Morositat: la Comissió demana a quatre estats membres que compleixin la Directiva sobre la morositat per protegir les pimes en les seves transaccions comercials
de febrer 15, 2017
Brussel·les, 15 de febrer de 2017
 |
-
|
Morositat: la Comissió demana a quatre estats membres que compleixin la Directiva sobre la morositat per protegir les pimes en les seves transaccions comercials
La Comissió Europea està prenent mesures contra Grècia, Itàlia, Eslovàquia i Espanya per garantir-hi la correcta aplicació de laDirectiva sobre la morositat (Directiva 2011/7/UE) i evitar que en aquests estats membres les empreses i, molt especialment les pimes, pateixin cap pèrdua.
«La morositat és un problema molt greu per a les empreses europees i, molt especialment, per a les més petites. Poder cobrar a l’hora és el que necessiten les empreses per poder fer la seva feina, prestar servei als seus clients i pagar als seus treballadors. Demanem als estats membres que compleixin la normativa sobre la morositat per protegir les empreses i donar una empenta a la competitivitat europea», ha declarat avui la comissària responsable de Mercat Interior, Indústria, Emprenedoria i Pimes, Elżbieta Bieńkowska.
La morositat té un impacte molt negatiu per a les empreses perquè afecta la seva liquiditat, el seu flux de caixa i la seva gestió financera i, a més, els impedeix d’expandir-se. La Directiva sobre la morositat dota els creditors de més drets perquè imposa uns terminis màxims de pagament a les empreses i a les administracions públiques que contractin béns o serveis. Si no es respecten aquests terminis, la Directiva europea preveu una compensació justa per a les empreses. Per desincentivar la cultura de la morositat, les administracions públiques han de predicar amb l’exemple i pagar puntualment els seus proveïdors.
La Comissió demana als següents estats membres que esmenin la seva legislació:
- Grècia: s’hi ha aprovat una nova llei que suprimeix el dret dels creditors a cobrar cap interès o cap compensació (la Comissió hi ha enviat una carta d’advertiment complementària).
- Itàlia: retard excessiu en el pagament per part de les administracions públiques (la Comissió ha publicat un dictamen motivat).
- Eslovàquia: retard excessiu en el pagament en el sector de la sanitat pública (la Comissió hi ha enviat una carta d’advertiment).
- Espanya: la legislació hi prorroga sistemàticament el termini legal de pagament de trenta dies (la Comissió hi ha enviat una carta d’advertiment).
Amb d’aquestes actuacions la Comissió Europea vol que els estats membres:
- apliquin correctament la Directiva europea;
- es facin responsables del puntual pagament de les administracions públiques
- i creïn un entorn empresarial fiable, la qual cosa es traduirà en un canvi decisiu que eradicarà la morositat.
Ara aquests quatre estats membres disposen de dos mesos per notificar a la Comissió les mesures que hagin adoptat per corregir la situació. Altrament, la Comissió Europea podrà dur Itàlia, destinatària d’un dictamen motivat, davant el Tribunal de Justícia de la UE.
D’altra banda, la Comissió ha decidit arxivar una denúncia contra Portugal perquè aquest estat membre ja ha adaptat el seu ordenament jurídic intern a la Directiva europea.
Rerefons
Sovint, les transaccions comercials entre agents econòmics o entre agents econòmics i administracions públiques s’acostumen a cobrar més tard del que s’havia pactat. Hi ha estats membres on els pagaments de les administracions públiques es poden endarrerir de mitjana fins a 130 dies i, fins i tot, fins a 500 dies en alguns sectors. D’altra banda, hi ha vegades en què es vulnera el dret a cobrar que tenen els agents econòmics imposant-hi noves condicions de pagament, com ara la renúncia del creditor a reclamar interessos de demora o cap compensació per despeses de cobrament. Les petites i mitjanes empreses, que no tenen la mateixa capacitat financera que les grans empreses, són les més vulnerables davant del fenomen de la morositat, especialment en temps de crisi econòmica.
La Directiva sobre la morositat (Directiva 2011/7/UE), que s’havia d’haver transposat a la legislació nacional abans del 16 de març del 2013, va ser refosa a partir d’una directiva anterior (Directiva 2000/35/UE) per incloure-hi mesures més rigoroses que dissuadissin la perpetuació de la cultura de la morositat. Ara, les administracions públiques han de pagar pels béns i serveis que contractin en un termini màxim de 30 dies o, excepcionalment, en un de 60 dies. En el cas de l’empresa privada, aquest límit màxim és de 60 dies a menys que s’hagi negociat expressament el contrari i, si s’efectua el pagament passats aquests terminis, els creditors tenen dret automàticament a reclamar interessos de demora almenys d’un 8 % per sobre del tipus de referència del Banc Central Europeu i un mínim de 40 euros com a compensació per cada factura impagada, a més de la resta de despeses que ocasioni el cobrament.
El 26 d’agost del 2016 la Comissió va publicar un seu informe sobre l’aplicació d’aquesta Directiva (COM(2016)534). En general, l’aplicació de la Directiva és positiva. La Directiva ha contribuït a treure a la llum el problema de la morositat i a incloure’l als programes polítics i a les reformes econòmiques. Pel que fa als pagaments del sector públic, de mitjana els retards són deu dies més curts en comparació amb la situació imperant abans de l’entrada en vigor de la Directiva. Fins i tot hi ha estats membres que estan fent encara més esforços per fomentar la cultura del «pagament immediat». Tot i així, l’informe demostra que encara queda molt a fer per aplicar plenament la Directiva.
0 comments