Europa: Quatre noves iniciatives per facilitar a les empreses els tràmits administratius i la regulació de les activitats professionals
de gener 10, 2017
Brussel·les, 10 de gener de 2017
La Comissió presenta avui un paquet de mesures que preten que empreses i professionals puguin prestar serveis més fàcilment a una clientela potencial de 500 milions de persones a la UE.
Un nou impuls al sector serveis beneficiarà consumidors, demandants de feina i empreses i generarà creixement econòmic a tot Europa.
En el marc del full de ruta que forma part de l’estratègia per al mercat únic, les propostes que avui presentem tradueixen en fets el compromís polític del president Juncker d’alliberar tot el potencial del mercat únic per convertir-lo en una plataforma d’enlairament de les empreses europees en el marc de l’economia global. Aquest objectiu ha estat confirmat pel Consell Europeu en les seves conclusions de desembre del 2015, juny del 2016 i desembre del 2016. L’objectiu de les mesures que proposem és facilitar als proveïdors de serveis les formalitats administratives i ajudar els estats membres a detectar requisits obsolets o excessivament feixucs que han de complir els professionals a nivell nacional o transfronterer. En lloc d’introduir modificacions en les normes de la UE en vigor en l’àmbit dels serveis, la Comissió vol que s’apliquin millor perquè s'ha demostrat que l’aplicació de tot el seu potencial donaria una bona empenta a l’economia europea.
«Les barreres al comerç de serveis també són obstacles a la competitivitat. Si aprofitem més el mercat únic de serveis, ajudarem les empreses europees a créixer i crear llocs de treball a tota la UE i a oferir una gamma molt més àmplia de serveis a millors preus tot mantenint, però, un nivell d’exigència normativa que beneficiï consumidors i treballadors. El que proposem és simplificar els procediments que han de respectar els prestadors de serveis transfronterers i una manera més moderna i innovadora de col·laboració entre els estats membres a l’hora de regular el sector de serveis», ha declarat avui elvicepresident responsable d’Ocupació, Creixement, Inversió i Competitivitat, Jyrki Katainen.
«Actualment, el sector dels serveis representa dos terços de l’economia de la UE i genera el 90 % de tots els llocs de treball que s’hi creen. Però el mercat únic —aquesta joia que massa sovint donem per descomptat— no funciona correctament en matèria de serveis i ens estem perdent tot el potencial de creació de llocs de treball i creixement d’aquest sector. Per tant, volem donar una nova empenta al sector dels serveis per aconseguir que Europa sigui un centre mundial de subministrament, contractació i desenvolupament de nous serveis», ha declarat també avui la comissària responsable de Mercat Interior, Indústria, Emprenedoria i Pimes, Elżbieta Bieńkowska.
Aquestes són les quatre iniciatives que ha adoptat avui la Comissió:
- Creació d’una nova targeta electrònica europea de serveis: la creació d’un procediment electrònic simplificat permetrà que els proveïdors de serveis empresarials (empreses d’enginyeria, consultores, organitzadors de fires de mostres, etc.) i serveis de construcció puguin fer més fàcilment els tràmits administratius necessaris per prestar serveis en un altre estat membre de la UE; els prestadors de serveis només hauran de posar-se en contacte en la seva llengua amb un sol interlocutor de l’estat membre d’origen, el qual verificarà les dades necessàries i comunicarà aquesta informació a l’estat membre d’acollida; l’estat membre d’acollida conservarà, però, la facultat d’aplicar els requisits normatius que consideri oportuns i de decidir si l’empresa en qüestió pot oferir serveis en el seu territori; val a dir que la targeta electrònica no afectarà gens les obligacions de l’empresari ni els drets dels treballadors.
- Avaluació de la proporcionalitat de les normatives nacionals en matèria de serveis professionals: A l’entorn de 50 milions de persones —el 22 % de la població activa europea— treballa en feines l’accés a les quals està supeditat a la possessió de qualificacions o titulacions específiques, com és el cas de farmacèutics o arquitectes; d’altra banda, hi ha feines que estan regulades, com ara les que tenen a veure amb el sector de la salut o la seguretat; però encara hi ha moltes normatives obsoletes o innecessàriament feixugues que poden dificultar l’accés de candidats a aquesta mena de feines i això també va en detriment dels consumidors; la UE no pot regular les professions perquè això continua sent una competència nacional, però sí que pot exigir als estats membres que avaluïn si realment calen a nivell nacional nous requisits professionals; per garantir la coherència, la Comissió proposa racionalitzar i aclarir la manera en què els estats membres haurien d’avaluar la proporcionalitat completa i transparent abans d'adoptar o modificar normes nacionals sobre el serveis professionals.
- Orientacions per a les reformes nacionals en la regulació de les professions:
L'exercici d'avaluació recíproca que els estats membres van efectuar entre el 2014 i 2016 posa de manifest que aquells que han obert els seus mercat de serveis )per exemples Espanya, Itàlia, Polònia i Portugal) ara es beneficien d e més varietat de serveis a millors preus, mantenint estàndards elevats de protecció dels interessos dels consumidors i els treballadors europeus. La Comissió ofereix avui orientacions sobre les necessitats de reformes nacionals en la reglamentació de serveis professionals que tenen un gran potencial de creixement i ocupació com per exemples els d'arquitectes, enginyers, advocats, comptables, agents de patents, agents immobiliaris o guies turístics. S'invita als estats membres a avaluar si els requisits professionals compleixen amb els objectius nacionals de política pública. Aquestes orientacions complementen les avaluacions del Semestre europeu a l'abordar de manera específica els requisits aplicables a aquestes professions.
- Millorar la notificació dels projectes de legislació nacional sobre serveis:
La legislació de la UE ja exigeix que els estats membres notifiquin els canvis en les normes nacionals en matèria de serveis a la Comissió amb l'objectiu que tant aquesta com els altres estats membres puguin expressar des del principi del procés les inquietuds que puguin tenir sobre possibles incoherències amb la legislació de la UE. Avui la Comissió proposa millores en aquest mecanisme perquè el procés sigui més eficaç i transparent.
Rerefons
Mentre que els serveis representen dos terços de l'economia de la UE i aproximadament un 90% dels llocs de treball, els resultats del sector dels serveis no estan a l'altura d'aquestes xifres. El creixement de la productivitat en aquest sector és baix i la resta del món està guanyant terreny. Els obstacles impedeixen la creació i expansió de les empreses si són la causa que els consumidors paguin preus més alts i tinguin menys opcions entre les quals escollir. Per altra banda, el rendiment de la indústria manufacturera cada vegada està més lligat a la competitivitat dels serveis, motiu pel quals els obstacles al comerç de serveis en el mercat únic afecten també a la competitivitat de la indústria manufacturera de la UE. Per invertir aquesta tendència i generar més creixerien i llocs de treball els estats membres han d'estimular el desenvolupament l'economia dels servies i aprofitar millor el potencial del mercat úni
0 comments