Moltes vegades hem sentit dir que els quadres són com finestres obertes que ens mostren un paisatge intemporal, un paisatge que ens crida i que ens sedueix, que ens lliga amb unes cordes invisibles que ens arriben a unes parts, també invisibles, de nosaltres mateixos: el lloc on viuen els nostres sentiments i les nostres emocions.

I aquest fet tant subtil dels lligams és el motiu central de l'exposició que per a la Festa Major de Llorenç del Penedès 2015, ha preparat la M. Teresa Baltasar.

Cadascun dels quadres que la composen conté lligams múltiples. Cada quadre reflecteix una naturalesa que per si mateixa ja crea vincles, perquè els ceps, que apareixen a tots els quadres,  sempre cerquen unir-se els uns als altres amb els seus sarments, si és que es tracta d'una vinya plantada a l'antiga; i  si ho és a la moderna, a més dels sarments,  són els pals i els filferros els que els acoblen i els fan esdevenir successives ones verdes,  que en els quadres de M. Teresa Baltasar estan banyades de la  llum viva de la primavera, de la llum intensa de l'estiu, o fins i tot de la llum esmorteïda de l'hivern on, encara i així,  els sarments, com dit nusos, continuen cercant tocar el cep veí mantenint l'agermanament, i on els filferros sostenen la promesa d'una nova primavera amb nous nexes.

A cada quadre endevinem que sota terra  es troben  les arrels,  aquelles unions profundes que a les plantes i a les persones ens dona vida, sent com són invisibles a l'ull mentre es troben soterrades, i les intuïm perquè les arrels, als éssers humans,  ens lliguen a un paisatge, a un territori, a un espai geogràfic,  amb una enorme i de vegades inexplicable força

Encara un darrer i eteri entrellaçat,   perquè a través dels pinzells de l'autora, que ens transmet el paisatge i la seva relació d'intens afecte amb ell, s'estableix un lligam  amb qui n' observar l'obra. I aquest és probablement el més poderós de tots, perquè observant els quadres que la M. Teresa Baltasar ha preparat per aquesta mostra, de sobta et trobés dins d'ells, en formes part d'ells, quelcom que s'evidencia especialment en els quadres de gran format.

Els de format petit són espurnes vitals de paisatges propers i recognoscibles, que contenen de manera concentrada totes i cadascuna de les qualitats de l'obra de M. Teresa Baltasar, i de nou es produeix la sensació que estimula els sentiments i et fa sentir que forma, d'alguna manera, part d'una experiència personal.  

A la M. Teresa Baltasar li agrada pintar obres en formats agosarats, en formats que llueixen
en tota la seva esplendor en  murs estrets on esdevenen una finestra llarga i alta como una espitllera, que s'obre per deixar veure un paisatge que  percebem con una alenada d'aire fresc i de llum natural i per això ens lliga i se'ns emporta cap un espai inesperat de bellesa i d'equilibri seré que ens revitalitza.  

Dolors Garcia Martínez
Juliol 2015