Aquesta ponència va estar a càrrec de Chesús Yuste, diputat de la Chunta Aragonesista (CHA) per Saragossa al Congrés dels Diputats a Madrid i membre de l’Associació Parlamentària en Defensa dels Animals (APDA)composta per diputats i senadors de les Corts Generals.
Chesús Yuste és llicenciat en Geografia i Història i té força experiència com a tècnic en comunicació, a més d’haver publicat una novel•la (La Mirada del Bosque ) té gran do d’oratòria – aspecte que no s’ha de donar per descomptat pel fet de ser parlamentari – que va permetre que el relat del procés que va dur a terme respecte al com i el què de la tramitació al Congrés d’ aquesta llei fos a més de molt interessant, divertit i aclaridor.

Resum del seu relat:
Quan Catalunya, comunitat que està a l’avantguarda en la defensa dels animals, va dur a terme la seva llei que prohibia les curses de braus , i d’altres exhibicions d’animals en espectacles i exhibicions per estimular compres compulsives, es va produir una reacció a la resta de l’Estat que va desembocar en una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que es va fer córrer explicant que amb ella es podria canviar la llei catalana.  (Si llegiu les dades històriques que hi ha a peu d’aquesta post veureu com es quasi la mateixa reacció que en temps de Felip II va haver contra una butlla papal que excomunicava a tothom que participés a les festes amb braus)

Com molts recordaran (recordem) la ILP en favor de les curses de braus es va presentar el mateix dia que la ILP de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) la qual finalment el PP va acceptar que es pogués entrar a tràmit, ja que en paraules de Chesús Yuste hagués estat incomprensible que es revés amb “catifa vermella” la ILP dels pro-taurins i no s’hagués volgut entrar a tràmit la de la PAH.

La ILP pro-taurina, va tenir el suport del PP, UPyN i UPN i la van rebre amb uns honors que fins les hores no s’havia donat a cap altre ILP.

Des d’un punt de vista del contingut del text de la ILP, Chesús Yuste va dir que era molt fluix. La seva finalitat última era, a més que la llei catalana fos eliminada, aconseguir que les curses de braus es declaressin “patrimoni cultural”, volien que al món educatiu (escoles, instituts i universitats) hagués formació específica en favor de la tauromàquia i que a més fos declarat com un “Bé de la Humanitat” per part de la UNESCO.

Ja en el primer debat es va evidencia que no hi havia consens envers a que l’Estat tingués competència per passar per sobre d’una Comunitat Autònoma, quan les competències d’espectacles són exclusives de les Comunitats, és a dir ningú més que la Comunitat pot legislar al respecte.  Van cercar especialistes a veure si podien encabir el tema mitjançant aspectes que ho poguessin justificar per tractar-se d’un servei públic , fos patrimoni nacional, o fos per risc en l’explotació econòmica.

Els dos primers conceptes (servei públic i patrimoni nacional) van ser descartats sense massa complicacions i el tercer no es podia al•legar ja que el representant dels ramaders de braus va declarar que les curses i el seu sector ramader gaudia de molt bona salut.

Davant aquesta situació el PP va donar la volta a la proposta de la ILP i va decidir canviar el text per complet, i van deixar només allò de demanar a la UNESCO la declaració de patrimoni universal. Només que la UNECO és totalment contraria a reconèixer cap mena d’acte que comporti el maltractament o la crueltat amb els animals  ja que  existeix una Declaració dels Drets dels Animals, que va ser primer adoptada per la Lliga Internacional dels Drets dels Animals (1977) i posteriorment la va aprovar la ONU i la UNESCO, és a dir que en cap cas podria la UNESCO donar aixopluc a la idea de convertir les curses de braus en patrimoni  immaterial de la humanitat  i per tant aquesta pretensió de la llei és inviable. (La visió del que és internacionalment ben considerat resta molt lluny d’aquesta idea de declarar patrimoni immaterial les festes amb braus, només cal recordar la reacció internacional en contra de les festes cruentes amb braus com ara en contra del Toro de la Vega)

Per acabar,  la llei del PP el que va fer és declarar les curses de braus “patrimoni cultural”, però això de moment no se sap que vol dir, perquè en cap lloc està descrit quin contingut té aquesta definició. Es diferent que hagués sigut declarat “bé d’interès cultural”, definició que si està dotada de contingut jurídic i se sap que vol dir.

Dins ja del terreny de les dades que es van aportar per intentar defensar el valor econòmic del món taurí, va quedar clar que no suposa ni un 0,01 % del Producte Interior Brut, tot i que pretenien ser el 2,4 %, quan l’agricultura i ramaderia en el seu conjunt eren el 2,7 %. I pel que fa al nombre de persones que han anat a veure curses de braus (sumant els que només han anat una vegada, els que han anat més d’un cop i els van habitualment, el percentatge és del 8 % i per tant inferior als que (sumant les mateixes referències citades) van a escoltar conferències; dada que resulta, sense cap mena de dubta, molt rellevant.

