Ahir va tenir lloc el primer acte del nou curs 2017 - 2018 de l'Associació d'Amics de la UNESCO i de l'Associació per a les Nacions Unides (ANUE)

Rosa Maria Pujol Presidenta de l'Associació Amics de la UNESCO, va donar la benvinguda a l'acte, destacant el fet que amb aquesta primera trobada s'iniciava una sèrie d'actes destinats a treballar el tema de la idea d'Europa, dels valors europeus, i del que significa la ciutadania europea.

A continuació va cedir la paraula a Àngels Mataró, ex-directora d'ANUE qui va llegir la salutació que havia de realitzar Eduard Sagarra, president d'ANUE, però que per retards en el tràfic aeri no podia arribar a temps de fer-ho ell mateix.

La salutació d'Eduard Sagarra

Eduard Sagarra, destacava en la seva salutació la necessitat de "sumar esforços i crear noves sinèrgies que ens permetin difondre els principis i ideals continguts a la Carta dels Drets Humans de les Nacions Unides" perquè aquesta és "la via encertada per aconseguir les finalitats que ens proposem com a poble i col•lectius." Així mateix va destacar que com a representant d'ANUE volia expressar la "gran il•lusió de formar part d'aquest acte, i compartir l'inici de curs de l'Associació d'Amics de la UNESCO Barcelona, una associació reconeguda pel seu incansable treball per portar la cultura, el diàleg i el respecte a tots els racons de Barcelona". Eduard Sagarra afirmava en el seu text que l'Associació d'Amics de la UNESCO Barcelona "comparteix amb la nostra associació, l'esperit en la defensa de les llibertats i valors de les Nacions Unides i dels Drets Fonamentals proclamats l'any 1948 a la Declaració Universal dels Drets Humans." També ha destacat que "avui, més que mai,  ens hem de fer ressò d'un dels objectius fonamentals de la ONU i de la UNESCO, protegir la llibertat d'expressió com una de les condicions essencials per la democràcia el desenvolupament i la dignitat humana." I ha afirmat que "per assolir aquest repte és necessari treballar units perquè la defensa dels drets individuals i col•lectius sigui plenament efectiva". Així mateix ha declarat que  "des de l'ANUE estem convençut que aquesta col•laboració amb els Associació d'Amics de La UNESCO  Barcelona, donarà fruits perquè, tots els que hi treballem, defensem els drets humans". Finalment va donar les gràcies als assistents per "ser activistes", perquè  "sense vosaltres les nostres institucions no podrien continuar treballant per la construcció de la pau, l'educació i la cultura".

La teatralització d'una conferència. 

A partir de La Idea d'Europa que va donar títol a la conferència que George Steiner  va realitzar al Nexus Instituut, l'any 2004, l'actor Òscar Intente va crear una teatralització que ahir va representar davant de més de dues-centes persones amb l'acompanyament musical de Ferran Martínez.

El concepte sempre gira al voltant del fet que la veritable noblesa és la que prové de l'esperit, del conreu de l'art, les humanitats, la filosofia o la metafísica; tot un llegat que cada persona pot utilitzar - en paraules de Ciceró - com a "cultura animi", és a dir per a cultivar la seva ànima i la seva ment. Una herència cultural que neix a la Grècia clàssica, el món dels grans pensadors que ens van ensenyar que havíem de fer-nos totes les preguntes; passant pel llegat hebraic, rebut tant a través de l'influx cristià, tot i que fos sense pretendre-ho, o bé per l'aportació del món de substrat judaic que ens han arribat, a través de persones com Eistein, Marx o Freud, entre d'altres; sumant les aportacions d'una llarguíssima llista de filòsofs, matemàtics, metafísics, escriptors o artistes, que sent diferents i escrivint en llengües diverses, han conformat un pòsit cultural basat en la diversitat i en la convivència; trencada per l'horror de la guerra o de la persecució per raó de raça o religió, però retrobat de nou perquè l'essència de l'esperit europeu, és ser conscient que se n'és hereu de d'un llegat cultural allunyat de l'homogenització que en si mateixa comporta el risc de la pèrdua del sentit del que és Europa.  Steiner ens ho diu: "Europa morirà si no lluita per les seves llengües, les seves tradicions locals i les seves autonomies socials" 
En acabar la representació Òscar Intente i Ferran Martínez van ser llargament aplaudits.

