La coneguda "Rosa del Safrà" Foto: Dolors Garcia

 El safrà se’l coneix com l’or vermell, pel preu que arriba a tenir, donat que el procés de recollida de flors, separació dels estigmes i estil de la flor, el seu secat, un procés en conjunt manual i exigent que permet garantir un producte de qualitat.

Quan Manuel Ramírez, actual president de la Cooperativa Safrà Garrigues, l’única cooperativa d’aquesta especialitat a tot l’Estat, va decidir començar a desenvolupar aquest cultiu, va iniciar una recerca per trobar dades d’antigues explotacions a Catalunya i va trobar, per un costat, que a Catalunya aquest cultiu havia sigut el més important de tota Europa a l’Edat Mitjana. Arribat de la ma dels àrabs entre el segle VIII i IX va tenir força acceptació i al segle XIII els mercaders catalans monopolitzaven la seva exportació. El cultiu es va expandir cap el sud de la península i avui és Castella la Manxa el principal territori de producció.  L’altre cosa que va descobrir va ser que en alguns indrets restaven petites plantacions que s’havien mantingut de pares a fills.

Alguns dels assistents a la jornada. Foto: Dolors Garcia

Decidit a tirar endavant el projecte i va comprar bulbs a productors de La Manxa i va descobrir que aquest s’adaptaven molt bé al terrenys de secà, aquells aptes per ametllers, oliveres, vinya...

Avui aquella inicial aventura en solitari ha esdevingut ja un projecte col•lectiu, que agrupa petits i mitjans productors de diversos punts de Catalunya a la Cooperativa Safrà Garrigues.

El safrà, tal com es cultiva avui a Catalunya, és un producte d’alta qualitat que té, a més dels coneguts usos per la cuina, tot un ventall de possibilitats d’ús en d’altres menys coneguts, però que aquesta cooperativa vol veure desenvolupats.

És un producte ric en ferro, potassi, vitamina B6, vitamina C, calci, vitamina A, vitamina B3 i amb traces de vitamina B12.

En aquest moments la Cooperativa Safrà Les Garrigues,  ofereix suport tècnic i també material especialitzat per la realització d’algunes de les tasques que requereix l’explotació. Així la plantació es pot fer de manera mecanitzada, també la neteja de petites herbes, perquè es molt important mantenir el camp de cultiu net d’altres plàntules que pugin competir amb el safrà.

El cultiu no es difícil, es planten els bulbs al juliol – agost i a l’octubre es produeix la floració. Aquest és el moment crític del cultiu perquè s’han de recollir de bon matí les flors que s’han obert durant la nit i després durant el dia separa els estigmes, i així cada dia durant unes 3 setmanes. Després el cultiu queda en descans, amb el bulbs plantats i de nou tornarà a florir l’any següent per les mateixes dates.  Els bulbs s’arrenquen de terra cada quatre anys perquè com es multipliquen aquest també esdevenen en un producte que es ven per a crear noves zones cultiu.  Si els bulbs són molt petit a la primera plantada no donaran quasi flors, però si a les successives.
Millor que oferir el resum de tot el que s’ha ofert als assistent a la jornada us deixem un enllaç i uns correus electrònics per si es del vostre interès obtenir més informació.

Cal dir que avui ja existeix una plantació al Papiolet  / Llorenç que tot just aquest any arrenca.

Una de les peculiaritats d’aquest tipus de cultiu és la creació de llocs de feina per la temporada de collia i separació d’estigmes, que a La Manxa sol ser feina desenvolupada per dones.

 La Jornada ha estat organitzada pels Serveis Territorials del DAAM de Tarragona, l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys i la col•laboració de Cellers Domenys i Secció de Crèdit SCCL qui ha cedit les instal•lacions per a la seva celebració.

Han estat presents com a ponents Manuel Ramírez, president de la Cooperativa del Safrà Garrigues i Enric Dalmau, vicepresident i Àngel López, productor i membre de la mateixa cooperativa. La benvinguda i cloenda ha corregut a càrrec de Magí Pallarès alcalde del municipi i molt interessat en valorar la possibilitat d’incorporar aquest cultiu al territori del terme municipal ja que per la tipologia del terreny, el clima i el fet que es compatible amb la vinya i l’olivera i el període de treball coincideix en el temps entre la collita del raïm i el de l’oliva, i que a més pot servir per a la creació d’ocupació.