Demà 25 de novembre és el Dia Contra la Violència contra la Dona una xàcra a nivell mundial.

de novembre 24, 2014

Demà és el Dia Internacional contra la Violència contra la Dona, una de les realitats socials que les Nacions Unides no dubten en qualificar de pandèmia global.

Allò que fa diferent aquesta violència d’altre mena de violència és que socialment està assentada en el fet de haver considerat les dones com éssers amb menys drets, amb menys capacitat intel·lectual, o fins i tot éssers dels quals es dubtava que tinguessin ànima.

Aquestes visions socials van permetre assimilar com a normal el comportament de menysteniment i de violència física contra les dones, sovint desenvolupada no només pels homes sinó per altres dones: mares, sogres….

I aquest assentament de menysteniment cap a les dones no es limitava a la costum o la tradició, sinó que era aixoplugar per les lleis.

Per entendre fins quin punt era considerada la dona un ésser inferior al nostre propi estat, només cal apropar-se a un fet que va succeir entre l’any 1975 i 1977. Fins l’any 1975 una dona casada que tingués béns al seu nom li calia el permís del marit per vendre, i per tant quan s’havia de fer la documentació i registre de la venda d’un habitatge que fos propietat d’una dona calia portar a la notaria el corresponent permís. L’any 1975 es va legislar respecte a que ja no era necessari aquest permís. Dos anys més tard els notaris continuaven demanant el permís del marit, fins el punt que el Govern del moment va d’adreçar una nota als notaris perquè deixessin de demanar aquest innecesari permís marital.

Aquesta visió social d’ésser inferior comportava a la vegada la visió que la dona era una propietat del pare quan estava soltera o del marit quan estava casada, la qual cosa apropava la seva situació a la d’una cosa, perquè només els objectes poden ser propietat d’algú.

Curiosament, quan s’estudien els models dels estats de benestar, un dels elements que s’ha destacat com propi dels estats més compromesos amb el benestar ha estat l’integració laboral i social de la dona, com és el cas dels països nòrdics.

Curiosament, en els intents de dotar d’eines per lluitar contra la pobresa en països no desenvupats o en vies de desenvolupament ha estat oferir microcrèdits a les dones, amb uns excel·lents resultats, no només de millora econòmica sinó també de reconeixement del paper de la dona en la societat.

Violència psíquica, violència física:

El menysteniment és una mostra de violència psíquica que encara resta molt arrelat especialment en aquells nivells culturals on es continua creient que l’home, pel fet de ser home, és més intel·ligent que les dones. I aquest menyteniment es continua produint en les llars i es transmet d’avis a fills i nets, perquè si els adults no respecten les dones de la casa, els infants el que aprenen és a no respectar-les; això quan no es dirigeixen directament als infants i els diuen que la seva mare, o la seva iaia és ximple, o no serveix per a res. I per molt que a l’escola o des dels mitjans de comunicació es provi d’actuar afirmant que homes i dones són ésser amb els mateixos drets i amb les mateixes capacitats intel·lectuals, el cert és que allò no sembla aplicable al cas que viuen a les seves llars.

La violència física en forma de maltractament i violacions comporten que a més del dolor físic i emocional que coporta, les dones les visquin com a una vergonya pròpia, perquè sempre han estat precedits del menysteniment psíquic, que arriba aconseguir que les dones es considerin a si mateixes inferiors i culpables de tot el que els succeeix. En certes cultures la pressió social contra la dona la culpabilitza a ella dels mals que pateix com a conseqüència de la violència que els homes exerceixen sobre elles i a més d’haver patit el mal, les tornen a castiga com a culpables d’aquest mal que han patit.

Les dades internacionals sobre la violència contra les dones i les noies són esferidores:

El 35 % de dones i noies pateixen alguna forma de violència física o sexual al llar de la seva vida, i en alguns països aquesta realitat afecta a un 70 % de les dones.

La pràctica de l’ablació o els matrimonis forçats de nenes de menys de 15 anys són una realitat amb dades que costen d’assimilar: 30.000.000 de noies de menys de 15 anys pel cas de l’ablació, 250 milions de noies a les que casen amb una edat inferior a 15 anys; la xifra arriba fins els 700 milions si es sumen les que tenen 16 i 17 anys.

La diada contra la violència de gènere a Catalunya 25 de novembre 2015

Des de les institucions catalanes representades per la Generalitat de Catalunya, dels Diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, la Federació de Muncipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis s’ha fet un manifest que aquest any fa especial esment a la situació de les dones amb discapacitat que a més pateixen violència pel fet de ser dones.

La campanya d’aquest any ens demana que donem l’esquena a la violència de gènere, perquè no podem ser còmplices de qui la comet, no donar l’esquena, vol dir donar suport al violent. No es pot ser equidistant davant de la violència de gènere, ni davant la violència contra els infants, ni davant de cap mena de violència, cal que sigui molt evident que qui pràctica la violència no trobarà suport social.

Les dades publicades sobre la violència de gènere de l’any 2014 fins el mes de setembre: