Foto: Dolors Garcia

Sens dubte  el conjunt d'edificis que es coneix amb el nom de La Giralda és un del edificis emblemàtics de l'Arboç, i cal dir que quan la van edificar es van utilitzar tècniques i materials de gran qualitat, fins el punt que la major part de treballs que es van fer en la restauració de l'any 2008 van ser sobretot per donar solidesa al terreny i evitar que hi hagués cap desplaçament fent un mur de contenció de gran envergadura.

L'obra de restauració de La Giralda de l'Arboç, dins la Va Trobada d'Historiadors Penedesencs.
Josep Maria Jané va fer la presentació i posteriorment ens va guia pel recorregut que tots els assistents a la Va Trobada d'Historiadors vam poder realitzar a La Giralda de l'Arboç. Aquesta post és un resum d'ambdues.

Josep M. Jané en un moment de la seva intervenció durant l'acte del matí dedicat a la restauració de La Giralda de l'Arboç. Foto: Dolors Garcia

Una història romàntica.
Joan Roquer i Marí (l'Arboç 1868- Barcelona1934) fill de l'Arboç, es va allunyar de la professió familiar -farmacèutics- i es va decantar per aspectes com l'arquitectura, el dibuix i la fotografia i per això es va traslladar a Barcelona.  Va continuar però col•laborant en altre dels negocis familiar: el dels "Licors Roquer" fent de venedor a la Ciutat Comtal on va aconseguir molts clients, a la vegada que es dedicava a cultivar la fotografia.

Va ser a Barcelona on va conèixer a Candelaria Negrevernis Lasala. La noia era neboda i principal hereva d'un indià que havia fet fortuna a Amèrica.

En Joan Roquer i la Candelaria Negrevernis es van cassar el 1885 i l'any 1886 van viatjar a Andalusia. Fascinats per l'art àrab van decidir construir a l'Arboç una edificació amb reminiscències del que havien vist, una casa que en principi serviria per passar els estius.

Per aquesta raó van comprar un terreny conegut com a la "Casa de la Po", en unes terres que havien sigut desamortitzades arran les mesures ordenades pel Govern espanyol, degut a  la política empresa pel president del Consell de Ministres, Juan Álvarez Mendizabal el 1836.

Foto: Dolors Garcia

Un mestre d'obres de reconegut prestigi. 
El mestre d'obres Feliu Tetas veí de l'Arboç va ser l'encarregat de dur a terme les obres de construcció.  Roquer el va escollir perquè Feliu havia treballat anteriorment a l'Església de Vilafranca, (de fet,  segons consta al Llibre Vert de Vilafranca i a uns documents dipositats en uns tubs de zenc -una mena de càpsules del temps- trobats durant la restauració iniciada el 1986, el Mestre Feliu Tetas hauria també treballat en la restauració de la cúpula del campanar de la mateixa església que s'havia iniciat l'any 1860);  a més Feliu Tetas havia treballat a la construcció de l'edifici del Palau Gener que avui és l'actual col•legi-residència de l'Arboç, un palau que havia promogut en el seu dia en Josep Gener Batet.

La construcció de la Giralda de l'Arboç
Les obres es van començar el 1899 quan al moment en què es van acabar cal dir que al peu de la torre de la Giralda apareix en números romans l'any 1902, perquè va ser aleshores quan es va acabar aquesta part de l'edifici, malgrat tot es considera que la finalització total del conjunt va poder ser entre el 1907 i el 1908, si més no amb aquest criteri es va celebrar el centenari de la construcció d'aquest conjunt arquitectònic.

Un moment de la visita al conjunt d'edificis de La Giralda. Foto: Dolors Garcia.

Una parella gran amant del teatre.
Tant Joan Roquer com Candelària Negrevernis eren gran aficionats al teatre, de fet arran d'haver heretat la gran fortuna del tiet de Candelaria Negrevernis, van poder participar a la construcció del Teatre Romea a Barcelona, del qual també van posseir accions. Ja a l'Arboç van crear el "Teatre Arbosenc".

El temps de la República i de la Guerra Civil. 
Joan Roquer va morir l'any 1934, any en què la Giralda va ser intervinguda per una divisió de l'aviació republicana i en ella es va instal•lar una esquadrilla d'avions  popularment coneguts com a  "Chatos" és a dir d'avions caça  Polikarpov I-15 subministrats pels soviètics. En esclatar la Guerra Civil l'edifici va passar a ser quartell general republicà i es va utilitzar també com a intendència per queviures. Tot i els bombardeigs que va patir l'Arboç, la Giralda no es va veure afectada, si bé va caure una bomba a 20 m de la torre.

La venda de la propietat.
L'any 1941, Candelària Negrevernis va posar a la venda la propietat, que va passar a mans de Josep Bascompte i seria el seu fill Antoni Bascompte qui l'any 1981 la vendria a l'actual propietari, Manuel Camino Martínez.

L'inici de les obres de reconstrucció. 
L'any 2001 el conjunt de la Giralda es va tancar al públic per iniciar les obres de restauració que va posar en marxa el Sr. Manuel Camino.  Una de les obres més importants va ser consolidar i assegurar l'assentament del conjunt. Les esquerdes trobades donaven a entendre que hi havia un lleuger desplaçament de l'edifici, cosa lògica donat que es troba situada en un terreny on la sorra i l'argila s'alternen. Per això, en un conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya,  es va dur a terme una intervenció de gran impacte amb la construcció d'un mur de 50 metres de llarg per  0,80 m d'amplada i 9 metros de fondària. Aquest mur  es va endinsat dins el terreny per garantir que no es produiran nous desplaçaments, així mateix és va lligar amb la resta de l'edifici per tal de donar solidesa a tot el conjunt arquitectònic.

Estucats de Calç Foto: Dolors Garcia.

Es van recuperar en gran mesura els vitralls que estaven força afectats pel pas del temps i l'exposició als elements.

També es van reforçar els forjats i es van cosir les esquerdes i es va afegir un mirador des del qual es pot veure Montserrat.

Així mateix es va haver de canviar el "Giraldillo", l'escultura que corona la torre, peça que es va tornar a fondre a Sevilla, amb el permís del "Cabildo de la Catedral" d'aquesta ciutat.  El Giraldillo és un penell que gira amb el vent.

Terra d'estil venecià. Saló d'Ambaixadors. Foto: Dolors Garcia

Cal dir que la gran qualitat amb que s'havia realitzat l'obra original va quedar palesa en el bon estat de molts dels elements, com ara els estucats exteriors fets amb calç, o el terra d'estil venecià del saló d'ambaixador o les columnes del mateix saló (fetes amb partícules de nacre).

Pintura mural afegida a una de les parets del pis subterrani. Foto: Dolors Garcia

Pel que fa al subterrani i a l'últim pis, que en temps havia estat destinat a habitatge del servei, en aquesta restauració es van introduir elements ornamentals que res tenien a veure amb l'arquitectura d'inspiració àrab que va motiva la creació de La Giralda.

Com tota restauració, les obres realitzades a la Giralda de l'Arboç tenen  les seves llums i les seves ombres, però cal dir que els canvis o afegits realitzats,  donat el lloc que ocupen no afecten en res a l'obra original, llevat el cas dels escultures de la font dels lleons, ja que s'han substituït per d'altres que tenen una factura, si volen més ferotge, però que no correspon a l'expressió dels primitius lleons ni si semblen als existents a l'Alhambra.