D'esquerra a dreta: Mònica Terribas, el conseller Raül Romeva Mikel Mancisidor Vicepresident del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de de Nacions Unides i Xavier Pons-Ràfols, vicepresident d'ANUE Foto: Dolors Garcia

Com cada any ANUE (Associació per a les Nacions Unides) ens ha tornat a convocar per tal de commemorar el Dia dels Drets Humans, en aquesta ocasió els convidats al debat eren  el conseller Raül Romeva, Mikel Mancisidor, Vicepresident del Comitè de Drets Económics, Socials i Culturals de les Nacions Unides; Mònica Terribas, periodista i Xavier Pons-Ràfols catedràtic de Dret Internacional Públic i vicepresident d'ANUE.

L'acte el va obrir  el Director General d'Afers Multilaterals i Europeus de la Generalitat de Catalunya, Sr. Manuel Manonelles, qui va presentar el participants en el debat.

La moderació activa va estar a càrrec de Mònica Terribas, qui va fer en primer lloc una defensa del dret d'expressió lligada a la situació viscuda els darrers dies arran al crema de les fotografies del Rei, i a la necessitat de revisar la legislació per adaptar-la al segle en que vivim.  Va destacar el fet que el paper de les xarxes socials quant a la llibertat d'expressió i a la vegada com aquestes mateixes xarxes socials són utilitzades per camuflar actes i declaracions que són delictes d'odi. Va incloure també l'exemple de com una amenaça de mort com la que s'ha jutjat fa pocs dies en relació a les amenaces rebudes per David Fernández acaben amb sentències que no semblen equitatives per la seva manca de sentit alliçonador en favor del respecte a les persones.  Va destacar també la situació que es viu en altres països com Turquia, (fent un esment especial a l'acord entre la UE i Turquia) la Xina o Síria i les continues vulneracions dels drets humans.  També va tenir un record pels companys periodistes perseguits i empresonats en aquest països.

El sr. Manuel Manonelles Director General d'Afers Multilaterals i Eurpeus de la Generalitat de Catalunya, presentant els participants al debat. Foto: Dolors Garcia

La seva primera pregunta a la resta dels participants va ser perquè expressessin  què es celebrava en aquest acte dedicat a la Declaració Universal dels Drets Humans dins el marc de 50è aniversari dels Pactes pels Drets Humans.

El conseller Romeva va contestar que realment no havia motius de celebració perquè l'existència dels Pactes el que venien a evidenciar era una mancança i el que marcaven era allò que no s'havia de permetre que succeís. També va destacar la plena actualitat d'aquells pactes creat arran la Declaració Universal dels Drets Humans, i com van ser la transformació de la mera declaració d'un desig a un compromís pres per cada estat signant per donar cos als drets que els pactes recullen.  Els pactes - va continuar afirmant el conseller - són el marc de referència i les institucions de cada país son les encarregades de donar-li cos.

Els pactes són dos: El Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i el Pacte Internacional de Drets Civil i Polítics , ambdós signats el 16 de desembre de 1966-

Per la seva part Mikel Mancisidor va destacar que el que es commemorava era el fet que s'arribés a aquells acords. Va constatar la dificultat que presenta anar avançant en les fites propostes per tal que es facin avanços en els drets com l'accés a l'aigua o l'educació primària per nomenar dos de les fites per les que s'ha treballat dins els "Objectius del Mil•leni" i com ara s'han afegit de noves perquè a cada pas que s'avança també sorgeix la necessitat de continuar afegint nous reptes, que precisament sorgeixen gràcies a que s'han arribat a les fites anteriors. Per tant, va testimoniar que es tracta d'un treball de llarg  abast, de continua lluita i on mai es pot donar per satisfeta la recerca de fer realitat els drets humans.  Va destacar també que els nous objectius destaquen la sostenibilitat, així el nou projecte 2016-2030 s'emmarca sota el títol "Objectius de Desenvolupament Sostenible"

A la pregunta de quin podia ser el balanç de la situació sobre els drets humans. Mikel Mancisidor va afirmar que hi havia aspectes positius i negatius  perquè si per un costat s'ha reduït la pobresa extrema al món, d'altre costat també han hagut retallades de drets socials com a conseqüència de la situació econòmica actual en especial a Europa, tot i que va puntualitzar que no totes les retallades impliquen necessàriament pèrdues de drets socials. També va fer l'observació que la situació a Europa no apuntava a que tornés a ser com abans de l'any 2008.  Va destacar també el creixement de la desigualtat interna dins els països europeus.

