V Trobada d'Historiadors Penedesencs (IV)

Pere Izquierdo. Foto Dolors Garcia

Conferenciant: Pere Izquierdo i Tugas  especialista en Arqueologia Subaquàtica i en l'època clàssica; vicepresident de la Junta de Museus de Catalunya (càrrec no retribuït); responsable de Projectes i Patrimoni de Museus de Sitges. Entre els anys 2007 i 2008 va ser Director del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Pere Izquierdo va voler iniciar la seva conferència diferenciant les diferents maneres en que es pot intervenir sobre un edifici o un monument, ja que no sempre que s'intervé es dur a terme el mateix tipus d'acció.
Una de les realitats que va posar en evidència Pere Izquierdo va ser que, històricament, fins arribar la Guerra Civil (1936) si seguien les corrents d'intervenció que també es practicaven a Europa, però a partir d'aquell moment es produeix una desconnexió, fins el punt d'arribar-se a desconèixer  les cartes de rehabilitació.

El cas dels museus del Cap Ferrat i Maricel plantejaven - tal com va explicar Pere Izquierdo - uns problemes de base: trobar-se situats en zones poc adients per raons de la seva situació prop del mar, encarats a ple sol, és a dir exposats a elements amb una forta capacitat per a agredir els materials com són el salnitre i o la llum solar.  Cal afegir que també es trobava en una situació de forta degradació la casa Rocamora de Ramon Casas degut a haver estat restaurada dècades enrere amb ciment aluminós.

Pere Izquierdo va informar el presents de l'evolució cronològica i els problemes  i les solucions trobades al llarg dels projectes de restauració que es van anant succeint. Així, va explicar que, en un primer moment, és va prohibir la relació entre l'equip d'arquitectes que havien de presentar el projecte i l'equip de tècnic dels museus es va plantejar la restauració que s'havia de dur a terme en aquest conjunt d'edificis, cosa que va produir una manca d'informació imprescindible per prendre decisions on tingués el pes necessari la funció que els museus havien de complir.  Com a conseqüència, el primer projecte va ser molt agosarat ja que, entre d'altres coses, volien posar un cos de vidre d'uns 300 m2 davant la façana marítima; però aquests edificis tenen una doble protecció des del punt de vista de la legislació específica aplicable al municipi, de tal manera que no es pot alterar la façana marítima de Sitges ni la seva específica tonalitat blanca que la signifiquen.  Com era d'esperar el projecte no va ser ben rebut per la població sitgetana.  Pere Izquierdo va afegir que d'altre costat amb el pas del temps es van adonar que el cost de mantenir net el vidre, després de cada temporal, hagués estat econòmicament una càrrega enorme.

Finalment es va optar per enderrocar l'edifici Rocamora perquè pogués servir de comunicació entre el museu del Cau Ferrat i el museu de Maricel. Així mateix es va decidir retornar el Cau Ferrat el seu aspecte original. Cosa que  va exigir fer forjats i una veritable reconstrucció amb una càmera perquè ajudi a conservar l'edifici, que estava molt malmès per la salinitat del mar. També es va fer un bon estudi de les pintures de les parets per seleccionar el color; es va escollir un to blau. Es van refer rajoles noves per poder deixar tot el conjunt amb el seu aspecte original.  A més es van recuperar els vitralls, amb la sort que la casa que havia fet les cibes rodones encara  existia i tenien peces originals de l'època.  

Quant a la restauració de Maricel, Pere Izquierdo va referir que es va aixecar un model tridimensional per estudiar on havia d'anar cada peça a exposar, sent  Ignaci Domènech qui es va fer responsable de la selecció de peces.   La selecció i la estructuració de les visites és força difícil en aquest edifici, ja que no té les característiques més adients per ser un museu, degut a que la porta per on accedeix el públic és petita, i degut a que no té un recorregut que permeti fer-ho de manera circular.

En resum, Pere Izquierdo, va exposar la necessitat d'entendre que les intervencions en els edificis han de ser tan respectuoses com quan es van sobre un quadre i que qualsevol alteració gratuïta no es pot considerar ni rehabilitació, ni restauració.






Nota EdD. Des de l'any 1931 - carta d'Atenes - s'han produït diverses cartes internacionals del patrimoni afavorides per institucions com ICOMOS (Consell Internacional de Monuments i Llocs)  o la UNESCO  (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura)