La resposta de Christine de Pisan al Poema de la Rosa 
Tal com us explicava ahir, va haver una obra francesa del segle XIII anomenada el "Poema de la Rosa" que, a més de la història principal, contenia per boca dels personatges secundaris, un  contingut obertament misògins i un atac ferotge cap a la dona. Tal va ser que Christine de Pisan, va fer un escrit per contestar aquesta posició antifemenina que mostrava el llibre.

La seva resposta va donar lloc primer  a la "Querella de la Rosa" un intercanvi epistolar amb el qual va iniciar de fet una lluita en favor de les dones. La seva posició va donar impuls al que es va nomenar "Querella de les dones" un debat que des de les hores encara no s'ha tancat del tot sobre la naturalesa, posició i essència de la dona i el lloc que ha d'ocupar a la família i la societat.  Aquest debat es va mantenir obert durant segles,  i es podria dir que fins les revolucions liberals del segle XVIII i en especial la Revolució Francesa, es mantindria viu.

El llibre de Les Tres Virtuts Boston Public Library.

Tot i que avui és molt coneguda -  tant per la qualitat de la seva obra com pel fet que defensava el dret de la dona a l'educació i el fet que la dona no era menys intel•ligent que l'home, sinó que senzillament no tenia l'oportunitat d'accedir al coneixement com el homes tenien - després de la seva mort el seu nom va caure en l'oblit, fins l'any 1786, moment en que Louise de Kéralio la reivindica, si ve no seria fins a finals del segle XIX en que William Minto la va denominar com a "campiona del seu sexe".

Christine de Pisan  va néixer a Venècia, cap a l'any 1384  i va morir cap  al  1430 al monestir de Poissy a França. ) va ser la primera dona que va poder viure d'escriure llibres. El seu pare havia estat metge i astròleg a la cort de Carles V de França.  Tant el seu pare, Tommaso da Pizzano,  com el seu avi matern, Modino de Luzzi,  li van permetre que tingués accés als coneixements científics i ho van fer malgrat l'oposició de la mare que no volia que aprengués cap altre cosa que les tasques domèstiques.  (Deixeu-me fer un incís per dir que Modino de Luzzi va fer la primera autòpsia a una dona embarassada i que Christine de Pisan va escriure anys més tard  evidenciant que tenia coneixement precisos del cos de les dones) Christine de Pisan es va casar als quinze anys amb un notori del rei, Étienne du Castel, però va quedar vídua quan només tenia vint-i-cinc ans;  va fer front a la seva ruïna econòmica escrivint balades on expressava la seva tristesa. Amb el temps va ser la primera dona que ocuparia el càrrec d'historiadora oficial a la Cort del Rei Carles VI de França.

És evident que era una dona poc comú per la seva època. Pel que feia als idiomes,  parlava italià, francès i llatí. Va escriure en francès, fent servir estructures llatines. A més del ja citat intercanvi epistolar sobre el "Poema de la Rosa", va escriure  "El tresor de la ciutat de les dones" on dona a aquestes veu com a ciutadanes, en un temps on ni els homes es podien considerar de debò ciutadans.   També  va escriure "El llibre de les tres virtuts" és a dir de la raó, la rectitud i la justícia les quals havien de construir  la ciutat on viurien les dones virtuoses de tots els temps, referint-se a les dones que havien cultivat aquestes tres virtuts.

D'altre costat, encara que no es sol reconèixer,  la seva definició de com havia de ser la ciutat de les dones, plasmava un concepte d'estructura social avançant-se en més d'un segle al que va publicar Thomas More a "Utopia" (1516).

La seva activitat com a escriptora li va portar a escriure llibres que pel seu contingut trencaven tots els límits imposats socialment a les dones; així va escriure el "Llibre del Cos de Policia" amb un discurs de tipus polític; o el "Llibre dels fets d'armes i de la cavalleria" que era un manual sobre la guerra de cavalleria, a més del "Llibre de la Pau", en el qual defensava la necessitat de la Pau.

