Europa: Primer Informe de la Comissió Europea sobre la lluita contra la corrupció a la UE

de febrer 05, 2014

La corrupció continua sent un gran repte per a Europa que afecta tots els Estats membres i costa a l'economia de la UE a l'entorn dels 120 000 milions d'euros l'any. Aquests últims anys els Estats membres han adoptat moltes iniciatives, però els resultats han estat desiguals i cal fer més per prevenir i castigar la corrupció. Aquestes són algunes de les conclusions del primer Informe sobre la lluita contra la corrupció a la UE que avui publica la Comissió Europea.

En aquest Informe s'hi explica com és la situació a cadascun dels Estats membres: les mesures de lluita contra la corrupció se s'hi han pres, quines són les que funcionen bé, què s'hi pot millorar i la manera de fer-ho. Podeu consultar els capítols nacionals en anglès i en les llengües oficials de la UE en el següent enllaç: http://ec.europa.eu/anti-corruption-report.

L'Informe demostra que la naturalesa i el nivell de corrupció i l'eficàcia de les mesures adoptades per combatre-la varien d'un Estat membre a un altre, però que tots ells s'hi han de dedicar molt més.

Així es constata en l'enquesta que avui publica l'Eurobaròmetre sobre l'actitud dels europeus en relació amb la corrupció. L'enquesta demostra que tres quartes parts dels europeus (el 76 %) pensa que la corrupció està molt estesa i més de la meitat (el 56 %) pensa que el nivell de corrupció ha augmentat en el seu país durant els tres últims anys. Un de cada dotze europeus (el 8 %) afirma haver viscut o presenciat algun cas de corrupció l'últim any. Podeu consultar els resultats de l'enquesta de l'Eurobaròmetre en aquest enllaç.

«La corrupció mina la confiança dels ciutadans en les institucions democràtiques i en l'Estat de Dret, perjudica

l'economia europea i priva els Estats d'uns ingressos fiscals molt necessaris. Aquests últims anys els Estats membres han fet molt per combatre la corrupció, però l'Informe que avui publiquem demostra que encara no n'hi ha prou. L'Informe proposa tot el que encara s'hi pot fer i espero poder treballar amb els Estats membres en el seguiment de les noves mesures que tinguin pensat adoptar», ha declarat avui la comissària d'assumptes d'interior, Cecilia Malmström.

Encara que a Espanya ja existeix un marc jurídic per lluitar contra la corrupció i tot i que la legislació s'hi aplica amb bons resultats en matèria d'investigació de qualsevol pràctica corrupta, l'Informe hi detecta una sèrie de mancances. El repte més greu a què s'enfronta el país és el de la corrupció política i el de la insuficiència dels controls de la despesa pública i dels mecanismes de control a nivell autonòmic i local. En l'Informe que avui publica la Comissió Europea s'hi proposen estratègies de lluita contra la corrupció adaptades a les necessitats de les administracions autonòmica i local, que es continuïn amb les reformes en curs, que s'apliquin noves normes pel que fa al finançament dels partits polítics i que s'instaurin uns codis generals de conducta per als càrrecs electes, amb els instruments de responsabilització adequats. La Comissió també hi proposa millorar la lluita contra les irregularitats que es produeixen en els procediments de contractació pública a nivell autonòmic i local.

A més de l'anàlisi sobre la situació de cada Estat membre de la UE, la Comissió Europea també inclou dos sondejos d'opinió molt detallats. Més del 75 % dels ciutadans europeus i un 95 % dels espanyols coincideixen a dir que la corrupció està molt estesa en el seu país. Aproximadament un de cada quatre ciutadans europeus es considera afectat per la corrupció en la seva vida quotidiana; a Espanya aquest percentatge arriba al 63 %, el més alt de tota la UE. El 4 % dels ciutadans europeus i el 2 % dels espanyols afirma que durant l'any passat se'ls ha demanat o s'ha esperat d'ells que paguessin algun suborn.

La corrupció afecta tots els Estats membres

Aquestes són algunes de les principals tendències de la corrupció a la UE:

1. Mecanismes de control

· Ús de mesures preventives com ara normes ètiques, mesures de sensibilització o fàcil accés a la informació d'interès públic: hi ha grans diferències d'un Estat membre a un altre en matèria de prevenció de la corrupció; alguns d'ells s'han guanyat una sòlida reputació d'absència de corrupció gràcies a una prevenció eficaç; d'altres han aplicat polítiques de prevenció de manera molt desigual i amb resultats molt limitats.

