Foto: Dolors Garcia

La fresquera de Sant Cugat Sesgarrigues

Conferenciants:
Mariona Genís Vinyals, Doctora en arquitectura, especialista en Restauració i Patrimoni. Coordinadora del Postgrau de Restauració d'Espais de l'Escola BAU, Universitat de Vic; Professora a l'ETSAB, Universitat Politècnica de Catalunya i a l'Escola BAU , Universitat de Vic

Daniel Sancho, Historiador, cap de la Secció d'Història de l'IEP. Autor dels llibres "El Comerç al Centre Vila. Associació de Comerciants del Centre de Vilafranca"; "Trenta-cinc anys d'Òmnium Cultural a l'Alt Penedès. 1972-2007".  "A l'Ombra del Vesper 1936 - 1939, Records de la Guerra Civil a Santa margarida i els Monjos", entre d'altres.

La conferència es va iniciar amb la intervenció de Mariona Genís, qui va relatar com l'any 2010 - quan s'estava procedint a la restauració de la plaça de l'església de Sant Cugat Sesgarrigues- va rebre un avís que la informava que s'havia trobat un forat de grans dimensions sota la plaça, fins el punt que havia mig engolit la maquinària que estava treballant en aquella zona.  Va ser així com es va posar al descobert l'existència d'una mena de  cúpula d'uns 3 metres x 3 metres, part de la qual s'havia ensorrat. Amb les limitacions que tenien en aquell moment per poder valorar quina mena d'estructura havien trobat, van poder constatar que aquell gran espai  formava part d'una construcció soterrada de majors dimensions excavada en un terreny argilós.  Davant d'aquella descoberta i amb les dades disponibles, l'Ajuntament va optar per no reomplir el gran esvoranc. Van decidir que era millor  cobrir-lo de tal manera que es pogués acabar l'obra de la plaça però deixant obertes totes les possibilitats per poder decidir més endavant com estudiar la troballa i, si fos el cas, com recuperar-la.
La conseqüència d'aquella prudent decisió de l'Ajuntament va ser, segons va seguir explicant Mariona Genís, que la gent que anava passant per la plaça en saber de l'existència d'aquell enorme cau, anés explicant els seus records d'infantesa sobre aquella cavitat. De fet molts d'ells deien que la havien visitada molts anys enrere que era un complex entramat i que s'hi podia accedir des de diferents punts d'entrada. Aquest darrer aspecte els va ser confirmat pel  penúltim alcalde franquista, qui va confirmar que un tros de túnel que conduïa a aquell espai s'havia fet malbé durant unes obres de clavegueram realitzades .

Anys més tard, per tal de poder estudiar aquesta cavitat, va aclarir Mariona Genís,  es va establir un equip multidisciplinar i es va demanar a la Diputació de Barcelona que fes un estudi.    Així es va procedir a fer una projecció mitjançant georadar però -donat que l'espai està inserit dins d'argila i aquesta dificulta molt poder establir els perfils de tot l'espai excavat-   l'aparell  no podia oferir una lectura massa exacta.  Malgrat totes les dificultats, finalment es va poder realitzar un  dibuix que va resultar ser una imatge d'una enorme superfície soterrada que tenia una forma que recordava un croissant.  Era una espai de grans dimensions que acabaria per rebre el nom de  "la Fresquera de Can Pau Vidal" perquè es va crear el nou accés a partir de les terres situades en aquesta finca que ja aleshores era  propietat de l'Ajuntament.   En l'actualitat la cavitat descoberta gràcies a les obres de la plaça de l'església té uns 2,95 m d'alçada per 3,12 d'amplada; estava connectada a dues galeries que tenien els accessos al carrer enfonsats.  Una galeria té un recorregut en direcció nord-oest, i l'altra direcció sud.  Són galeries amb una alçada variable que oscil•la de quasi els 60 cm fins quasi un metro.  A més de la cavitat trobada en primer moment, es va trobar també una altra fresquera situada quasi al centre de la plaça de l'església. Es tracta per tant d'un complex entramat de cavitats i galeries, ja que els testimonis orals indiquen que antigament existien altre tres cavitats connectades totes elles per la xarxa de galeries.

Conforme va puntualitzar Mariona Genís,  va ser de molta utilitat i una bona font per anar recuperant informació sobre aquesta estructura soterrada que es procedís a recollir les informacions orals que s'anaven aportant per part dels veïns i veïnes.  Aquests testimonis li atribuïen dos tipus d'ús: emmagatzemar aliments i amagatall per persones.
En aquest punt la conferència va ser continuada per Daniel Sancho, qui va explicar l'atracció inevitable que els va produir algunes de les històries que els van explicar els veïns i veïnes de Sant Cugat Sesgarrigues, segons les quals aquell lloc havia pogut ser un amagatall durant el segle XIX.

Allò va obrir un ventall de possibilitats sobre en quin moment i amb quin motiu podia haver estat utilitzada com amagatall.
Daniel Sancho va relatar com el segle XIX va ser un temps on van produir conflictes com ara les guerres carlines, la  guerra del francès o el conflicte rabassaire.  Moments tots en que podia ser possible que algú pogués cercar amagatalls en un espai com el que s'havia trobat. Malgrat tot, les més suggestives de totes les narracions que van escoltar van ser, aquelles que lligaven la utilització d'aquell espai com amagatall de "La Mano Negra"
   
Com va explicar Daniel Sancho, és difícil sentir parlar de "La Mano Negra" i no deixar la imaginació volar a la recerca d'unes probes que poguessin donar veracitat al relats populars que circulaven,  però,  com va dir Mariona Genís, és va prioritzar l'ús domèstic d'aquest indret, atès que aquesta mena d'espais és molt comú tan a Catalunya com a tot Europa i per tant, tenia tota la lògica assumir que era un espai destinat al servei de magatzem d'aliments. Tot i el fet que siguin estructures soterrades molt habituals a moltes poblacions i que hi hagi un gran nombre  de construccions com la de Sant Cugat Sesgarrigues  excavades  sota terra, no existeixen gaires estudis arqueològics sobre aquesta mena de magatzems,  ja que no solen ser considerats com a patrimoni.

Finalment, gràcies a un Fons FEDER  de la Unió Europea, es va poder treballar per la recuperació de la fresquera.

Un dels reptes, tal com va explicar Mariona Genís, va ser reconstruir la part de la cúpula que s'havia esfondrat quan havien descobert l'existència d'aquell gran amagatall. Per fer-ho van optar per utilitzar fibra de vidre recoberta de morter de terra.  Així mateix es va crear un accés nou des de Cal Pau Vidal, edifici propietat de l'Ajuntament, mitjançant un nou túnel construït amb volta catalana i morter de terra perquè la fresquera pogués ser visitada. Així mateix, és va aprofitar la realització de les obres per dur a terme una excavació arqueològica que va aportar restes de ceràmica del segle XVI.



(Nota EdD)
La Mano Negra
Certament tot el que envolta la història d'aquest grup secret de caràcter anarquista (l'existència del qual continua sent discutida, tot i que van haver assassinats i els judicis corresponents que per les declaracions dels judicats donaven aixopluc a la seva existència), té l'atractiu de les millors novel•les negres, llevat que els fets sobre els quals pivota van suposar  la mort violènta de varies persones, una sèrie de sentències de mort per garrot, una generalitzada persecució de jornalers acusats de pertànyer a aquesta organització i unes tres-centes deportacions a les Filipines.

Es pot així entendre molt bé que si pogués aparèixer una referència certa de l'existència d'algun membre de La Mano Negra que hagués pogut venir cap a Catalunya, hagués estat una veritable troballa.

Com el tema dels fets al voltant de La Mano Negra succeïts a l'Andalusia de finals del segle XIX  és alhora profundament trist i intensament atractiu des del punt de vista històric, sociològic i jurídic, crec que paga la pena fer un relat sobre aquells temps i aquells fets, però això m'exigeix dedicar-li unes quantes setmanes de treball, ja que són molts els elements que s'han de tenir presents per tenir una visió de conjunt de l'època i dels successos.

Per entendre  que va suposar l'existència o la possible existència de  La Mano Negra i els seus actes, cal a la vegada entendre i conèixer l'entorn econòmic, social, cultural i polític en què es trobava tant Andalusia com la resta del Regne d'Espanya i fins i tot l'Europa  no només en aquell moment precís sinó d'uns quants anys abans, perquè la creació de les condicions adients  que van permetre el que va succeir venia de lluny.

M'agradaria poder oferir una visio que tinguí present la visió d'historiadors com Vicens Vives, els sumaris dels judicis i del recurs davant el suprem, llibres, estudis i  tesis doctorals  que, afortunadament, estan disponibles i que aporten pinzellades imprescindibles per anar desvetllant la imatge de com es van concatenar els elements que van donar lloc als assassinats  i als corresponents judicis entorn a La Mano Negra.