Quadre que durant anys es va atribuir a Jacques-Louis David, però uns quaranta anys més tard es va arribar a la conclusió que l'havia pintat  Contance Charpentier, Uns anys més tard es va arriba a la conclusió que en realitat era de Marie Denise Villers. En  el moment que es va atribuir a una dona la valoració del quadre va caure en picat. No només valen menys les obres pintades per les dones, sinó que a més tenim molt menys coneixement d'aquestes artistes, pel fet que són dones.

Les  declaracions fetes aquests darrers dies respecte a què haurien de cobrar les dones tenistes, m'ha fet recordar un article d'África Cabanillas Casafranca, en relació a  unes grans pintores i com el sexe marca el preu de les obres d'art. El seu article es pot resumir en el fet que mentre es creu que una obra d'art està pintada per un pintor home, té més cotització que quan després es descobreix que ha estat pintada per una dona. El quadre és el mateix, la seva qualitat és la mateixa, però el preu sofreix una gran davallada.  Això l'ha passat a més d'un museu, així que, per evitar aquesta devaluació, de vegades es manté a tot i a dret una autoria masculina, tot i que se sàpiga que el quadre el va pintar una dona, d'aquesta manera es consolida la bretxa econòmica i es nega el mateix valor per un mateix treball.

Les tenistes, com totes les dones, solen tenir menys salari que els homes per un mateix treball, pel simple fet de ser dones.

Si no va més gent a veure partits d'esportistes femenines és més aviat conseqüència de no difondre a través dels mitjans de comunicació, especialment televisió, els partits que aquestes juguen.

Han vist mai un reportatge sobre com juguen les noies del equip  femení del barça de futbol?. Juguen espectacularment bé. Però no mereixen ni cinc segons en un telenotícies.   FC Barcelona Femení

Com volen que les esportistes omplin les grades dels camps d'esport i dels estadis si no es parla de la feina que fan cada dia per poder arribar a jugar com ho fan?

Com volen que les esportistes aconsegueixin bons contractes publicitaris si no són prou conegudes perquè no es reconeix la feina que fan?

Però sobretot, com poden justificar mantenir una situació a totes llums injusta en lloc de lluitar per fer un món on es valori l'esforç, el treball i la qualitat més enllà de si se és home o dona?

Fer visible l'aportació de les dones al món de l'art va ser una de les fites que es van proposar algunes grans estudioses de l'art, des de la crítica feminista, en especial la desenvolupada als Estats Units durant el passat segle XX. El fruits de la seva tasca es van evidenciar sobretot a partir dels anys setanta, tot i que encara avui hi ha molt desconeixement generalitzat sobre el paper de les dones en les arts al llarg de la història.

Encara avui la perspectiva de gènere continua sent una argument vàlid i necessari a l'hora d'analitzar la creativitat artística i en la mateixa mesura cal que en formi part del debat teòric de l'art.

Arran aquestes realitats, el Museu d'Art Modern de Tarragona ha organitzat una jornada per tal que es pugui desenvolupar un debat sobre la perspectiva de gènere en la tasca educativa dels museus d'art.


Aquesta jornada tindrà lloc dimecres 13 d'abril al mateix  Museu d'Art Modern de Tarragona amb  el següent programa:

9:00h - Recepció i Presentació de la Jornada
9:45 - 10:45 Feminisme i acrtivisme.
A càrrec de Barbara Biglia, Doctora en Psicologia. Professora Agregada Interina del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili. Coordinadora del Seminari interdisciplinar de Metodologia de Recerca Feminista.
10:45 - 11:15 - Descans
11:15 - 12:15 Género, Museos, Arte y Educación en la Red Museística de Lugo
A càrrec d'Encarna Lago. Gerent de la "Red Museística de Lugo"
12:30 - 13:30 Arte y Feministo: Tomando la Urbe y el Ciberespacio
A càrrec de María Bastarós. Historiadora de l'Art. Gestora Cultural i Editora de "Quien Coño Es"

16:30 - 17:30 De la Poètica i la Política de les Dones com a Espai i de la Gestió a la Gestació com a Pràctica
A càrrec de Marta Vergonyós Cabratosa. Artista multidisciplinar. Directora de la Bonne • Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison
17:30 - 18:30 Maveducalab. Educació Artística en la Igualtat
A càrrec de Rosa Brugat, Artista Visual i Vocal de MAV (Mujeres en las Artes Visuales)



La inscripció a la jornada té un preu únic de 20 €
Reduccions:
Membres de l'Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC) 50 %
Membres de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya 50%
Entrada lliure per:
Personal de la Diputació de Tarragona
Alumnes i professors de la Universitat Rovira i Virgili
Per inscriure's cal emplenar el formulari que trobareu a la web: http://www.dipta.cat/mamtpedagogic
El pagament cal fer-ho al compte corrent de la Diputació de Tarragona
ES88 2013 3056 0702 1009 8938
Caixa Catalunya
Cal indicar: XIII Jornada MAMT i el nom de qui s'inscriu.