El diàleg, eix de les paraules de Ferran Tarradellas

A continuació el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, va destacar la gran representació teatral que els assistents acabaven de gaudir i partint del magnífic emmirallament que l'obra mateixa suposava, va convidar a tothom a fer una reflexió activa i aprofitar la copa de cava que s'anava a servir com a fi d'acte per parlar els uns amb els altres - al estil dels cafès que citava Steiner en la seva obra - i plantejar-se quin futur volem per Europa -  tenint present que Europa és el continent més vell, amb una població cada cop més reduïda però amb uns valors que cal defensar -  incloent la defensa d'un sistema econòmic que no deixi gent enrere,  perquè a la fi aquests són els valors rebuts de la Grècia clàssica, de Jerusalem (del judaisme), del Cristianisme...

En un moment que Europa camina a un horitzó en que el seu pes demogràfic és va reduint (es calcula que en el 2060 serà el 2% de la població del món, quan en el segle XIX era el 25 %) i tot i així cal aconseguir que els valors europeus continuïn sent rellevants en el planeta.  Per això el seu insistent convit a establir un diàleg entre tots per cercar aquesta idea del que ha de ser Europa.

L'Himne d'Europa

Com a punt i final de l'acte i abans de la trobada davant la copa de cava per intercanvia idees i opinions entre els presents, la Coral Preludi va cantar - amb la lletra escrita per Joan Maragall (una lletra d'una gran bellesa poètica) - l'Himne a l'Alegria de Beethoven, que és l'himne d'Europa des de l'any 1972 i que Joan Maragall va titular "Cant de Joia".


L'acte el van organitzar:

Associació d'Amics de la UNESCO Barcelona
Associació per a les Nacions Unides

amb la col·laboració de:
Comissió Europea

Informació complementària:

Neux Instituut.
El 1991 Rob Riemen va posar en marxa la publicació Nexus, amb la idea de promoure els ideals europeus de civilització.  Des d'aleshores cada any tracta tres temes que desenvolupen acadèmics, polítics, filòsofs, etc. a través d'assaigs. L'eix central és el significat i la vàlua del nostre patrimoni cultural, entenent que, com deia Marguerite Yourcenar, tenim la fortuna de poder beneficiar-nos del llegat cultural que en ha arribat i que per les mateixes raons en som responsables de protegir-lo i mantenir-lo en benefici de tota la humanitat.  Amb posterioritat, i a partir de 1994, es va incloure entre les activitats de Nexus l'organització de conferències, simposis o classes magistrals, amb la finalitat de promoure el debat internacional - des de diferents visions expressades pels intel•lectuals, artistes o polítics més destacats d'arreu del món - entorn a temes relacionats amb la tradició humanística, és a dir  l'art, la cultura, la filosofia, etc.
 Nexus Instituut té la seva seu a Breda (Holanda).       


Lletra del Cant de Joia de Joan Maragall
Joia que ets dels déus guspira generada dalt del cel,
vent de foc el pit respira sota els plecs del teu sant vel.
Si ajuntar-se els cors demanen, que un mal vent va separant,
tots els homes s’agermanen on tes ales van tocant. (bis)
Si fortuna generosa ens ha dat un bon company,
oh companya graciosa cantarem amb més afany!
Sols si un cor hem fet ben nostre forta veu podrem lluir,
però més d’un girant el rostre fugirà plorant d’ací. (bis)
Joia tots voldríem heure bo i seguint son pas florit
i de joia tot s’abeura de Natura en l’ample pit.
Joia és bes i primavera, joia bons amics ens féu.
Goig fou dalt al cuc en terra, goig a l’àngel prop de Déu. (bis)