Consel Europeu de Recerca: Quatre centres de recerca de Catalunya entre els que més subvencions han rebut en el conjunt de l'Estat
de març 10, 2017
El Consell europeu de recerca ha complert 10 anys.
Us imagineu una nova teràpia per lluitar contra el càncer o contra la malaltia de Parkinson? Us imagineu que descobrim móns semblants a la Terra a l’espai exterior? Us imagineu que inventen unes noves bateries que allarguin l’autonomia dels nostres dispositius mòbils? Aquesta és la mena de recerca d’avantguarda que promou la UE a través del Consell europeu de recerca (ERC/CEI) que es va crear ara fa deu anys. Ja són prop de 7 000 investigadors d’elit els qui han rebut un ajut a Europa per eixamplar les fronteres del coneixement i trobar noves solucions a tota mena de problemes i val a dir que n’hi ha un munt que han permès fer avenços molt importants.
L’ERC, que la UE va crear per donar suport a tota mena d’investigadors excel·lents a Europa, n’ha recolzat un nombre molt important, sis dels quals fins i tot han rebut un premi Nobel. Les subvencions de l’ERC també han impulsat la carrera científica d’uns 50 000 investigadors, han permès fer nombroses descobertes científiques i han generat més de 800 sol·licituds de patents que serveixen per assentar les bases del creixement i de l’ocupació i la millora de les condicions de vida dels ciutadans.
Per exemple, Deniz Kırık, de la Universitat de Lund, a Suècia, ha desenvolupat una teràpia genètica molt prometedora per a la malaltia de Parkinson; Valeria Nicolosi, del Trinity College de Dublín, a Irlanda, ha dissenyat amb materials bidimensionals unes bateries que duren cinc-mil vegades més que les més habituals; i l’astrònom Michaël Decoster, de la Universitat de Lieja, a Bèlgica, ha descobert uns planetes potencialment habitables a un sistema solar lluny del nostre, una notícia que s’ha escampat no fa gaire arreu del món. L’ERC ha cregut en les idees de tots ells i els ha empès a deixar-se portar per la seva curiositat científica. Hi ha un munt d’altres exemples que posen Europa en un lloc molt destacat del mapa mundial de la recerca científica.
«Quan la Unió Europea actua amb audàcia, aconseguim coses dignes d’admiració. La feina que fa el Consell europeu de recerca, que forma part del programa europeu Horitzó 2020, n’és una bona prova. En els seus deu primers anys d’existència, l’ERC ha finançat la feina de gairebé 7 000 investigadors d’elit a tot Europa. Més enllà del món acadèmic, molta gent ja es beneficia de les descobertes finançades per l’ERC i dels seus efectes positius», ha declarat avui el comissari europeu de Recerca, Ciència i Innovació, Carlos Moedas, arran del desè aniversari de l’ERC.
«Durant els últims deu anys, el Consell europeu de recerca ha donat suport a ambiciosos projectes de recerca d’alta qualitat proposats pels científics. Els seus recursos tenen un impacte positiu a tot Europa. Les subvencions de l’ERC han donat lloc a nombroses descobertes científiques, com ara la recent descoberta d’un planeta potencialment habitable més enllà del sistema solar. Hi ha moltes proves que l’ERC està duent a terme satisfactòriament la missió que se li ha encomanat per aconseguir que Europa esdevingui l’empara dels millors cervells del món», també ha declarat avui el president de l’ERC, el professor Jean-Pierre Bourguignon.
Per commemorar el desè aniversari de l’ERC, les institucions europees de recerca i les autoritats nacionals celebraran diversos actes durant la setmana dedicada a l’ERC, del 13 al 19 de març del 2017. Les celebracions també tindran lloc tot al llarg del 2017 arreu del món, des dels Estats Units, a l’Índia, el Japó i altres països.
Entre els més de cent actes programats, es faran experiments científics davant del públic a la Tate Galleryde Londres, se celebrarà a Estrasburg un diàleg amb els ciutadans a càrrec del comissari Carlos Moedas i del premi Nobel i beneficiari d’una subvenció de l’ERC, Jean-Marie Lehn, s’organitzarà una exposició en elMuseo Nacional de Ciencia y Tecnología de Madrid i una cerimònia amb el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, coincidint amb el 60è aniversari del Tractat de Roma. La setmana dedicada a l’ERC finalitzarà amb una conferència científica a Brussel·les el 21 de març.
