La visió del cavaller que salva la princesa que va expressar-se des d'una vessant absolutament allunyada de tot romanticisme al llibre "Llegenda  Àuria"  escrit per Iacopo da Varazze  el segle XIII, va esdevenir malgrat tot una història  que ressona en molts contes de fades romàntics on un príncep o cavaller salva la princesa .

Aquesta visió mundada i allunyada de la funció per la qual es va escriure la llegenda -  que tenia a veure amb la devoció per les vides dels sants -  va ser escollida per un pintor del segle XIX, Dante Gabriel Rossetti , com a motiu d'un dels seus quadres. En ell  va gosar explicar aquesta idea i per això va titular-lo:  "Les noces de Sant Jordi".

Si mirem el quadre veurem que mostra a la dreta, a la part de sota, el cap del drac.  La corona de la princesa penja del centre del marc de la finestra. Per l'obertura es veu com dos personatges vestits iguals (pot ser uns servents) estan tocant les campanetes de noces amb uns martellets, perquè en aquest quadre la princesa, a qui identifiquen com la Princesa de Saba,  i el sant es casen. El dos seient son reial, com indiquen la corona que es veu pintada al respatller en el que ella ha abandonat per deixar-se abraçar. Un ble del cabell de la princesa apareix lligat a una anella de la armadura i ella l'està tallant amb unes tisores.

























































A la llegenda original la princesa porta el drac fins al poble, lligat amb el seu cinturó, perquè  el drac, ferit per l'espasa de Sant Jordi  però no mort, ja no era ferotge. Serà ja en el poble on Sant Jordi li talli el cap. Aquest detall de la llegenda  sobre la mort del drac ja  en el poble es troba recollit en aquest altre quadre també de Dante Gabriel Rossetti,  on també fa servir una finestra per explicar en segon pla una part de la història, deixant l'espai principal pel sant i la princesa. Aquesta sosté el casc del cavaller o elm, coronat per un ocell, una tovallola i l'aiguamans on es renta Sant Jordi unes mans tacades de la sang del drac.



Aquest mateix autor ens va deixar també un altre quadre  que avui podem ben bé utilitzar per parlar de la Diada de Sant Jordi, ja que relaciona roses i amor. El quadre està inspirat en un poema francès escrit per Guillaume de Lorris (primera part cap el 1230)  i Jean de Meung (segona part cap el 1275).

És  en aquesta segona part  de l'obra on esdevé la història en un jardí emmurallat.  El poema explica com el protagonista en somnis entra en un jardí on coneix la Rosa, ell es va refinant perquè la vol conquerir, ha de lluitar contra els atacs dels enemics amb l'ajut de la raó i de l'amor. El quadre  de Dante Gabriel Rossetti, inspirat en el Poema de la Rosa,  ens mostra com la  parella troba l'aixopluc de les ales d'un àngel qui beneeix el seu amor. Les roses envolten la parella i l'àngel porta un vestit ple de roses vermelles.



Nota:
Donat que avui és Sant Jordi, deixo per demà una part menys agradable del Poema de la Rosa, que no puc deixar en l'oblit, però,  com bé es diu a la Biblia, hi ha un temps per a cada cosa, avui per l'amor romàntic, demà per donar resposta al missatge  misogin que amaga el Poema de la Rosa, no així el magnífic quadre de Dante Gabriel Rossetti qui va contribuir com la resta de companys del grup dels prerafaelites a que els personatges femenins fossin protagonistes de la pintura, més enllà dels prototípics retrats.