Europa 2017: Índex de l'economia i de la societat digital
de març 03, 2017
Europa s’està informatitzant, però encara queda molt de camí a fer
L’Índex de l’economia i la societat digitals del 2017 demostra que la UE està fent progressos, però que la bretxa entre els estats membres més digitalitzats i els més endarrerits és encara massa gran. Cal fer més esforços i invertir-hi més per treure el màxim partit del mercat únic digital.
La Comissió Europea publica avui les conclusions de l’Índex de l’economia i la societat digitals del 2017 (DESI, en les seves sigles angleses), una eina que recull els resultats dels vint-i-vuit estats membres en una àmplia gamma d’àmbits que van des de la connectivitat o les competències digitals a la digitalització de les empreses o els serveis públics.
«Europa s’està informatitzant cada vegada més, però a molts estats membres encara queda molt a fer. Tots els estats membres han d’invertir-hi més per beneficiar-se plenament del mercat únic digital. No volem una Europa digital de dues velocitats. Hem de treballar junts per fer que la UE sigui líder digital a nivell mundial»,ha declarat avui el vicepresident responsable del Mercat Únic Digital, Andrus Ansip.
En general, la UE ha progressat força i ha millorat el seu rendiment digital 3 punts percentuals en comparació amb l’any passat[1], però encara es podria avançar més ràpidament en funció de l’estat membre de què es tracti (la bretxa digital entre els estats membres més i menys digitalitzats és de 37 punts percentuals en comptes dels 36 punts del 2014). Segons el DESI d’aquest any, doncs, Dinamarca, Finlàndia, Suècia i els Països Baixos són els estats membres més avançats digitalment, seguits de Luxemburg, Bèlgica, el Regne Unit, Irlanda, Estònia i Àustria. Els tres líders europeus en digitalització també són líders a nivell mundial per davant de Corea del Sud, el Japó i Estats Units. Eslovènia i Eslovàquia són els països de la UE que més han progressat recentment. Malgrat les millores, però, hi ha estats membres, com ara Polònia, Croàcia, Itàlia, Grècia, Bulgària i Romania, que encara van endarrerits en comparació amb la mitjana de la UE. Els perfils dels estats membres són disponibles en línia.
La Comissió ja ha presentat totes les iniciatives importants de la seva estratègia per fer realitat el mercat únic digital i ara encoratja el Parlament Europeu i els estats membres a aprovar totes les seves propostes tan aviat com sigui possible perquè Europa pugui aprofitar al màxim totes les oportunitats que ofereix el món digital
Arran de les conclusions del DESI, el mes de maig la Comissió publicarà la revisió intermèdia de la sevaestratègia per fer realitat el mercat únic digital per tal d’establir les propostes legislatives que encara caldria tirar endavant per fer front als reptes del futur.
L’Índex de l’economia i la societat digitals (DESI, en les seves sigles angleses) demostra el següent:
La connectivitat millora, però encara és insuficient
· El 76 % de les llars europees tenen accés a la banda ampla d’alta velocitat (com a mínim 30 Mbps) i fins i tot hi ha estats membres on un important percentatge d’aquestes llars ja pot accedir a xarxes capaces d’oferir com a mínim 100 Mbps; més del 25 % de les llars europees ja han contractat una banda ampla ràpida.
· Ha augmentat el nombre de contractacions de serveis de dades mòbils: dels 58 abonats per cada 100 habitants del 2013 hem passat als 84 del 2016.
· Els serveis mòbils 4G ja donen cobertura al 84 % de la població de la UE.
Tot i així, això no és suficient per fer front a les creixents necessitats de velocitat, qualitat i fiabilitat de les connexions. El tràfic d’Internet està creixent a un ritme del 20 % anual i a més del 40 % en el cas de les xarxes mòbils. Actualment, el Parlament Europeu i el Consell estan debatent les propostes de la Comissió per revisar la normativa europea en matèria de telecomunicacions i fomentar les inversions en les xarxes de molt alta capacitat per satisfer les necessitats cada vegada més importants de connectivitat dels europeus, juntament amb l’objectiu estratègic de crear una «societat Gigabit» pels volts del 2025. Alhora, els estats membres han de redoblar els seus esforços per complir els objectius pel que fa a l’espectre harmonitzat, que ara inclou la banda de 700 MHz, perquè a partir del 2020 es pugui generalitzar la propera generació de xarxes de comunicació 5G. La coordinació de l’espectre de la UE és vital per garantir la cobertura sense fil i més serveis transfronterers. A més, els municipis de tot Europa aviat podran sol·licitar finançament per oferir xarxes wifi gratuïtes als seus espais públics a l’empara del programa WiFi4EU de la Comissió.