Mònica Terribas també va preguntar si es pot concretar algun fet que no hagués sigut possible establir resultats concrets que no haguessin sigut possible sense aquest pactes.

Xavier Pons-Rafols va relatar la manera com l'any 1948 es va iniciar un procés mitjançant la Declaració de Drets Humans i com amb els Pactes de 1966 esdevé dret positiu , és a dir uns drets que es poden exigir davant els tribunals del països signants.   (Sense la declaració i sense els posteriors pactes ningú pot afirmar que els nivells assolits en el reconeixement i en la pràctica del drets humans hagués estat possible).

La següent pregunta va centrar el tema en els instruments per comprovar que els Estats compleixen els seus compromisos i si aquest necessitaven una actualització.
Segons va informar el Sr. Mancisidor, avui dia l'ONU està en contacte no només amb els Estats membres i amb les OGN, també amb d'altres actors que pel seu pes afecten la realitat política i econòmica al món.  Va destacar el fet que avui dia es pugin presentar denuncies individuals i no només depengui tot de les informacions dels Estats.

Mònica Terribas llegint la introducció a la Declaració Universal dels Drets Humans. Foto: Dolors Garcia

La vigilància de la manera com els Estats compleixen els Tractats es realitza mitjançant l'examen dels informes periòdics que remeten el mateixos Estats.  També s'emeten directrius per ajudar els Estats a preparar els informes; es fan observacions generals sobre la interpretació dels tractats, s'organitzen debats, etc.  També  s'examinen les denúncies o comunicacions dels particulars en les qual s'al•leguen incompliments o violacions dels seus drets per part d'un Estat signant dels Tractats.  Existeix també un procediment d'examen encara que no hi hagi informe pe part de l'Estat, en el qual es podrà rebre informació dels associats de l'ONU i de ONG  i en base a aquesta informació i mitjançant diàleg amb l'Estat es formularan observacions i recomanacions.  Existeixen diversos comitès especialitzats per tal de poder examinar les comunicacions dels particulars com ara: el Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial; el de Drets Humans; el de l'eliminació de la Discriminació contra la Dona; el Comitè contra la Tortura;  el del Drets de les Persones amb Discapacitat; el Comitè contra les Desaparicions Forçades o la Convecció  Internacional per la Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migratoris i les Seves Famílies.  Existeix també  la Convenció contra la Tortura i el subcomitè per a la Prevenció de la Tortura; aquest subcomitè  demana a cada Estat  poder  visitar qualsevol lloc sota la seva jurisdicció i controlar on es poden trobar les persones privades de llibertat i farà entrevistes privades sense testimonis . Tot aquest sistema s'ha anat creant progressivament. Un element important el du a terme la societat civil que per un costat actuen amb propòsits o valors comuns amb els objectius de l'ONU i d'altre costat proporcionen a l'ONU informació fidedigna e independent sobre la situació i els esdeveniments que succeeixen  als Estats membre.

