Enlace con la Versión en Castellano

Aquest mes de setembre,  per tercer any, se celebra el Mes Mundial de l’Alzheimer, amb una campanya internacional per donar a conèixer la malaltia i sobretot difondre formes de vida saludables que poden ajudar a evitar o retardar la malaltia.

En Espanya es calculen uns 3.000.000 de malatls. 
A Catalunya hi ha unes 80.000 persones diagnosticades i a la província de Tarragona unes 20.000, però el nombre és relatiu, es creu que només es troba diagnosticat 1 de cada 3 malalts. 

Campanya Internacional:
La campanya internacional que té el seu dia central en aquest diumenge 21, es centra en recomanar que desenvolupem certes costum de vida, com ara:

• Dur una dieta saludable: rica en cereals, peix, llegum, verdures perquè es considera que pot contribuir a reduir el risc de patir la malatia.
• Cuidar el cor: El tabac és un factor de risc, es considera que els fumadors tenen un 45% més de possibilitats de patir-la.
• Fer exercici físic: Caminar es una gran opció. 
• Exercitar la ment: es tracta de mantenir-lo actiu, aprendre noves coses o fer exercicis que l’activin.
• Gaudir de la vida social: És un factor important i divertit que ajudar a reduir el risc de desenvolupar aquesta malaltia. 

Més enllà d’aquesta fita de caràcter internacional de difondre bons hàbits de vida, cal també tenir molt present el paper dels cuidadors de persones amb Alzheimer, perquè ningú està preparat d’entrada per trobar-se amb la situació de tenir al teu costat una persona que conserva el seu aspecte físic però de la que ja ha fugit aquells altres aspectes de caràcter i personalitat que la identificaven.

És molt difícil per la persona que resta al costat d’un malalt d’Alzheimer assimilar que la persona no tornarà a ser la mateixa que va conèixer, que anirà tenint al costat un infant que mai podrà créixer i que per molt que li expliqui les coses mai podrà aprendre-les de nou.

És dur trobar-se en mig d’una espiral de preguntes repetides un cop i un altre i un altre i un altre... que per molt que es respongui no s’aconsegueix que la resposta resti a la memòria del malalt.

Per a totes les persones que són cuidadors o cuidadores dels malats d’Alzheimer, molta força, els caldrà paciència, amor i comprensió, i prendre’s un temps per a descansar, perquè si s’esgoten no podran ajudar ni al malalt, ni a la resta de la família. I aquesta part, la de prendre un temps per a hom és probablement la més difícil, per allò del sentiment de culpa malentès; cal estar fort emocionalment i psicològica per continuar oferint afecte i atenció al malalt d’Alzheimer.