La inscripció romandrà oberta fins el dia 8 d'abril

Professors XTEC: La activitat està inclosa en el Pla de Formació Permanent del Departament d'Ensenyament 2015-2016 i certificada per l'ICE de la URV. Qui vulgui participar cal que s'incrigui a la web: http://www.xtec.cat/web/formacio/gestio/cercador_activitats
Codi de l'activitat: 700 013 0021

De la coordinació d'aquesta jornada s'han encarregat el Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona (Rosa M. Ricomá Vallhonrat - Directora; Maria Súarez Barral - Cap del Projecte de Difusió) i la Universitat Rovira i Virgili (Albert Macaya - Professor de l'Àrea de Didàctica de l'Expressió Plàstica).

El quadre original és de Edith Martineau

Encara dins la nostra societat hi ha molts homes i algunes dones que continuen creient que l'home és superior a la dona.

Encara dins la nostra societat hi ha molt homes i algunes dones tant classistes que consideren que una persona que renta terres és un ésser inferior.

Cada cop que tornen a enviar les dones a fer feines de la llar o a discriminar-les per tenir un treball manual repeteixen vells comportaments que demostren que aquesta societat encara no ha assumit ni el significat de dignitat humana, ni el respecte per qui treballa.

En una societat com la nostra aquests restes de masclisme rampant són el resultat d'una transmissió d'idees basades en costums i tradicions que encara perviuen i que defensen que una persona mereix més o menys respecte  en funció del seu gènere o de la seva classe social.

Queda molta feina a fer si volem una societat on el respecte a la dignitat de les persones sigui l'eix vertebrador de la convivència.

Obra d'Antoni Madeyiski (1898)

Em causa un profund dolor veure les imatges del comportament que els seguidors de tres equips de futbol europeus han tingut aquest darrers dies. Eren imatges en què homes que han gastat una petita fortuna per seguir el seu equip de futbol es burlaven cruelment de persones necessitades. Totes les persones que van ser víctimes d'aquests atacs estaven pidolant. La major part eren dones, a Barcelona la víctima va ser un home que tenia una evident dificultat per poder caminar degut a la malformació de les seves cames.

Em resulta impossible no sentir una profunda pena davant aquestes situacions. També un profund dolor, i un cert terror perquè em recorda aquells comportaments que entres els anys 30 i 50 van donar-se a una Europa on alguns consideraven que la seva ideologia, per ser millor que la dels altres, els permetia d'agredir o matar  al diferent.

Des d'aquí vull agrair la denuncia que d'aquests fets ha fet, de manera destacada, el programa 8 al dia.

Així mateix em colpeix l'inoperancia d'una Unió Europea, unes Nacions Unides i en general tots els estats del món, per la manera en què s'està tractan el tema dels refugiats.

El problema és global i la solució també ho és.

Existeix una emergència humanitària, que entre tots, incloent el món àrab, s'hauria d'haver aturat, després ja s'hagués pogut cercar les opcions duradores perquè poguessin retornar a les seves vides prèvies a la guerra.

Aquest proper diumenge dia 13 de març a les 18 hores en representació única amb Mercè Arànega com a intèrpret, al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell.

Neus Català va ser la darrera supervivent catalana del camp d'extermini de Ravensbrück. La seva història i records van ser novel·lats per Carme Martí en un llibre que és la base sobre la qual s'ha construït aquesta adaptació teatral.

Neus Català i Pallejà va néixer a Guiamets (Priorat) en el si d'una família de pagesos. Va estar implicada en la lluita obrera i també contra el feixisme a Barcelona abans d'esclatar la Guerra Civil. De fet va participar als 14 anys en una vaga com a jornalera: demanava que les dones cobressin igual que els homes pel mateix treball.

Arran la Guerra Civil es va exiliar a França, ajudant a creuar la frontera a 182 nens orfes que estaven al seu càrrec com a infermera a Premia.

Ja a França va col·laborar amb la Resistència durant l'ocupació alemanya. Detinguda pels nazis la van deportar a Ravensbrück i Holleischen. Va sobreviure i va ser alliberada en acabar la guerra. Els seus records d'aquells anys  són testimonis de l'horror del camp d'extermini i de la solidaritat entre les presoneres, El seu marit no va tenir la mateixa sort d'ella i no va sobreviure, va morir d'esgotament.

Es va prometre no oblidar mai allò del que havia estat protagonista i testimoni. Hi ha una frase de Neus Català que resumeix les conseqüències d'aquella terrible experiència: "Vaig sortir del camp de concentració, però el camp no ha sortit mai de dins meu"

Quant a la representació, cal dir que ha tingut excel·lents crítiques.

Arran que aquest any es compleix el 30è aniversari de l'entrada d'Espanya a la Unió Europea (aleshores Comunitat Europea), l'oficina de la Comissió Europea a Barcelona va iniciar el passat gener un seguit de curtsmetratges per commemorar aquest fet, des de la perspectiva de diferents protagonistes, no polítics, i com el fet de ser part d'Europa ha  tingut un pes interessant en el seu desenvolupament professional o personal.

Aquest mes la protagonista és l'Isabel Coixet.


També han dedicat un vídeo a l'experiència de qui havent rebut una beca Leonardo ha acabat per trobar el seu lloc per viure a Brusel·les.