El passat dilluns vaig poder assistir a la xerrada “L’esport no entén de discapacitat”, un títol que defineix a la perfecció la realitat, ja que cada dia milers de nois, noies, homes i dones demostren amb la seva activitat esportiva, tant si tenen handicaps físics o psíquics, que l’esport forma una part important de la seva vida i que el desenvolupen a nivells que molts dels que no tenim aquestes dificultats no som capaços de fer.

La meva conclusió després de la xerrada col·loqui és que:  Ells no són pas discapacitats, som nosaltres els que no sabem veure’ls com són en realitats, persones plenes d’esperances que volen fer realitat amb l’esforç i la dedicació els seus somnis;  lliurant-se a les seves vocacions esportives amb la mateixa intensitat però amb moltes més barreres a superar que qualsevol altre esportista.

L’acte estava convocat per Jordi Durà, el president de Specials Olympics Catalunya i la Secció  d’Esport i Discapacitat de la Sectorial d’Esport de CDC que presideix Josep Maldonado, però no era un acte polític, com bé es va poder comprovar, sinó un acte destinat a fer palesa d’un costat la realitat que viuen aquests esportistes i d’altre intentar anar fent un treball profund de comunicació que permeti que la nostra societat conegui millor aquesta realitat i sigui capaç de evolucionar cap a uns comportaments de respecte i reconeixement per aquestes persones.

Entre els assistents Roser vídua d’Eduard Manchón, un dels grans jugadors del Barça, a qui Serrat va dedicar una cançó, i la seva filla Esther, qui va posar el dit a la nafra en evidenciar que per fer realitat l’acceptació, el reconeixement i l’estima cap a les persones discapacitades, cal que es faci arribar el valor del respecte des de que som infants, només així anirem construint una societat més sensible, més compromesa amb les necessitats de tothom.

A la taula també hi havien esportistes com Alberto Bayona, qui fa quatre anys va perdre la mobilitat de les seves cames, però no la passió per l’esport d’aventura, ni la capacitat per emprendre nous projectes, com ara l’escola de Wakeboard adaptat que ha posat en marxa. També té projectes relacionats en documentals sobre l’esport  i els esportistes discapacitats, però li manca trobar suport econòmic per dur a terme un projecte que bé podria ser difós per televisió.

Us deixo un vídeo d'Alberto Bayona titulat Camí d'Alaska. Triga una mica en obrir la pantalla, però l'enllaç funciona bé, només cal una mica de paciència.
http://www.esport3.cat/video/4281430/Cami-dAlaska


Altre de les participants a la taula era Montse Durà, jove amb la Síndrome de Dawn, nedadora, que ha participat en diversos campionats, però de la que no trobareu informació perquè no hi ha espai als mitjans de comunicació, o no hi ha quasi espai, per publicar aquesta mena de notícies.
Altres assistents van participar al col•loqui i ens van explicar com són les seves il•lusions, quins són els seus clubs, com el cas del basquet amb els equips  Club Esportiu Màgic de Badalona o  l’Escola Taiga de Barcelona, entre d’altres.

A la taula estava també Pau Castañer, seleccionador nacional de tenis de Specials Olympics, qui va relatar la seva experiència  i com viuen amb entusiasme la pràctica de l’esport aquest esportistes recordant  anècdotes dels Jocs Specials Olympics que van tenir lloc a Atenes 2011, per exemple.

El paper dels polítics també va ser posat sobre la taula; d’un costat Josep Maldonado,  Senador i persona lligada a l’esport, qui va posar en marxa la secció d’esport i discapacitat dins la sectorial d’esports que dirigeix, així com de creador de la Fundació Esport Solidari Internacional qui no va fer cap discurs polític, sinó una presentació destinada a evidenciar la vitalitat i l’arrelament que té l’esport entre els esportistes discapacitats i com l’esport és una eina d’integració i a la vegada de realització personal, de manera que l’acte no era un acte de partit polític, sinó un acte de sentiments per oferir un missatge que es volia fer arribar a tothom. D’altre costat Maria Carme Sayos, qui és portaveu al Congrés dels Diputats dels temes d’esport per part de CiU, va explicar com és la legislació actual i quina feina s’està fent per intentar canviar la visió legal que té l'actual govern qui vol fer canvis en la legislació esportiva,   de manera que finalment es permeti una major integració al món general de l’esport. Va també fer esment a com ha evolucionat el llenguatge des d’aquell concepte de minusvàlid, a l’actual de discapacitat, que tampoc respon a la realitat, doncs no són persones incapaces, sinó persones amb capacitats especials, però amb les mateixes necessitats d’integració i de possibilitats de desenvolupar les seves aptituds, perquè l’actitud per poder fer-les realitat la tenen més que demostrada.

Us deixo una sèrie de enllaços perquè podeu conèixer una mica millor aquests esportistes.

http://www.federacioacell.org/noticies.php
http://www.specialolympics.cat/
http://www.esportadaptat.cat/cms/index.php

El meu compromís és anar publicant notícies, o fent enllaços amb notícies que a les seves webs publiquin, per ajudar a difondre el seu missatge. I també, tal com van demanar alguns dels joves esportistes presents entre el públic, assistir-hi quan estigui al meu abast als actes on participen, perquè ells, com tots els esportistes necessiten sentir el caliu d'un públic que els doni suport i ànims.

Ningú dels que vam estar presents a l’acte i que no pertanyem a cap entitat dedicada a donar suport a esportistes paralímpics ni specials olympics podíem ni imaginar fins quin punt viuen el seu esport amb veritable passió i dedicació i com va dir Jordi Durà, tot aquell acte, el que volia evidencia és que amb la pràctica de l’esport tots som iguals: persones especials;  jo em permeto afegir que de fet és en tots els àmbits de la vida on persones amb dificultats físiques o psíquiques lluiten per fer realitat els seus projectes; per això, com va dir Jordi Durà:  tots som iguals, tots som persones especials.