· Mecanismes de control extern i intern: en molts Estats membres el control intern dels procediments dels ens públics és francament millorable i està molt poc coordinat sobretot a nivell local.

· Conflictes d'interès: les normes sobre els conflictes d'interès varien força d'un Estat membre a un altre i els mecanismes de control de les declaracions de conflicte d'interès són sovint insuficients; poques vegades rep una sanció la vulneració d'una norma i sempre amb molt poc rigor.

2. Acció penal i càstig

· El Dret penal que tipifica la corrupció com a delicte està àmpliament implantat i respecta les normes del Consell d'Europa, de les Nacions Unides i de la legislació de la UE; això no obstant, la Decisió marc 2003/568/JAI de la UE ha estat transposada pels Estats membres al Dret nacional de manera desigual.

· L'eficàcia en l'aplicació de la llei i de l'acció penal en la investigació de la corrupció també varia considerablement d'un Estat membre a un altre; en alguns d'ells s'han obtingut molt bons resultats; en d'altres l'acció penal és escassa o les investigacions massa llargues.

· A la majoria dels Estats membres hi falten estadístiques sobre els delictes de corrupció i això en dificulta la comparació i l'avaluació; n'hi ha on les normes processals, incloses les que regulen la retirada de la immunitat als polítics, obstaculitzen sovint la investigació dels casos de corrupció.

3. Dimensió política

• Responsabilitat política: en molts Estats membres encara és una assignatura pendent la integritat de la classe política; escassegen o hi tenen poca volada els codis de conducta dels partits polítics o de les assemblees elegides a nivell central o local.

• Finançament dels partits polítics: tot i que molts Estats membres han adoptat mesures més rigoroses sobre el finançament dels partits polítics, encara s'hi detecten moltes deficiències; rares vegades s'imposen a la UE sancions dissuasives del finançament il·legal dels partits.

4. Zones de risc

· En general, en els Estats membres els riscos de corrupció són més grans a nivell regional i local perquè els controls i les auditories acostumen a ser menys estrictes que a nivell central.

· En nombrosos Estats membres el desenvolupament urbà, la construcció i la sanitat són sectors vulnerables a la corrupció.

· També hi ha deficiències en la supervisió de les empreses estatals i això incrementa la seva vulnerabilitat a la corrupció.

· La petita corrupció continua sent un problema molt estès únicament en alguns Estats membres.

Contractació pública: un sector vulnerable a la corrupció

L'Informe de la Comissió inclou un capítol especial sobre contractació pública. Es tracta d'un sector molt important per a l'economia de la UE, en què els organismes públics gasten cada any aproximadament la cinquena part del PIB de la UE en l'adquisició de béns, la contractació de serveis o l'execució d'obres; aquest també és un sector molt propens a la corrupció.

L'Informe de la Comissió reclama normes d'integritat més rigoroses en l'àmbit de la contractació pública i proposa millores dels mecanismes de control en alguns Estats membres. Trobareu més informació en els capítols dedicats a cada Estat membre.

Antecedents

L'Informe sobre la lluita contra la corrupció a la UE inclou els 28 Estats membres de la UE i consta dels següents elements:

· Un capítol general en què es resumeixen les principals conclusions, s'hi descriuen les tendències de la corrupció a la UE i s'hi analitza la manera que tenen els Estats membres de combatre la corrupció en el sector de la contractació pública.

· 28 capítols nacionals que descriuen la situació pel que fa a la corrupció, assenyalen les qüestions que necessiten una més gran atenció i posen de relleu les bones pràctiques que podrien ser font d'inspiració per a d'altres Estats membres.

· L'Informe també inclou els resultats de dues enquestes de l'Eurobaròmetre sobre la percepció de la corrupció per part dels ciutadans europeus, d'una banda, i per part de les empreses, d'una altra.

Enllaços

L'Informe sobre la lluita contra la corrupció a la UE inclou capítols nacionals, enquestes de l'Eurobaròmetre, fitxes informatives i un seguit de preguntes i respostes: http://ec.europa.eu/anti-corruption-report