Europa: Presentació d'un Estudi sobre la Salut de les Abelles
d’abril 08, 2014
Ahir es va presentar, en el marc d'una conferència d'alt nivell sobre la salut de les poblacions d'abelles a la UE, un estudi europeu sobre les colònies d'abelles que, per primera vegada, permet la comparació de xifres i dades gràcies a una metodologia armonitzada en la recopilació de la informació.
L'estudi cobreix més de 31.832 colònies de 17 Estats membres de la UE.
La recol·lecció de les dades es va fer entre la tardor del 2012 i l'estiu del 2013.
La conferència ofereix una bona oportunitat per a realitzar balanç de les moltes accions realitzades per la UE per tal de proporcionar una plataforma per a la col·laboració entre científics i decisors polítics per tal d'afrontar el tema. La salut de les abelles es veu afectada per diversos factors, com ara els patògens, l'ús de pesticides a l'agricultural, el canvi climàtic, la manca d'aliments i la pèrdua d'hàbitats.
La salut de les abelles: què fa la UE?
Preguntes i respostes
1. Què fa la Comissió Europea per millorar la salut de les abelles?
La Comissió contribueix a preservar la salut de les abelles en molts àmbits:
Pel que fa a les mesures de caràcter veterinari, la Comissió ha creat el 2011 un laboratori de referencia europeu sobre la salut de les abelles, ha cofinançat un seguit d'estudis per calcular el grau de mortalitat de les abelles des del 2012, ha format centenars d'experts veterinaris nacionals en salut de les abelles en el marc de la iniciativa «Millora de la formació per millorar la seguretat alimentària» i ha dut a terme diversos projectes de recerca sobre la salut de les abelles melíferes. A més, la Comissió vol posar remei a la limitada disponibilitat de medicaments veterinaris per a les abelles quan revisi la legislació sobre medicaments veterinaris. El segon trimestre del 2014 hi ha prevista l'adopció d'una proposta de la Comissió en aquest sentit.
Pel que fa als pesticides, la UE disposa d'un dels sistemes normatius més estrictes del món en matèria d'autorització de pesticides. Tots els pesticides del mercat han estat objecte d'una avaluació exhaustiva per part de les autoritats dels Estats membres i de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) en funció dels últims coneixements científics, estudis independents inclosos. Ara, la Comissió ha imposat uns requisits més estrictes per a l'autorització de productes, ha revisat amb l'EFSA el programa d'avaluació del risc relacionat amb l'impacte dels pesticides en les abelles i ha prohibit quatre insecticides, els risc dels quals per a les abelles ja ha estat provat.
Pel que fa a l'agricultura, la Comissió ha mantingut el nivell de finançament europeu per als programes nacionals d'apicultura durant el període 2014-2016 (tenint, a més, en compte l'adhesió de Croàcia), que ascendeix a 33,1 milions d'euros l'any.
Pel que fa al sector apícola, val a dir que la Política Agrícola Comuna (PAC) de la UE hi genera importants beneficis. Consumim més mel de la que produïm i les abelles melíferes són imprescindibles per a la pol·linització dels conreus. La UE porta anys ajudant el sector apícola mitjançant principalment programes nacionals d'apicultura i programes de desenvolupament rural.
Pel que fa al medi ambient, la Comissió ha posat en marxa el programa LIFE+, del qual també es poden beneficiar les abelles silvestres, està enllestint l'elaboració d'una llista vermella de pol·linitzadors en perill, que es publicarà a finals d'any, i ha dut a terme un projecte de recerca per fer front al declivi a Europa tant dels pol·linitzadors silvestres, com dels domèstics.
2. Per què s'ha fet un estudi europeu sobre les causes de la desaparició de les abelles melíferes?
El 2007 diverses publicacions i experts europeus i mundials van començar a cridar l'atenció sobre la desaparició de les abelles arran de la difusió de notícies sobre la «síndrome de despoblament dels ruscos» a Estats Units, sobre la seva alta mortalitat i sobre el seu ràpid declivi a les colònies europees (la mortalitat hivernal se situa entre el 30 % i el 40 %).
Un estudi de l'EFSA del 2009 assenyalava que els sistemes nacionals de vigilància de les abelles eren poc efectius i que hi havia una manca de dades oficials prou representatives per poder comparar-les a nivell europeu i poder calcular l'abast de la mortalitat de les colònies d'abelles.
El dit estudi (EPILOBEE, Estudi epidemiològic paneuropeu sobre la desaparició de les colònies d'abelles melíferes 2012-2013) fa per primera vegada un repàs d'aquestes febleses intentant harmonitzar els mètodes de recol·lecció de dades.