Quant a les diferències que es poden presentar entre les necessitats que sorgeixen a Europa o a un país desenvolupat  i a la manera en com pot conviure el concepte de seguretat amb el de llibertat,

Xavier Pons-Rafols va puntualitzar que els Drets Humans són Universals, Indivisibles i Interdependents. De la mateixa manera la Pau y el Desenvolupament van lligats.  El conseller Romeva va afegir que sovint les reivindicacions de seguretat tenen a veure amb la manca de Drets Humans i que cal anar als problemes de fons  i veure per què existeixen, ja que tant important és resoldre com no provocar situacions on es donin la manca de drets humans.Va afegir que sovint es cerca qui és el culpable en lloc d'anar a analitzar la complexitat que existeix, i els nivells i àmbits en que es troben les causes. Per la seva part Miquel Mancisidor va destacar que no es pot plantejar el binomi seguretat llibertat com si el resultat hagués de ser de suma zero. No són valors necessàriament antagònics.

Un tema que no podia faltar i sobre el qual Mònica Terribas va posar l'accent va ser el conflicte a Síria i la situació dels refugiats.

Joan Carles Gallego, Secretari General de Commissions Obreres a Catalunya, llegint dos articles relacionats amb els drets laborals i de seguretat social que conté la DUDH Foto: Dolors Garcia

Miquel Mancisidor va  referir-se al fet que vivim en un món més complicat que mai,  on a més a més les grans potencies  són més ingovernables que mai (cas Putin - Trump) .  Mònica Terribas va puntualitzar que s'ha trobat a faltar un missatge més potent per part de Nacions Unides. Mancisidor va reconèixer que el perfil de Ban Ki-moon és discret però que no es pot oblidar que coneix molt bé que significa ser refugiat perquè ell ho va ser arran el conflicte entre les dues Corees quan tenia sis anys. (Ban Ki-moon va explicar la seva experiència l'octubre de 2015 durant la visita a Roma al "Centro Tenda di Abramo" pels refugiats . Va explicar com van arribar Nacions Unides amb la seva bandera blava i va significar una llum d'esperança i com els va finalment salvar.)  Quant a la solució del tema dels refugiats el conseller Romeva va afegir que es començarà a solucionar a partir que es comenci a parlar de persones, quan es posin cara, nom i cognoms,  i es deixi de parlar del conflicte de manera genera i sense rostre.

Núria de Gispert llegint altres dos articles en aquest cas sobre els dret polític, ja que cada lector va ser seleccionat en relació al sector o àmbit pel qual es conegut. Foto: Dolors garcia

Acte seguit es va procedir a la lectura de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) per part de representats de la societat civil. Els lectors van ser:

• Dr. Jordi Mauri Santuré, president del Consorci Sanitari Integral, Generalitat de Catalunya.
• Sra. Elvira Méndez, presidenta de l’Associació Salut i Família. 
• Sra. Maria Teixidor Jufresa, vicepresidenta de la Fundació Futbol Club Barcelona.  
• Il•lma. Sra. Rosa Maria Barberà Ramos, vicedegana de l’ Il•lustre Col•legi de l’Advocacia de Barcelona. 
• Sr. Santos Fèlix Farreras, membre de l’Òrgan Paritari per a la Igualtat, Generalitat de Catalunya.
•  Sr. Eduard Sagarra Trias, president de l’Associació per a les Nacions Unides 
• Sr. Carles Macian, adjunt al secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Generalitat de Catalunya. 
• Sra. Rosa Balaguer, directora general del Casal dels Infants. 
• Sra. Rosa Castellà, presidenta de l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (Audir). 
• M. Hble. Sra. Núria de Gispert, expresidenta del Parlament de Catalunya. 
• Sr. Joan Carles Gallego, secretari general de CC.OO de Catalunya. 
• Sra. Laura Pelay i Bargalló, vicesecretaria general Àrea Externa i Portaveu. UGT de  Catalunya. 
• Dra. Magda Bundó, vocal de la Junta de govern del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona. 
• Sra. Gemma Sendra, membre del plenari del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA). 
• Sr. Eduard Arruga, president del Banc d’Aliments.

Tot l'acte va estar coordinat per Xavier Guerrero, adjunt a la Direcció d'ANUE.

L'acte va tenir lloc a Barcelona, al Palau Centelles al saló del Consell de Garanties Estatutàries.