Deu investigadors que estan duent a terme els seus projectes en centres de recerca o universitats catalanes reben subvencions de consolidació del Centre europeu de recerca
de desembre 13, 2016
· La UE destina 605 milions perquè 314 investigadors puguin seguir amb la seva recerca d'avantguarda
· Un dels projectes seleccionats estudia la relació entre les migracions i les polítiques dutes a terme als països d'origen dels emigrants
13 de desembre de 2016
El Consell europeu de recerca ha anunciat avui la concessió de les seves subvencions de consolidació a 314 investigadors europeus. El finançament, per un import total de 605 milions d’euros, els permetrà que les seves recerques tinguin una repercussió en el món de la ciència i en altres àmbits. Les subvencions corresponen a la prioritat anomenada «excel·lència científica» del programa de recerca i innovació de la UE Horitzó 2020. Entre els investigadors seleccionats n'hi ha deu que estan duent els seus projectes en centres de recerca o universitats catalanes com la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, el Centre de regulació genòmica, l'Institut de ciències fotòniques i la Universitat de Barcelona. (Vegeu-ne la llista a l'annex)
Nous tractaments regeneratius de les malalties cardíaques, nous algoritmes perquè les xarxes informàtiques siguin més resistents, un tractament innovador dels trastorns psicològics i una millor comprensió de com funcionen els mercats il·legals: aquests són alguns dels exemples dels reptes científics a què hauran de fer front els nous beneficiaris de les subvencions del Consell Europeu de Recerca. La doctora Eva Østergaard-Nielsen de la Universitat Autònoma de Barcelona estudiarà la relació entre les migracions i les polítiques dutes a terme als països d'origen dels emigrants. (Més informació sobre el projecte a l'annex)
«El CER va ser creat per potenciar i donar suport a la qualitat científica i fer d’Europa un lloc de referència internacional en matèria d’excel·lència científica. Els beneficiaris de les noves subvencions d’enguany són científics d’alt nivell amb idees autènticament innovadores. Invertir en els seus projectes tindrà rendibilitat», ha declarat avui el comissari de Recerca, Ciència i Innovació, Carlos Moedas.
«Les subvencions de consolidació financen la feina d’investigadors amb talent que hagin començat no fa gaire la seva vida professional. El 2016 ha tornat a créixer la demanda d’aquesta mena de finançament del CER. Això palesa la necessitat de destinar més fons a la recerca a Europa. És un motiu de satisfacció comprovar que, una vegada més, el nombre d’homes i de dones que es presenten a la convocatòria és molt semblant. Els beneficiaris d’una subvenció gaudiran d’una llibertat i d’una flexibilitat absolutes, un tret característic de les subvencions del CER que fa progressar la ciència», ha declarat també el president del CER, el professor Jean-Pierre Bourguignon.
Els projectes de recerca dels nous beneficiaris abasten un ampli ventall de camps que van des de les ciències físiques i l’enginyeria, a les ciències de la vida, les ciències socials o les humanitats (vegeu-ne més exemples)
Els beneficiaris hauran de dur a terme els seus projectes a les seves universitats, centres de recerca o altres institucions acadèmiques d’acollida de la UE o dels països associats. En aquesta convocatòria han rebut una subvenció investigadors de 39 nacionalitats com ara alemanys (50 subvencions), italians, francesos i britànics (38, 34 i 24, respectivament).[1] Els investigadors duran a terme els seus projectes a 23 països de tot Europa i, principalment, al Regne Unit (58), Alemanya (48), França (43) i els Països Baixos (29).
Enguany el CER ha avaluat 2 274 propostes de recerca i n’ha triat el 13,8 %. El 28 % de les subvencions ha estat atorgat a dones. Les subvencions permetran crear uns 2 000 llocs de treball per a estudiants de doctorat, postdoctorat i personal administratiu que treballi en els equips de recerca (vegeu-ne més estadístiques).
Llistes dels investigadors seleccionats per àmbit (per ordre alfabètic):
Rerefons
Les subvencions de consolidació del CER es concedeixen els investigadors de qualsevol edat i nacionalitat amb un mínim de 7 i un màxim de 12 anys d’experiència un cop enllestit el doctorat i amb un historial científic brillant. La recerca ha de dur-se a terme en un centre de recerca públic o privat ubicat en un dels estats membres de la UE o dels països associats. La subvenció, d’un màxim de 2 milions d’euros, es concedeix per un màxim de cinc anys i serveix per finançar principalment el lloc de treball dels investigadors i del personal dels seus equips.