L'estudi també serveix perquè els serveis veterinaris millorin les seves tasques de vigilància. La metodologia pot ser aplicada i utilitzada en funció de les necessitats i adaptada a la recerca aplicada, a l'elaboració de polítiques de prevenció, a la vigilància de rutina o a l'encreuament de dades procedents d'altres fonts, com ara els serveis de vigilància regionals o nacionals o els estudis internacionals sobre apicultura.
L'informe complet està accessible a l'enllaç següent: http://ec.europa.eu/food/ animals/live_animals/bees/ index_en.htm
3. Quines són les principals conclusions de l'estudi?
L'estudi EPILOBEE, que abasta gairebé 32 000 colònies de disset Estats membres durant el període comprès entre la tardor del 2012 i l'estiu del 2013, fa palesa la mortalitat de les colònies d'abelles de la UE, amb importants diferencies regionals, però.
Els índex de mortalitat de les colònies d'abelles a l'hivern oscil·la d'un Estat membre a l'altre del 3,5 % al 33,6 %, amb una clara divisió geogràfica nord-sud.
En els Estats membres on la mitjana de la mortalitat se situa per sota del 10 % (Grècia, Hongria, Itàlia, Lituània, Eslovàquia i Espanya) es troben la major part (el 59 %) dels ruscos (6 485 000) objecte de l'estudi i el 47,3 % de tota la població d'abelles melíferes de la UE.
Els Estats membres amb un índex de mortalitat entre el 10 % i el 15 % (Alemanya França, Letònia, Polònia i Portugal) representen el 34,6 % de la població d'abelles objecte de l'estudi (3 793 170 ruscos) i el 27,7 % de tota la població d'abelles melíferes de la UE.
Els Estats membres amb una taxa de més d'un 20 % de mortalitat (Bèlgica, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Suècia i el Regne Unit) representen el 6,24 % de la població objecte de l'estudi o gairebé el 5 % de la població d'abelles de la UE (684 500 ruscos).
Durant la campanya apícola el percentatge de mortalitat estacional és inferior a la mortalitat hivernal i oscil·la entre el 0,3 % i el 13,6 %.
4. Quin grau de representativitat tenen les conclusions de l'estudi i quina diferència hi ha amb dades anteriors?
En l'estudi hi han participat voluntàriament disset Estats membres, que l'han cofinançat juntament amb la Comissió Europea, la qual hi ha aportat 3,3 milions d'euros, és a dir, el 70 % de les despeses subvencionables.
L'estudi ha estat especialment concebut per recollir dades sobre una mostra representativa d'apiaris i colònies i per fer recerques in situ. La mostra representativa s'ha obtingut mitjançant un mostreig aleatori d'apiaris dels Estats membres o de les regions dels Estats membres més representatius de la situació general. Es va recomanar als Estats membres que triessin aleatòriament un seguit de ruscos i apiaris de la llista nacional d'apicultors i que de cada apiari en triessin també aleatòriament un nombre de colònies que en fossin representatives. La constitució de la mostra va ser idèntica a tots els Estats membres participants.
Aquests que aquí presentem en són els primers resultats; les dades han estat recollides i analitzades per les autoritats nacionals competents sota la supervisió dels serveis veterinaris i fent ús de la metodologia harmonitzada de la UE. Això fa que sigui difícil comparar les dades amb d'altres d'anteriors, que probablement estaven incompletes o s'havien recollit d'una altra manera. Uns índex de mortalitat que en les grans poblacions d'abelles se situïn per sota de 10 % resulten encoratjadors.
5. Com que els resultats de l'estudi demostren que la desaparició de les abelles és menys dramàtica que no s'havia pensat al principi, pensa la Comissió mantenir la prohibició dels neonicotinoides?
La Comissió va basar la seva prohibició en les noves informacions científiques que s'havien publicat el 2012 i va demanar-ne una avaluació a l'EFSA. L'EFSA va determinar que l'ús de tres neonicotinoides (la clotianidina, la imidacloprid i el tiametoxam) i del fipronil representava un perill molt gran per a les abelles. L'avaluació de l'EFSA va confirmar efectivament que ja no es complien els criteris que havien permès l'aprovació d'aquesta mena de pesticides; a més, val a dir que l'estudi EPILOBEE no parlava gens del borinots ni de les abelles solitàries, que també estan patint els efectes dels pesticides i que sí van ser inclosos en l'avaluació de l'EFSA. Quan la Comissió va prendre les primeres mesures, encara no disposava dels resultats de l'estudi EPILOBEE.