L’ERC és la part més emblemàtica d’Horitzó 2020, el programa europeu de recerca i innovació que va ser creat el 2007 per finançar la recerca teòrica i la feina i la creativitat de científics excel·lents, i contribueix a retenir i a atraure a Europa els millors investigadors del món independentment de la seva nacionalitat.
Fets i xifres
□ Seu: Brussel·les
□ Pressupost: 13 000 milions d’euros (2014-2020) totalment finançats per Horitzó 2020, el programa europeu de recerca, ciència i innovació.
□ 1er pilar del programa Horitzó 2020, responsabilitat del comissari de Recerca, Ciència i Innovació, Carlos Moedas.
□ President de l’ERC: Jean-Pierre Bourguignon.
□ Òrgan de govern de l’ERC: consell científic independent de vint-i-dos investigadors i científics d’elit.
Característiques generals
□ Tres menes de subvencions: subvencions generals (fins a 1,5 milions d’euros), subvencions de consolidació (fins a 2 milions d’euros) i subvencions avançades (fins a 2,5 milions d’euros), així com finançament complementari de la innovació (proves de concepte).
□ Finançament per a científics decidit per científics.
□ Obert a investigadors de qualsevol nacionalitat, edat i sexe de qualsevol lloc del món que vulguin fer recerca a Europa.
□ Subvencions individuals a llarg termini per dur a terme recerques pioneres i arriscades d’alt rendiment.
□ Absència de prioritats i acceptació de qualsevol àmbit de recerca: ciències de la vida, ciències físiques i enginyeria, ciències socials, humanitats.
□ Iniciatives individuals (ascendents o bottom-up) impulsades només per la curiositat científica.
□ L’excel·lència científica com a únic criteri de tria aplicat per companys científics.
Principals èxits d’aquests últims deu anys
□ Gairebé 7 000 beneficiaris directes d’una subvenció i més de 50 000 membres d’un equip, majoritàriament estudiants de doctorat i de postdoctorat (12 milions d’euros).
□ La majoria dels 7 000 beneficiaris directes tenen menys de 40 anys.
□ Més del 70 % dels projectes finançats i finalitzats han permès fer descobertes o avenços importants.
□ Sis premis Nobel, quatre medalles Field i dotzenes de premis importants atorgats a beneficiaris del finançament de l’ERC.
□ 100 000 articles publicats en revistes científiques, inclosos més de 5 500 articles a l’1 % de les revistes científiques més citades; el 2014 Europa va superar per primera vegada els Estats Units; hi han contribuït investigadors subvencionats per l’ERC.
□ Reconeixement mundial: l’ERC té una molt magnífica reputació entre la comunitat científica, fins i tot fora d’Europa.
Nou països han signat acords amb la Comissió Europea perquè investigadors no europeus puguin fer estades de curta durada a Europa i participar en projectes finançats per l’ERC.
□ Més de 180 investigadors s’han traslladat a Europa gràcies a una subvenció de l’ERC, la majoria dels quals europeus que tornen.
□ Finançament de la recerca nacional: vuit països han creat consells de recerca nacionals inspirats en el model de l’ERC; a més, disset països han destinat recursos per completar els que s’atorguen mitjançant els concursos de l’ERC.
□ Innovació: els projectes de l’ERC han generat més de 800 sol·licituds de patents i han creat més de 75 noves empreses.
Dades per Espanya
· El valor total de les subvencions de l'ERC a Espanya: 650 milions d'euros
· 384 subvencions concedides, incloses 280 per a investigadores que es troben al principi o meitat de les seves carreres
· Hi treballen 93 beneficiaris no espanyols d'una subvenció de l'ERC
· Els cinc centres de recerca que més subvencions han rebut són: el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) amb 61 subvencions; la Universitat Pompeu Fabra, amb 28; l'Institut de Ciències Fotòniques amb 17; la Universitat de Barcelona, també amb 17; i elCentre de Regulació Genòmica amb 16.
0 comments