La UE disposa de més especialistes digitals que mai, però encara està lluny d’haver satisfet totes les seves necessitats
· La UE disposa de més titulats en ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques que mai (19 titulats per cada 1 000 habitants amb una vintena d’anys).
· Actualment, hi ha més especialistes que mai en TICS (un 3,5 % el 2015 davant del 3,2 % del 2012).
· Gairebé la meitat dels europeus (44 %) encara no tenen prou coneixements informàtics bàsics per poder fer servir una bústia electrònica o eines d’edició.
La Coalició per les competències i l'ocupació digitals, que es va posar en marxa el mes de desembre del 2016 en el marc de l’Agenda de competències per a Europa, està col·laborant amb els estats membres, el sector empresarial i els interlocutors socials digitals per crear una borsa de talent digital i aconseguir que els ciutadans i els treballadors europeus disposin de les competències adequades en aquest sector.
Els europeus estan cada vegada més informatitzats
· El 79 % dels europeus consulten Internet almenys una vegada la setmana, la qual cosa va representar el 2016 una pujada de 3 punts percentuals.
· El 78 % dels usuaris es baixa música, pel·lícules, imatges o jocs d’Internet.
· El 70 % dels usuaris llegeix notícies en línia (el 64 % el 2013).
· El 63 % dels usuaris fa servir les xarxes socials (el 57 % el 2013).
· El 66 % compra per Internet (el 61 % el 2013).
· El 59 % fa servir els serveis de banca en línia (el 56 % el 2013).
· El 39 % fa servir Internet per fer trucades (el 33 % el 2013).
Arran de la seva estratègia per fer realitat el mercat únic digital, la Comissió està treballant per millorar la confiança en la xarxa. Les noves normatives de la UE sobre protecció de dades entraran en vigor el mes de maig del 2018 acompanyades de més normes sobre la protecció de la intimitat en les comunicacions electròniques. La Comissió també està treballant per millorar l’oferta de continguts a Internet fronteres nacionals enfora. I a començament del 2018 els europeus podran mirar pel·lícules, escoltar música, jugar a videojocs i llegir llibres tot viatjant dins de la UE. La Comissió també ha proposat de facilitar a les emissores penjar els seus programes en línia a d’altres estats membres de la UE.
Les empreses es digitalitzen i el comerç electrònic va creixent, però no prou ràpidament
· Les empreses europees estan adoptant cada vegada més les tecnologies digitals com ara l’ús de programes informàtics d’intercanvi d’informació (del 26 % del 2013 hem passat al 36 % de les empreses el 2015) o l’enviament de factures electròniques (del 10 % del 2013 al 18 % del 2016).
· Les pimes també es van apuntant al comerç electrònic i han passat de ser un 14 % el 2013 a un 17 % el 2016; tot i així, menys de la meitat d’aquesta mena d’empreses venen a d’altres estats membres.
El 2016 la Comissió va proposar una nova normativa per impulsar el comerç electrònic, lluitar contra el bloqueig geogràfic, fer més assequible el lliurament transfronterer de paquets i fomentar la confiança dels clients. També va proposar de simplificar l’IVA de les empreses europees que es dediquen al comerç electrònic. Aquestes iniciatives, un cop aprovades pel Parlament Europeu i els estats membres, facilitaran a ciutadans i empreses la compravenda fronteres nacionals enfora.
Els europeus fan servir cada vegada més els serveis en línia de l’administració pública
El 2016 el 34 % dels usuaris d’Internet van presentar els seus impresos a l’administració pública via Internet i no pas en paper (un 27 % el 2013).
Amb les administracions públiques cada vegada es poden fer més gestions via Internet com ara informar d’un canvi de residència, d’un naixement o d’altres esdeveniments importants. En el marc del pla d’acció sobre administració electrònica, la Comissió posarà en marxa un portal digital únic per facilitar l’accés a informació sobre el mercat únic, engegarà una iniciativa per digitalitzar el dret de societats i la governança empresarial i actualitzarà el marc europeu d’interoperabilitat.
Rerefons
El DESI és un índex compost que es fa servir per mesurar els progressos dels estats membres de la UE en economia i una societat digitals. Per tant, aplega un seguit d’indicadors sobre les polítiques digitals que hi ha actualment a Europa. El DESI pretén ajudar els estats membres a detectar les àrees que demanen inversions i mesures per crear un autèntic mercat únic digital, una de les prioritats de la Comissió.
Sobre la base de les conclusions del DESI i com a complement del Semestre Europeu, l’Informe de la Comissió sobre els progressos digitals inclourà el mes de maig del 2017 una avaluació exhaustiva dels progressos de la UE i dels estats membres en el sector digital i indicarà possibles mesures per contribuir a millorar el rendiment nacional en aquest sector.
0 comments