No els podem oblidar si no volem ser còmplices Foto: Times Asi (D.E.P.)

Us recordeu d'aquella notícia del 25 d'abril  l'any 2013 d'un edifici esfondrat a Bangladesh que va suposar la mort per a 1.134 persones  que estaven treballant en tallers tèxtils per algunes de les més conegudes i famoses marques del món?

Doncs encara porta cua - tot i que ja no sigui un tema d'actualitat al mitjans de comunicació  - el fet que, segons es denuncia a través d'AVAAZ, hi ha una famosa empresa de roba que es nega a pagar cap compensació econòmica per aquell horror, adduint que ja va fer una donació a una entitat caritativa de la zona.

El que es necessita no és caritat, sinó justícia. És clar que se sol confondre el que és just amb el que és legal, i la legalitat a cada país és diferent, per això el que va passar a Bangladesh no hagués pogut passar a qualsevol país europeu, perquè la legalitat no ho hagués permès, així que com a mínim caldria demanar que tinguessin la mateixa legalitat que a una fàbrica a Europa. Entre altres coses per evitar que les fàbriques a Europa s'acabin assemblant a les que hi ha a un gran nombre de països de l'extrem orient quant a mesures de prevenció, salubritat, horaris, etc. etc.

Hi ha una certa visió, massa estesa, que als països que tant eufemísticament definim com en vies de desenvolupament, els treballadors estant  tenint una oportunitat per sortir de la pobresa. És una visió que es basa en creure que treballar, siguin quines siguin les condicions de treball, és una oportunitat; deixant de costat el concepte de responsabilitat social que obligaria a que no es permetés les espantoses condicions laborals que ajuden als  gegants de la moda, (o d'altres sectors econòmics),  a obtenir cada cop més beneficis,  perquè, amb la nostra curta memòria, no som conscients de com s'ha fet aquell vestit, camisa o sabata que lluïm cofoiament. I el que ens diu AVAAZ és que els nostres vestit estan tacats amb el dolor, el patiment i la mort de dones, infants i homes com a nosaltres.
Darrera dels vestits  hi ha dolor, patiment, mitjans de treball insans, malalties derivades de la manca de protecció i prevenció de riscos, danys mediambientals i pobresa, una pobresa que continua sent una xacra, perquè que tinguin treball no vol dir que hagin sortit de pobres, sovint vol dir que seran pobres i patiran malalties derivades del treball, i restaran condemnats a més pobresa i  més dependència.    

De vegades també aquestes gran entitats ens mostren les seves obres de caritat, oblidant de nou que el que cal és responsabilitat social i no pas una pretesa generositat, que mai es tal quan s'acumulen en els beneficis a costa de fer patir necessitat al que pretesament afavoreixen amb les seves molt ben publicitades obres de caritat.

AVAAZ demana que aprofitem la Setmana de la Moda de Milà  per demanar suport per a una acció que posi en evidència aquesta situació i exigeixi que els afectats per les conseqüències de l'ensorrament de l'edifici a Blangladesh rebin una compensació basada en el sentit del que és just  i en el respecte a la seva dignitat humana.