La Ciutat de l'Alegria:
Segur que el nom us sona d'una pel•lícula, però és també el nom d'una comunitat creada a Bukavu, a l'est de la República Democràtica del Congo, dedicat a potencia el lideratge de dones que han sobreviscut a la violència i que malgrat la situació inestable i la violència existent al país així com el dèficit d'infraestructures està prosperant. Al capdavant del projecte es troba Christine Schuler Deschryver.

Foto: V- Day One Billion Rising Revolution

La tasca del personal que dirigeix les classes és oferir a les dones teràpies per superar el trauma patit, així com dotar-les d'habilitats per tal que puguin desenvolupar la seva nova vida.  Al llarg d'aquest anys sis grups de dones han rebut aquesta formació i enguany el setè grup conclourà la seva formació el proper mes de juny, i en total 580 dones hauran seguit aquest curs, fins aquell moment.

Un element essencial del projecte és la granja que proporciona aliments a la Ciutat de 'Alegria, i que ofereix oportunitats laborals a les dones que han participat dels cursos formatius, és a més una font d'ingressos.

La Ciutat de l'Alegria és un espai per a l'esperança en mig d'un país on la violència és una epidèmia, i on milions de persones viuen en mig d'una pobresa terrible a la vegada que les multinacionals continuen obtenint grans beneficis explotant els recursos naturals.

El canvi climàtic a la regió és cada vegada més impredictible, i de fet una enorme tempesta va produir-se el passat més de febrer amb greus danys per a la zona, incloent la Ciutat de l'Alegria.

Les dones que participen dels cursos són la veritable energia d'aquest projecte, dones que malgrat la seva dura experiència i gràcies a la convivència a la Ciutat de l'Alegria recuperen la seva energia, la seva força vital, el seu desig d'aprenentatge i fins i tot la seva sexualitat a més de compartir i retornar allò que a la Ciutat de l'Alegria han rebut.

Probablement ens sorprendrà el temari d'aquest curs, compost per l'aprenentatge de la cançó dels deu principis, una classe de costura, una conferència , una presentació de diapositives sobre la cria d'animals i una sessió de tambors i danses tribals.

L'evolució a que pot portar participar al projecte es pot veure en la persona de Mama Kiangiara, qui primer va portar pedres i sorra per la construcció del lloc; més tard es va convertir en netejadora; aleshores li van oferir capacitació en informàtica, i avui es assitent a la botiga; ella és una dona que administra avui els béns i recursos de la Ciutat de l'Alegria.

Les històries que s'amaguen darrera d'aquestes dones són extremadament dures, a més de la violència, existeix una crua realitat envers a malalties com la SIDA o la malària; així com problemes psiquiàtrics lligats als traumes patits, però també hi ha un alè d'esperança, perquè moltes han trobat un camí per treballar, obtenir recursos per viure i controlar la seva vida.

En aquest enllaç trobareu un text en anglès així com nombroses fotografies d'aquest projecte.