Foto: Dolors Garcia

Aquest matí, a la Sala de la Galera del Museu Marítim, he pogut assistir a l'acte de lliurament del Premi de la Pau ANUE a Nadia Murad Basee. Nadia és una noia jove, una supervivent al horror del Daesh, de l'Isis o de l'Estat Islàmic, com millor us estimeu dir-ho.

Nadia és iaizita, membre d'una minoria que vivia al nord de l'Iraq,  el 3 d'agost de 2014 la seva vida es va capgirar.  L'arribada de les tropes de l'Isis al seu poble va suposar l'assassinat dels homes, el segrest dels nens per ser destinats a ser soldats (tots els que tenien més de 4 anys van ser traslladats per rebre instrucció i per convertir-los en musulmans). A les dones grans i als homes els van matar - hi ha dotzenes de foses on van ser llençats els seus cossos - a les noies joves les van agafar, les van traslladar i les van convertir en esclaves, van ser venundes perquè fossin esclaves sexuals, ho van fer amb totes les nenes, si tenien 8 anys ja les destinaven a ser ser venudes i violades. Totes van ser violades,  El seu pecat, era ser dona i no ser musulmanes.

Les seves denúncies, la seva lluita jurídica per aconseguir portar els responsables davant els tribunals, la seva esperança de veure que, a més de dir boniques paraules, ens posem en marxa i ajudem a acabar amb situacions com les descrites i que ajudem a rescatar a les dones i als infants que encara avui estan patint el que ella va patir, li han costat està amenaçada de mort.

Fa anys que treballa amb una advocada (l'advocada és Amal Clooney, la dona de George Clooney) per tal de poder aconseguir aquesta fita alguna vegada, però tot és lent, massa lent. Però es necessita la nostra ajuda, el nostre compromís per poder fer realitat el clam de justícia que fa en nom de tots els morts, de tots els infants, de totes les dones, de tots els homes assassinats, raptats, esclavitzats, explotats per l'Estat Islàmic. A dia d'avui cap botxí ha trepitjat encara un tribunal.

Eduard Sagarra, Nadia Murad i Mercè Conesa en un moment del lliurament del premi Foto: Dolors Garcia

La Nadia viu a Alemanya perquè la van rescatar d'un assentament de refugiats a Duhok (Iraq), a on havia arribat després d'escapar-se de l'Estat Islàmic.  Va tenir la sort de estar en el grup de mil persones que van acollir a Alemanya. És una refugiada que no ho volia tenir que ser, però ho és perquè va lluitar per sobreviure, per recuperar la seva dignitat com a persona.

Amb veu calmada i serena ens demana que, ara que l'Estat Espanyol  presidirà el Consell de Seguretat, es treballi perquè es doni importància al genocidi que ha patit el seu poble, la minoria de la qual ella en forma part. Ha explicat que cap de les foses ha estat documentada, que és lent aconseguir que les coses avancin i que ens necessita a tots perquè no quedin les coses tal com estan, perquè de les paraules es passi als fets.

Ens a dit que les dones són combustible en les guerres, ens ha demanat que no ens oblidem de les dones que encara estan en la situació que va estar ella.

En un moment de l'acte han passat un vídeo on els homes de l'Estat Islàmic parlaven obertament de la venda de las noies, del preu que podien tenir, de que se'ls podia fer el que es volgués perquè n'eren els amos. I un silenci pesat i dens s'ha produït a la sala. Els rostres d'aquells homes, que parlaven de les noies de manera sorneguera era com un cop a la boca de l'estòmac. Ser dona i sentir aquelles veus causava una barreja de fàstic i de por.

Eduard Sagarra, Nadia Murad i Mercè Conesa. Foto: Dolors Garcia

Avui la Nadia Murad ha rebut un premi, ha rebut el calor i l'afecte de tots els presents, però no podem quedar-nos només en aquest gest. Li cal el nostre ajut i a nosaltres ens cal entendre que no podem girar el cap davant tot el dolor que hi ha darrera d'un rostre que no somriu.

Aquesta noia, seguidora del Barça, senzilla i tendre, que vol solucions pacífiques para la gent que pateix com ella ha patit, que treballa per aconseguir que ens hi sentim part implicada i actuem, ha estat a Barcelona, ens ha demanat que l'ajudem.  Ella és ara ambaixadora per la Dignitat dels Supervivents del Tràfic de Persones, ella que és una supervivent de les 6500 dones que van ser raptades i esclavitzades el mateix dia que ella en el mateix poble, és el rostre que podem tenir present quan pensem en les dones que són raptades, violades, venudes, i assassinades perquè els seu amo pot fer el que vulgui amb  elles.

De l'acte en parlaré demà, de les paraules de la Presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa; de les paraules d'Eduard Sagarra President d'ANUE, de la presentació de la campanya "Junt" de la ONU, de tot això parlaré demà. Avui estic massa afectada de veure cara a cara i haver pogut parlar un instant amb la Nadia Murad i d'haver pogut donar-li una abraçada a una noia que a viscut unes experiències que ningú, sota cap raó, sota cap excusa, ni sota cap pretesa defensa religiosa pot justificar. I en ella veig totes les milers de dones que encara estan patint avui dia un tracte, un maltractament, una reducció a objecte com el que ella va patir.

La Nadia Murad és valenta per donar testimoni del que ha viscut, però ara ens necessita a tots en el seu projecte de reclamar justícia i de construir un món on el respecte als drets humans sigui un fet i no només un bonic somni.