i una xarxa de seguretat d’alt risc per establir una plataforma que permeti fer formacions i exercicis conjunts que milloraran la nostra capacitat de reaccionar davant de qualsevol atac.

· Millora de la col·laboració entre els agents locals i el sector privat: la Comissió crearà un fòrum d’empreses per impulsar la creació d’associacions en matèria de seguretat entre el sector públic i el sector privat, com ara organitzadors de concerts, centres comercials, recintes esportius o companyies de lloguer de cotxes; la Comissió també vol millorar la col·laboració de les entitats locals i regionals convocant una reunió d’alt nivell sobre bones pràctiques en matèria de protecció d’espais públics.

Encara que sigui baixa la probabilitat que es cometi cap atac amb substàncies químiques, biològiques, radiològiques o nuclears, la Comissió també presenta avui un pla d’acció per millorar la preparació, la resiliència i la coordinació a nivell de la UE davant d’atacs amb aquesta mena de substàncies. També fora bo crear una xarxa de seguretat contra elles. D’altra banda, la Comissió també vol crear una unitat de coneixement sobre aquesta mena de substàncies en el centre europeu de lluita antiterrorista d’Europol.

Privar els terroristes dels mitjans per actuar

Per evitar cap més atac, és fonamental privar els terroristes dels mitjans necessaris per perpetrar actes terroristes. Per tant, la Comissió proposa avui més mesures a curt termini:

· Restricció de l’accés a substàncies emprades per fabricar explosius artesanals: la Comissió recomana avui l’adopció amb caràcter immediat de mesures que evitin l’ús abusiu d’aquestes substàncies per part dels terroristes; és per això que en el primer semestre del 2018 vol fer una revisió del Reglament sobre precursors d’explosius.

· Suport a les autoritats judicials i a les forces i cossos de seguretat quan en el decurs de les seves investigacions es trobin amb material encriptat, sense afeblir, però, l’encriptat a nivell general; la Comissió també proposa l’adopció de formacions i mesures de suport tècnic i la creació d’una xarxa d’experts.

· Lluita contra el finançament del terrorisme: la Comissió s’estudiarà quins són els obstacles que hi ha per poder accedir a les dades relacionades amb operacions financeres dutes a terme a d’altres estats membres i quines mesures es podrien prendre per facilitar i accelerar l’accés.

Enfortiment de l’acció exterior europea en matèria de lluita antiterrorista

La Comissió també proposa avui d’enfortir l’acció exterior europea i la cooperació amb tercers països en matèria de lluita antiterrorisme i altres formes greus de delinqüència transnacional. Concretament, proposa el següent:

· Recomanar al Consell que autoritzi l’inici de negociacions per revisar l’acord signat amb el Canadà sobre el registre dels noms dels passatgers atenint-se als requisits establerts pel Tribunal de Justícia Europeu en el seu dictamen del 26 de juliol.

· Millorar la col·laboració d’Europol amb tercers països mitjançant la presentació abans no acabi l’any de recomanacions al Consell per autoritzar l’inici de negociacions perquè la UE signi un acord amb Algèria, Egipte, Israel, Jordània, el Líban, el Marroc, Tunísia i Turquia sobre la transferència de dades personals entre Europol i aquests països per poder prevenir i combatre actes de terrorisme i altres delictes greus.

En l’11è informe sobre la unió de la seguretat també s’hi exposen quins són els propers passos que cal fer en la lluita contra la radicalització a Internet i fora d’Internet. Més enllà d’aquestes mesures pràctiques a curt termini, que caldrà prendre en els propers setze mesos, la Comissió està treballant per crear unaunitat d’intel·ligència europea, tal com va anunciar el president Juncker en el seu discurs sobre l’estat de la Unió a l’hora de parlar dels seus plantejaments de cara a l’any 2025.

Rerefons

La seguretat ha estat una prioritat política d’ençà que va començar el seu mandat aquesta Comissió tal com es desprèn de les orientacions polítiques del president Juncker de juliol de 2014 i del seu últim discurs sobre l’estat de la Unió.

L’agenda europea de seguretat orienta els treballs de la Comissió en aquest àmbit. S’hi estableixen les principals mesures per garantir una resposta eficaç de la UE al terrorisme i a les amenaces a la seguretat, incloent-hi la ciberseguretat, la lluita contra la radicalització, l’escanyament del finançament i la millora de l’intercanvi d’informació. Des de l’aprovació de l’agenda europea de seguretat ja s’han aconseguit importants avenços en la seva aplicació i s’ha aplanat el camí cap a una unió de la seguretatgenuïna i efectiva. Aquests avenços es reflecteixen en els informes que la Comissió publica periòdicament.