Barcelona: Artesania Catalunya / Exposició de Camil·la Pérez Salva del 6 de setembre al 5 d'octubre 2014
d’agost 24, 2014
del 6 de setembre al 5 d’octubre
Artesania Catalunya
Banys Nous 11, Barcelona.
De dilluns a dissabte de 10:00 a 20:00 hores
Diumenges i festius de 10:00 a 14:00 hores
La inauguració serà el dimarts 9 de setembre a les 19.30 hores
A la sala contigua Antònia Roig ens exposarà la seva obra que recull en l’exposició ”40 graons ceràmics” l’acte d’innauguració serà conjunt.
Mentre duri l’exposició:
30 de setembre a les 18:30
Taula rodona
La ceràmica en el món de l’art contemporani
Toni Cumella. Ceramista
Màrius Domingo. Crític d'art
Jordi Ribas. Historiador de l’Art
Miralles/Tagliabue-EMBT.
El que ens diu l'autora de les peces que composen aquesta exposició:
“EINES, ESTRIS” és una sèrie en la qual treballo fa anys. M’interessa tot allò que evoquen, la història que m’expliquen; prolongació de les mans, ajuden a donar formes a les nostres idees. Dia a dia, en la solitud dels tallers, prenen la nostra forma, la de les nostres obres, assimilen les nostres empremtes i es fan més i més properes.
Les eines i altres estris utilitzats pels artesans, siguin d’oficis artístics o no, al llarg de la història han canviat ben poc, tenen un disseny perfecte, arriben a una total depuració, tenen la forma rigorosament estudiada per aconseguir la màxima funcionalitat amb el mínim, els materials resistents, de proximitat... Penso en una llançadora de teler, en un bastonet de boix per modelar, en un ribot, un corró...
L’exposició no vol fer un recull etnogràfic o historicista de les eines: res més lluny del que pretén. La majoria de les obres tenen un origen indefinit, no es pot dir ni quina eina és ni en quin ofici s’utilitza. Evoquen el món de la feina artesana, el taller, l’estudi, el desgast, el pas del temps, la vida que hi transcorre, la resistència dels materials...
Cada una d’aquestes peces està concebuda com una obra ceràmica amb un concepte totalment contemporani. No són allò que formalment són només, són sobretot allò que evoquen, allò que a cadascú li expliquen. Això sí, sense oblidar l’ofici que hi és, en cada una d’elles, en l’aspecte formal i al qual és impossible renunciar. Conèixer l’ofici et dóna llibertat en els moments de solitud creativa.
Camil.la Pérez Salvà
juliol de 2013
0 comments