El 14 de desembre de 1954 l’Assemblea General de les Nacions Unides van emetre una resolució a la qual es recomanava als estat que s’instituís el Dia Universal dels Infants que pretenia que fos una jornada de fraternitat i enteniment entre els infants del món. Havia de ser també un dia per a desenvolupar activitats que promoguessin els valors i els objectius de la Carta de Drets i del benestar dels infants, ja què a les hores no s’havia fet encara cap declaració específica dels drets dels infants.

Justament el 20 de novembre de 1959 la mateixa Assemblea General de les Nacions Unides va realitzar la Declaració dels Drets dels Infants, així que cada 20 de novembre s’institucionalitza com a diada dedicada als drets dels infants. Trenta anys més tard, el 1989 aquesta declaració passarà a ser una convenció és a dir, serà ja un major compromís per aquells estats que la signen el tenir que respectar els acords que en la Convenció dels Drets dels Infants es recullen.

Les fites que es cercaven amb aquestos compromisos era protegir i promoure els drets a sobreviure, a créixer, aprendre i fer sentir les veus i potenciar les seves capacitats.

Malauradament ens trobem lluny d’haver assolit els objectius i a més a aquelles velles aspiracions s’han afegit les derivades de la crisi econòmica que tant colpidorament està afectant al infants al països denominats desenvolupats, on està creixent la pobresa infantil i per tant els obstacles per accedir a una alimentació equilibrada, a la seguretat de disposar d’una llar amb els serveis i subministraments necessaris (llum, aigua…) etc.

Per això, tot i que estem celebrant el 25 aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants, la realitat existent evidencia que resta molt per fer, que per a lluitar contra la mortalitat infantil, contra la fam, o per la escolarització dels infants, per la igualtat de drets de nens i nenes, etc.  és imprescindible crear una societat on totes les parts s’han de sentir responsables, tots hem de prendre consciencia que només així es podrà fer possible que no hi hagi infants que pateixin fam, fred, angoixa per no tenir llar, explotació laboral o sexual, explotació per grups delinqüents o grups armats, els matrimonis forçats, etc.

Només amb un compromís de tots i cadascú dels actors econòmics, socials i polítics es podrà arribar alguna vegada a crear una societat on els infants vegin realment protegits els seus drets i on l’ésser humà i la seva dignitat siguin el centre de totes les polítiques i les pràctiques socials i econòmiques.

Traducció adaptada del que diu el vídeo
El meu nom és Adam,  tinc 7 anys
Soc d’Irlanda
Aquesta es la meva germana gran Allison, té 12 anys
El pare i la mare ens cuiden però no tothom té un pare i una mare que els cuidin
La meva germana diu que tots els infants necessiten ser cuidats
A l’escola ha après  la Convenció dels Drets dels Infants
La Convenció és un acord entre tots els governs del món
A la Convenció es diu que els infants mai han de ser ferits en cap país
Aquesta és la llarga llista que necessitem
La llista diu que tots els infants necessiten una llar, temps per a jugar i una bonica escola i ser atesos especialment quan estan malalts
I el més important, que tots els infants puguin viure amb seguretat i ser feliços
Aquest es Sanjay el meu millor amic
Va haver de deixar el seu país perquè no vivia segur
Segons la meva germana gran, a més del governs,  tots nosaltres hem de treballar per fer realitat que tots els infants estiguin segurs i puguin créixer.
Algun dia serem grans i tindrem un treball i conduirem un cotxe i hi farem lleis i ajudarem les altres persones, però ara només som nens.