Acte de Presentació del IV Congrés sobre els Drets dels Animals Foto: Dolors Garcia

Aquest IV Congrés és el fruit del treball continuat que des de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals s’ha dut a terme des del Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona. Aquesta Comissió es va fundar l’any 2002, sent  la primera en tot l’estat i fins fa poc l’única a un Col•legi d’Advocat perquè afortunadament el Col•legi d’Advocats de Tarragona disposa des de fa pocs dies de la seva Comissió dedicada a la defensa dels Drets dels Animals.

Tots els que composen la Comissió són lletrats en exercici, que han treballat i treballen per tal de col•laborar amb institucions del Govern de Catalunya i de la resta de l’Estat per tal d’ajudar a fer realitat l’equiparació amb la Unió Europea pel que fa al respecte dels animals i donar resposta a una realitat social, que,  tal com va dir el Degà  Il·lm. Sr. J. Oriol Rusca, en l’acte inaugural, va més ràpida que les lleis i per tant volen que les lleis responguin al seu desig que els animals siguin protegits i reconeguts els seus drets.

Citat em primer lloc pel Degà, però reiterat al llarg del tot el Congrés, l'element més destacats va ser incidir en la difusió entre els infants d’una sensibilitat de respecte cap els animals, cap els éssers vius (L'exemple del projecte "El Cuarto Hocico" és una bona prova; projecte que forma part de l'apartat Concepte d'animal i el seu tractament, que tractaré en altre post).

La cultura del respecte al animals ha estat sovint nomenada, amb exemples de grans pensadors, filòsofs, polítics, conservacionistes, escriptors, ja que són moltes les cites en favor del respecte als animals, però que poden ser resumides en la seva essència comú: cal respecte cap a tots i tothom fent decaure aquelles pràctiques que són impròpies d’una societat civilitzada, ja que com molt bé va dir Gandhi, citat pel Degà J. Oriol Rusca i Nadal: “Un país civilitzat es pot jutja per la forma com tracta als seus animals”.

El problema sobre la sensibilitat envers els animals, sovint és endèmic, esdevingut d’una mancança d’empatia, degut a un antropocentrisme excessiu, que ha portat a considerar els animals com objectes i no com éssers vius que pateixen i demostren aquest patiment o demostren agraïment, felicitat o pena; és a dir que el sentiment que els humans mostrem cap els animals depèn molt de factors culturals i d’intel•ligència emocional. (De fet, el Tractat de la Unió Europea a l'art. 13 parla dels animals en termes d'éssers sensibles, i el Codi Civil Català els reconeix com éssers, per contra en la majoria d'estats legalment estan descrits com coses)

Des de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats s’ha treballat decididament en favor d’aconseguir la tipificació del maltractament, la prohibició de les curses de braus,(el tema dels correbous es va tractar a l'aparat d'espectacles amb toros com a fita a aconseguir),  l’exhibició en espectacles, l’exhibició per provocar la compra compulsiva, la prohibició del sacrifici indiscriminat i en promoure l’adopció dels animals abandonats.

Va destacar que avui hi ha a Catalunya milers de voluntaris que desenvolupen tasques que van des de la difusió de la cultura del respecte als animals a la dura i crua pràctica de tenir cura dels que són abandonats.

En Josep Oliva delegat de Benestar Social, Salut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona, va destacar que tot i els avanços aconseguits i tot i que el nombre d’animals abandonats no ha augmentat, i en canvi si que ha augmentat el nombre d’animals recuperats i d’animals adoptats, cal encara desenvolupar millor les normes d’aplicació de la llei per poder fer-la més efectiva i que per això seria força interessat conèixer amb més exactitud el cens real d’animals per així poder ajudar amb millor criteri.

Un dels elements que va destacar són els pactes signats amb el departament de justícia pel qual es poden establir mesures penals alternatives que permeten ser molt útils als centres d’atenció pels animals que hi ha oberts i que ajuda a difondre la cultura del respecte. (A una de les ponències es va exposar un treball que s’està duent a terme a una presó amb un resultats excel•lents tant per la recuperació de la percepció de dignitat, pel benefici emocional i social dels reclusos que hi participen en aquestes teràpies amb gossos, de la qual faré esment en el resum  dedicat al vincle animal/persona i els seus beneficis).  Va destacar també les teràpies assistides amb animals destinades a persones amb discapacitats, infants o gent gran. (En aquest cas van ser tres ponències les que van evidenciar les seves grans avantatges, de les quals també faré esment en el mateix apartat).

En  Josep Oliva que ell compartia la dita que diu que l’agradaria viure a un país on els graffitis fossin art i l’art de torejar fos un delicte, que va ser recolzat pels assistents al Congrés amb aplaudiments.

El Director General de Medi Natural i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Antoni Trasobares, va incidir en el fet que tothom que s’estima els animals sent que cal un cos jurídic avançat i un sistema que permeti disposar d’una informació centralitzada més desenvolupat que l’actual, tot i que ja disposa de dades sobre 130.000 animals i l’utilitzen un 70 % dels ajuntaments de Catalunya; malgrat això, i encara que en vuit anys s’ha passat de tenir identificats només un 17 % dels gossos a un 40%, resta molta feina a fer. Va destacar la feina de les més de 160 entitats protectores que existeixen a Catalunya

Va destacar també la convocatòria que en abril s’ha fet per ajuts a les protectores i als ajuntaments per tal de facilitar les esterilitzacions, un fet de gran ajuda per evitar camades no desitjades i abandonaments.