6. Per què no inclou la vigilància de la UE el control dels pesticides?
La Comissió acaba de demanar al laboratori de referencia de la UE que inclogui els pesticides en l'estudi, però en el moment en què se'n va negociar l'avant-projecte amb els experts dels Estats membres no es va considerar oportú dur a terme encara un programa més de control dels pesticides.
Ara bé, l'estudi EPILOBEE, que val a dir que encara no s'ha enllestit, no ha estat concebut per avaluar l'impacte en les abelles de l'ús dels pesticides prohibits. Científicament no seria, doncs, acceptable treure cap conclusió dels resultats d'aquest estudi ni inferir que les mesures preses per la Comissió no eren les adequades.
7. Quina mena d'estudis de vigilància està duent a terme la UE?
Els resultats de què parlem aquí són el resultat dels primers estudis de vigilància que s'han fet, que es van iniciar a la tardor del 2012 i es van concloure a l'estiu del 2013. Ara, entre la tardor del 2013 i l'estiu del 2014, s'estan repetint un any més els estudis amb la participació de setze dels disset Estats membres per veure si es poden establir tendències.
8. Quina és la situació de les abelles silvestres i quin grau d'importància tenen?
L'estudi només ha abastat les abelles melíferes. Les dades científiques sobre els pol·linitzadors silvestres són escasses, però els indicadors actuals demostren un declivi preocupant. A finals d'any hauríem de tenir una més bona comprensió del tema quan la col·laboració entre la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals (IUCN) i STEP en el projecte de recerca finançat per la Comissió aporti els primers resultats sobre la situació i la tendència dels pol·linitzadors silvestres. Tot i així, els resultats preliminars semblen indicar que les abelles silvestres estan seriosament amenaçades. L'avaluació dels borinots duta a terme recentment demostra que el 24 % de les 68 espècies de borinots que hi ha a Europa estan amenaçades d'extinció i seran incloses en la llista vermella d'espècies amenaçades de la IUCN.
Les abelles domèstiques i les silvestres estan estretament relacionades i han de fer front a les mateixes amenaces, però l'activitat de totes dues és imprescindible per pol·linitzar els conreus i mantenir la biodiversitat. Per tant, la situació de les abelles silvestres ens pot donar una idea dels canvis que s'han produït a nivell local i de les amenaces potencials. Les abelles silvestres poden agafar el relleu i pol·linitzar els conreus quan caigui la població d'abelles melíferes o bé ajudar a millorar la seva eficàcia pol·linitzadora. De totes maneres, les abelles silvestres són essencials per a la supervivència de les plantes silvestres que les abelles melíferes no poden pol·linitzar.
9. Com ajudarà el sector la recent reforma de la PAC?
Els Estats membres poden demanar cofinançament de la UE per dur a terme els seus programes apícoles nacionals triennals. Gràcies a la reforma de la PAC, s'han actualitzat i completat les mesures que poden rebre finançament europeu. Concretament, es disposarà de finançament europeu per lluitar contra agressions i malalties dels ruscos com ara la varroosi. Tots els Estats membres han de tenir a punt programes d'apicultura nacionals per al període 2014-2016.
Amb els nous programes de desenvolupament rural, els Estats membres tenen al seu abast un seguit de mesures i opcions de formació, serveis d'assessorament, participació en els sistemes i promoció de la qualitat, inversions, projectes de cooperació i gestió de riscos que poden ser cofinançats per la UE. Les mesures agrícoles, ambientals i climàtiques d'aquests programes també poden contribuir positivament a la creació d'un entorn més favorable per a les abelles. A més, hi ha d'altres mesures de la PAC reformada que indirectament poden resultar beneficioses per a les abelles. L'ecologització obligatòria de les mesures del nou reglament sobre pagaments directes i, concretament, la diversificació dels conreus i de les superfícies d'interès ecològic podrien contribuir a aconseguir un entorn més favorable per a les abelles.
10. Influeixen negativament els nostres conreus?
Les pràctiques agrícoles que canvien l'ús de la terra i la pèrdua d'hàbitats també representen una greu amenaça per a les abelles europees. Per tant, qualsevol mesura que respecti la biodiversitat de l'agricultura serà fonamental per invertir la tendència negativa i per garantir el subministrament d'aliments. Escau esmentar com a positives la creació de marges florits o de franges de farratge tot al llarg dels conreus i la preservació dels prats, que afavoreixen la proliferació de poblacions estables de pol·linitzadors; la restauració dels ecosistemes degradats també constituiria un important suport per als
0 comments