El consell europeu de recerca (CER)
El consell europeu de recerca, creat per la Unió Europea el 2007, és el principal organisme de finançament de la recerca d’avantguarda. Cada any selecciona i finança els millors i més creatius investigadors, tinguin l’edat i la nacionalitat que tinguin, per engegar projectes a tot Europa. El CER té tres grans programes de subvenció: les subvencions d’inici, les subvencions de consolidació i les subvencions avançades. El 2018 es tornarà a posar en marxa un altre programa de subvencions anomenat «subvencions de sinergies».
El CER disposa d’un pressupost d’1,7 milions d’euros per a l’any 2016, la qual cosa equival gairebé a l’1 % de tota la despesa que es destina a la recerca a Europa. El CER malda per atreure els millors investigadors d’arreu del món perquè s’estableixin a Europa i ha signat convenis amb les entitats més importants del món que es dediquen a finançar la recerca perquè els investigadors puguin visitar o unir-seals equips subvencionats pel CER. Fins ara, el CER ha concedit subvencions a uns 6 500 investigadors. Per garantir una presència equilibrada entre homes i dones a les diverses convocatòries, el CER va crear el 2008 un grup de treball i va establir un seguit de mesures.
Les subvencions del CER formen una de les tres prioritats del programa Horitzó 2020, el de l’excel·lència científica. El CER està dirigit per un consell científic i és presidit pel professor Jean-Pierre Bourguignon des del mes de gener del 2014.
Annex
Llista de beneficiaris en centres de recerca o universitats catalanes
Nom de l'investigador
|
Centre
|
Marc Claret
|
Institut d'Investigacions Biomèdiques
|
Julian Di Giovanni
|
Universitat Pompeu Fabra
|
Toni Gabaldón
|
Centre de regulació genòmica
|
Albert Guillén i Fàbregas
|
Universitat Pompeu Fabra
|
Antoni Ivorra
|
Universitat Pompeu Fabra
|
Gerasimos Konstantatos
|
Institut de ciències fotòniques
|
Frank Koppens
|
Institut de ciències fotòniques
|
Pietro Daniel Omodeo
|
Universitat Autònoma de Barcelona
|
Eva Ostergaard-Nielsen
|
Universitat Autònoma de Barcelona
|
Licia Verde
|
Universitat de Barcelona
|
Exemples: un dels projectes seleccionats
Com es pot estendre la democràcia a través de la migració
En el món contemporani la migració internacional i el desenvolupament democràtic tenen una importància cabdal. En el seu projecte de recerca, la Dra. Eva Østergaard-Nielsen, de la Universitat Autònoma de Barcelona, farà el lligam entre tots dos fenòmens i estudiarà la influència que la migració té en la política dels països d’origen dels immigrats. La recerca existent en aquest camp vincula els diners que els immigrats envien als seus llocs d’origen i les idees democràtiques amb què es familiaritzen en els països d’acollida amb els processos democràtics dels seus països respectius. La recerca es basarà en aquest pressupòsit i aplegarà noves dades que permetran fer una anàlisi de les noves idees i de les noves pràctiques polítiques que els immigrats, els no emigrats i els repatriats negocien en els seus països d’origen. La Dra. Østergaard-Nielsen estudiarà la manera com aquests processos es relacionen amb les transformacions econòmiques, socials i polítiques de Turquia, el Marroc i Hongria en tres aspectes: la ciutadania a nivell individual, la societat civil i els polítics. L’objectiu d’aquest projecte, que farà servir mètodes de recerca estadística, enquestes i entrevistes en profunditat, és aprofundir la nostra comprensió sobre la difusió de la democràcia a través de la migració.
Projecte: La migració i la difusió de la democràcia: comparació de l’impacte de la migració en els processos de participació democràtica dels països d’origen (MigraDEMO)
Investigadora: Eva Østergaard-Nielsen
Institució acadèmica d’acollida: Universitat Autònoma de Barcelona
Finançament del CER: 1,45 milions d’euros.
0 comments