Autor: LadyofHats

Probablement un del punts que més s’esperaven perquè planteja molt punts de reflexió.

D’entrada quan es va plantejar el rebuig legal a les festes de braus, tant curses com correbous, es va fer evident que una part dels vots necessaris per fer-ho realitat no es podien aconseguir perquè en certs territoris de Catalunya encara es considera més important una tradició per molt que sigui cruenta que no pas escollir cercar altres mitjans de reafirmació de les arrels que no comporti un acte cruel, en aquest cas cap els braus.

El plantejament des de la vessant purament jurídica pot donar lloc a una resposta directa: sembla una pura hipocresia prohibir les curses de braus però no els correbous. Com va expressar Tomás Gui, Advocat i President de la Secció de Dret Constitucional de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB).

El plantejament des de la vessant política, es va tractar d’assolir el que era possible dins el desig d’anar avançant en una legislació que expressés el rebuig social existent per les actuacions i activitats que poguessin comportar actes de crueltat cap els animals. Aquesta visió del que es possible de fer en cada moment per anar assolint progressivament els objectius és la reflexió que va plantejar Chesús Yuste, Diputat al Congrés dels Diputats i Coordinador  de la Asociación Parlamentaria de Defensa de los Animales.

Des d’aquesta darrera vesant el que es posa en evidència és que l’avenç cap a una societat que no doni aixopluc a activitats cruels amb els animals és un camí que encara té moltes etapes per a recórrer.

En una conversa posterior que vaig poder mantenir amb Magda Oranich, cap i cor d’aquest Congrés, en saber que jo visc a terres de Tarragona, em va animar a no deixar de fer tasca en favor d’estendre la cultura del respecte cap els animals i entre tots anar fent realitat aquest propòsit de poder tenir de fet i de dret una societat que s’estima més no ser coneguda per tenir festes on la crueltat cap els animals es puguin justificar per raons de tradició.

Quina societat volem?
Si la tradició ho justifiqués tot, encara estaríem en temps d’esclavatge, i encara es mantindria el lligam dels remences i afortunadament, avui dia,  a la majoria de la societat li semblaria  que no es quelcom justificable en raó que va haver un temps que era tradició o norma.

Sempre s’està a temps de crear noves tradicions que comportin uns valors més propers a una societat que vol tenir la dignitat humana i el respecte pels éssers vius com a divises. Només cal que, sense culpabilitzar ningú, treballar tots plegats per construir expressions festives noves o intensificar d’altres existents que si encaixen perfectament en una societat que vol ser capdavantera en les seves expressions culturals i crear un entorn on els infants no creixin assimilant com valors els actes de crueltat, de patiment dels animals.

Models per admirar:
Tot i que aquest concepte va ser expressat per César Bona, (mestre en una escola de primaria a Muel  que ha desenvolupat conjuntament amb els seus alumnes un projecte que ha saltat totes les fronteres)  en la darrera de les ponència  (per tant parlaré del seu magnífic treball en el darrer post dedicat a aquest Congrés), és ineressant poder fer esment en aquestes reflexions sobre els correbous i festes en braus, ja que va posar de manifest quins són els models que volem que els nostres infants prenguin con a referents i com tots, i sobretot els infants podem ser agents del canvi. Va expressar en una frase la millor definició del que és un heroi: aquell que intenta donar felicitat als éssers que hi ha al seu voltant.

I és a partir d'aquesta idea que ens podem plantejar què hi ha d'heroic en les festes de toros, de qualsevol mena, ja siguin curses o correbous. Creure que qui participa és un heroi  no deixa de ser una visió que uneix risc buit de contingut amb heroicitat.  Podria ser millor valorada si es plantegés que la veritable heroïcitat són comportaments com els dels mestres i professors que ajuden a formar-nos, els dels metges i serveis sanitaris, els dels bombers, els dels voluntaris que ajuden als infants i no tant infants amb malalties, els pallassos i còmics que són capaços d’arrencar-nos un somriure o una rialla en temps de tristor... entrendre que els herois de debò, ho són perquè el que fan comporta un bé per a la societat, comporta una millora per la vida del altres que viuen al seu voltant.

Qui corre davant un brau posa en risc la seva vida, però no  aporta res a la societat. Pot sentir-se bé perquè ha aconseguit superar la seva natural por i ha corregut davant el brau, però és la pujada d’adrenalina d’un instant, no porta res més. En canvi, el valor d’enfrontar-se a les tasques quotidianes que serveixen per ajudar la societat, d’ajudar a la seva formació cultural i educativa, a combatre la malaltia, a dissipar la soledat i l’aïllament, d’ajudar els animals abandonats, aquesta si és una veritable heroïcitat perquè és silent i no cerca posar-se en evidència, sinó ajudar a fer una societat millor.

Millor ajudar a transmetre tradicions com els castells, les caramelles, els esbarts, l’amor per la natura i el patrimoni històric constructiu i valuós per a tots, col•laborar en centres d’estudis i de recerca històrica i arqueològica, desenvolupar i recuperar coneixements sobre ceràmica o qualsevol altre de les belles arts, fer teatre, formar part de grups de defensa forestal... hi ha moltes maneres de plasmar l’amor a les arrels i al territori, i a la vegada viure en un present que ajudi a crear una societat on la dignitat humana i el respecte als éssers vius sigui l’eix.