Tot plegat posa el focus sobre un aspecte que és el que fa que continuï aquesta defensa aferrissada dels braus: el negoci que suposen les subvencions. (Veure dades econòmiques i evolució en nombre de curses de braus al peu d’aquesta post)

Pel que fa a les pures anècdotes: un representant del PP va celebrar que les curses de braus sobrevisquessin a la Il•lustració, temps que en la resta d’Europa es va acabar amb els espectacles cruels amb animal. (La Il•lustració va ser un moviment que es va estendre a tot Europa i Amèrica, va centrar la vida en la raó i el coneixement científic, va suposar un canvi social, polític i científic, va fer sorgir filòsof que serien els iniciadors del que portaria al canvi de l’Estat absolut per la democràcia, va lluitar contra la ignorància i les seves conseqüències: fanatisme i supersticions. Persones destacades d’aquest temps són Isaac Newston,  els creadors de “l’Enciclopèdia” Diderot i D’Alambert, Jean Jacques Rousseau, Montesquieu (autor de “L’Esperit de les Lleis” que va suposar pedra clau per entendre com desmuntar el poder absolut dels estats) Voltaire i un llarg etcètera).

I pel que fa cites que apareixen al preàmbul i que cal posar en el seu context: el PP va citar al rei Alfons X el Savi perquè havia regulat les curses de braus, us convido a llegir a peu d’aquesta post una ampliació amb dades històriques sobre el que de debò va regular aquest rei, que va ser la prohibició a clergues i la condemna als toreros professionals.

Finalment pel que fa a la posició presa per entitats i institucions internacionals en referència a les curses i festes amb braus, recordar que “Safe the Children” va iniciar una campanya per protegir els nens fa només 25 anys,  i que avui es considera un signe de violència que en la seva formació infantil es vegin exposats a contemplar o participar en espectacles d’aquesta mena; en aquest sentit el Comitè pels Drets dels Infants  de l’ONU està en línia de la prohibició que els infants puguin entrar aquest espectacles.

Malgrat aquesta tendència internacional a Espanya la Comunitat de Castella Lleó ha protegit la celebració del Toro de la Vega a sobre preveient que participin els infants en ella i regulant la mida de les llances amb les que han de punxar els infants al toro.

Nota EdD.
Les dades econòmiques de les curses de braus:
Un conegut em va comentar que li havien explicat que degut a la prohibició a Catalunya de les curses de braus havíem enfonsat l’economia de les deveses a Extremadura. Les dades existents i que en el seu moment va recollir fins i tot RTVE van ser que l’any 2009 a tot Catalunya s’havien celebrat 20 curses de braus, incloent les novellades, i que suposava l’1% del total d’Espanya. Difícilment per tant podia ser cert el que li havien explicat. En nombre d’animals que van ser turmentats i morts a les curses a Catalunya el 2009 van ser 106 toros i 28 vedells.

Pel que fa a Espanya, les dades publicades a inicis de 2013 indicaven que havia un descens continuat (un -41% del 2007 al 2011) és a dir que s’havien celebrat aquest darrer any 561 curses de braus. A més, però havien disminuït també totes les altres denominats “Festejos Mayores” i el mateix amb els “Festejos Menores”, al menys amb les dades oficials posades a disposició pel Ministeri d’Educació Cultura i Esport.  Si bé alguns estudis han pretès que els “Festejos Populares” s’havien incrementat molt, el cert és que hi ha dades del 2007, del 2009 i el 2010 (no he vist publicades de cap altre any d’aquest període) i s’havia produït un increment del 2007 al 2009 i un descens del 2009 al 2010. Les dades acaben per demostrar el descens progressiu, lent i constant en els “Festejos Mayores”  i lent i amb petites oscil•lacions en el cas dels “Festejos Menores”. Per a més dades podeu trobar els gràfics que mostren aquestes tendències a la Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros nº 235 año 2013, (és un article pro taurí que defineix la ramaderia de braus com “activitat singular, íntimament lligada a la cultura espanyola y amb un important  valor zootèncic, social i econòmic”,  malgrat lo qual les dades que recull són les exposades, a més en ella es fa un retrat dels ramaders on diu que són persones d’uns 48 anys, casat, catòlic, amb 2 fills, amb estudis primaris o batxillerat, satisfet de la seva feina i que n’és ramader de braus per successió familiar i que espera que un descendent continuï la tradició).

El negoci de les subvencions
No menys de 571.000.000 d’euros va dedicar l’Estat espanyol a subvencionar el món del toro l’any  2013, al quals s’ha d’afegir  les ajudes extretes de les subvencions que la Unió Europea ofereix per a programes de política agrària. Actualment es destinen als toros en raó del nombre d’hectàrees que posseeix el propietari de les finques 129.000.000 €, ja que les 540.000 ha de terreny dedicat a cria de braus rebrien la subvenció en raó de 240€ per hectàrea, d’aquí que les subvencions siguin un veritable negoci.