A Christine de Pisan es deu també "La Cançó de Joana d'Arc" l'únic escrit de caràcter laic i popular  sobre Joana d'Arc. L'obra la va  escriure l'any 1429, dos anys abans que Joana d'Arc fos executada després de ser declarada heretge.  

Les paraules de Christine de Pisan defensar els drets de les dones a l'educació i al fet que les diferències físiques no implicaven, ni de lluny,una menor capacitat intel•lectual són tan actuals avui com el dia que les va escriure:

Si fos costum enviar a les nenes a l’escola i les féssim  aprendre el mateix que els nens, les nenes aprendrien a la perfecció  i entendrien les subtileses de totes les arts i ciències igual que ells...encara que com les dones tenim un cos més delicat que els homes, (encara que) més dèbil i menys hàbil per fer certes coses, tant més agut i lliure tenim  l’enteniment quan ho apliquem.

També continuen tenint tot el seu vigor i raó d'ésser les seves paraules quan encoratja  les dones a  estudiar

Em sembla que aquelles de nosaltres que ens puguem valer d’aquesta llibertat, cobdiciada durant tant temps hem d’estudiar per demostrar als homes que estan equivocats en privar-nos de l’honor i el benefici de l’ensenyament.  


Però també encoratjava les dones a construir el món on puguessin desenvolupar-se plenament. Com ja s'ha vist,  la Ciutat de les Dones havia de ser construïda prenent com a referència la raó i ho va escriure en un temps on la racionalitat no només no  era, ni de ben lluny, l'eix de l'existència de la societat, sinó que ho era la religió i cal recordar que els seus tribunals inquisidors tenien encara plena vigència. Per si això fos poca cosa, el poder reial, en mans d'un Carles VI desequilibrat, havia provocat una situació de saqueig  i intranquil·litat públiques, acompanyat tot plegat per lluites pel poder entre els nobles, just el 1405 va estar a punt d'esclatar una guerra entre els ducs d'Orleans i de Borgonya. Just aquell any va escriure el llibre de la Ciutat de les Dones, tot just després del debat sobre el "Poema de la Rosa" i l'any següent el de les Aquesta era l'època en que Christine de Pisan va escriure el "Llibre de la Ciutat de les Dones". i el "Llibre de les Tres Virtuts"




Nota EdD: La discussió sobre les dones arran llibres misògins es va produir també a terres més properes, entre Jaume Roig i Isabel de Villena, però aquest serà un nou capítol que publicaré la propera setmana. 




Referències:
Christine de Pizan and the "Querelle de la Rose": Combating Misogyny with Morality de Margaret E. Loebe. 
La Emancipación de la Mujer en la obra de Christine de Pisan. Maria Lara Martínez Universidad a Distancia de Madrid (UDIMA)

La Cité des Dames.  Aticle de Robert Paul.  (Artsrtlettres)
Le Livre de la Cité des dames de Christine de Pizan. Archives de France. Article de Françoise Autrand. Professeur émerite des universités. 

Sobre La Canço de Joana d'Arc. He pogut consultar els documents preparats per la professora Leah Shopkow de la Universitat d'Indiada, que inclouen a més  de la seva transcripció d'una traducció a l'anglès del poema,  realitzada per Angus J. Kennedy i Kenneth Varty de la Societat d'Estudis de Llengües i Literatures Medievals de Oxford realitzada l'any 1977 el judici la sentència, l'execució i la rehabilitació de Joana d'Arc. (extractat per T. Douglas Murray de McClure, Phillips & Co de Nova York l'any 1902)  www.indiana.edu
Bibliothèque Nacional de France: Servei Gallica de biblioteca online. 

Sobre la cita de William Minto: "Champion of her sex" The Wellesley Index to Victorian Periodicals, 1824 - 1900, vol. 5 (Feb 86) 2466