disseny: Alba Vicente Baltasar

Aquest 23 d'abril farà 10 anys que vaig entrar per primer cop a l'Espai d'Art Les Quintanes. Vaig anar perquè m'agrada l'art i perquè em vaig sentir atreta pel fet que a una població tant petita com Llorenç s'obrís una sala d'art.

Només entrar, la calidesa del lloc em va causar una sensació d'acolliment i serenor. Aquell lloc, amb una llarga historia com a celler, desprenia una atmosfera que et feia sentir bé. Era un lloc amb personalitat, una creació en si mateix, a més d'un espai on exhibir obres d'art. El mateix espai era ja una obra d'art on cada aspecte estava pensat, i es sentia que qui ho havia fet havia posat l'afecte i la paciència que exigeix fer qualsevol creació.

La foto pertany a l'exposició de Koldo Sebastian, però serveix per captar l'encant d'aquesta sala d'art. Foto: Dolors Garcia.

L'Espai d'Art Les Quintanes és un fidel reflex de la persona que la fet realitat, la Teresa Baltasar a qui aleshores no coneixia;  avui puc dir que em sento agraïda a la vida per poder comptar amb la seva amistat.

Aquest espai acollidor, on no et pots sentir un estrany, és un espai amb arrels profundes que conserva l'aroma de la seva història passada, on no s'ha pretès alterar els seus orígens, sinó crear a partir del que ja existia,  un espai - el nom és més que encertat - on l'exhibició de la creació artística s'integrés d'una manera natural, sense estridències, sense artificialitat i et permet recuperar el plaer de contemplar les creacions artístiques, sense presa, sense un excés de llum, sense sorolls estridents vinguts del món exterior.  Senzillament entres en un món real però a la vegada proper a l'experiència virtual de viatjar en el temps fins un moment temporal, en què el rellotge es detura perquè et puguis endinsar en cada obra d'art.  Això sí, quan surts, la vida ha continuat i el temps ha passat, però tu t'has pres un enriquidor descans anímic de l'enrenou i les presses quotidianes.