Més dades històriques sobre la legislació del món taurí
Situem-nos en l’època d’Alfons X el Savi. Veiem que va fer aquest monarca de les terres que composaven el Regne de Castella i Lleó, nascut el 1221 i mort el 1284, coetani i gendre de Jaume I el Conqueridor ( nascut l’any 1208 i mort el 1276), monarca de les terres del Regne d’Aragó, València, Mallorca, Comte de Barcelona, Comte d’Urgell i Senyor de Montpeller.
De Fet Alfons X va prohibir les curses de braus en relació als clergues, no per raons animalistes, sinó perquè l’Església considerava que aquesta mena d’espectacles eren hereus dels “ludi”, és a dir els jocs o espectacles romans i com a tals eren condemnables, especialment pels qui havien de ser exemple pel poble.

Però també la llei d’Alfons X condemna els toreros que ho eren per raons de cobrar diners per torejar, és a dir els que feien una professió d’aquesta activitat. Vist lo qual, no sembla que Alfons X estigués protegint precisament les curses de braus, sinó més aviat tot  el contrari.
Les cites legals al respecte d’aquestes decisions del monarca de Castella i Lleó corresponen a  “Les Set Partides”, que era un codi jurídic que s’havia d’aplicar al Regne de Castella i Lleó. En concret el tema dels clergues apareix a la Partida I, Títol V, Llei 57 (la Partida I tractava de la  fundamentació del Dret i de regular aspectes del Dret Canònic);  i el tema dels toreros professionals apareix a la Partida III, Títol VI, Llei 4 (la Partida III tractava de Dret Processal i Dret Civil).

Cal dir que per entendre la posició de l’Església en contra dels espectacles que consideraven hereus dels que gaudien els romans, cal anar a les opinions expressades per reputats cristians com Agustí d’Hipona (Sant Agustí) que censurava les festes paganes de circ dels romans.

Si algú té encara més curiositat sobre aquesta llarga lluita contra les curses de braus, recordar que el 1567 Pius V (San Pius V) a la butlla “De Salutis Gregis Dominici” prohibia la festa amb braus sota pena d’excomunicació a tothom, laics i clergues, però Felip II no va permetre la publicació de la butlla papal i fins sis anys més tard no la va publicar el bisbe d’Évora.   La reacció en contra d’aquesta butlla va arribar amb la interpretació que es va fer del document pontifici a  Castella – Lleó, Nàpols i Portugal, on van iniciar l’ideari segons el qual allò era un atac a Espanya i una prova de la incomprensió que havia cap a la seva història i la seva cultura (Però en realitat la butlla no estava només dedicada a Espanya, era per a tot el món cristià). Malgrat això, els pro taurins de l’epoca, el capdavant dels quals estava el rei Felip II, van aconseguir que el successor de San Pius V, el papa Gregori XIII fes un decret  i només deixés excomunicats las sacerdots i religiosos (“Exponis novis super”, més endavant Clement VIII al “Suspects numerus” ho va reduir només als frares de les ordes mendicants.  (Una butlla és el document papal més important, de presentació solemne, escrita en pergamí i amb segell de plom destinat a tothom (Urbi et Orbi); un decret és un manuscrit signat pel papa en paper ordinari i amb segell estampat en tinta). Però les posicions enfrontades entre pro i anti festes amb braus es va mantenir al llarg dels segles.

Cites històriques contra les festes de braus amb una text animalista:
Santo Tomás de Villanueva (1486 – 1555) va dir que era un espectacle dur i molt cruel. Va dir que  "¿Hay brutalidad mayor que provocar a una fiera para que despedace al hombre? I va afegir “….En nombre de Jesucristo, a todos cuantos obráis y consentís o no prohibís las corridas" y a todos ellos les conminaba de esta manera: "No sólo pecáis mortalmente, sino que sois homicidas y deudores delante de Dios". Quan el van fer sant i malgrat les seves opinions ho van celebrar amb curses de braus a diverses ciutats.

El 1547 el Duc de Bragança havia fet aquesta denuncia on afegeix a la crueltat el fet que és una festa socialment inútil: “Es vergonzoso el gasto que se hace con los toros, sin provecho ninguno para la ciudad, que es fronteriza, y que son precisas seis piezas de artillería para su defensa”

No coneguem el seu nom, però si que ens ha arribat aquesta cita d’un teòleg que el 1513 estava a Alcalá de Henares  es va expressar en aquests termes “¡Cuantos peligros, muertos, heridos, males y escándalos nacen en esos juegos en que se atormentan y matan los toros con lanzas y garrochas, y lo que es más grave hacerlo en fiestas en honor de santos!”.

N'hi ha més cites al respecte, i totes elles eren veus que expressaven clarament que el procés de la festa servia per turmentar i matar els braus, és a dir prenia en compte el patiment de l’animal, aspecte molt poc comú, ja que encara avui dia hi ha persones que no ho consideren més que un dret sobre un animal al que no li donen més valor del que li donarien a un objecte inanimat; i com ja s’ha dit, lleva a Catalunya on legalment es considera els animals com éssers vius, a la resta de l’Estat legalment parlant , als animals se’ls considera objectes o coses.

Una prohibició que sense ser per raons de crueltat si que tenia molt sentit social va ser la de 1882 on es prohibia als ajuntaments destinar fons municipals als espectacles de braus o a construir places de braus si no s’havia primer totes les obligacions d’aquest ajuntament i molt particularment les d’instrucció pública, és a dir l’accés a l’educació per a tothom.