.

El cartell que anuncia l'exposició utilitza l'obra de Louis Anquetin "Femme à la Voilette"

El proper 7 de febrer s’inaugurarà a Frankfurt l’exposició “Esprit Montmatre” on s’exhibiran les obres “Cementiri de Montmatre”  de Santiago Rusiñol, “Ball al Moulin de la Gallete” de Ramon Casas i “Retratant-se” peça signada per ambdós autors o “Femme à la Chemise” de Picasso.

L’exposició compte amb més de dues-centes obres signades per autors tant coneguts com (llista en ordre alfabètic):   Louis Anquetin, Émile Bernard, Giovanni Boldini, Pierre Bonnard, Ramon Casas, Auguste Chabaud, Jules Chéret, Edgar Degas, Henri Evenepoel, Jean-Louis Forain, Henri-Gabriel Ibels, Max Jacob, Marie Laurencin, Alexis Mérodack-Jeaneau, Amedeo Modigliani, Pablo Picasso, Jean-Francois Raffaelli, Georges Rouault, Santiago Rusiñol, Théophile-Alexandre Steinlen, Joaquim Sunyer, Henri de Toulouse-Lautrec, Maurice Utrillo, Suzanne Valadon, Félix Vallotton, Kees van Dongen, Vincent van Gogh

Cementiri de Montmatre Santiago Rusiñol

Ball al Moulin de la Gallete Ramon Casas

L’exposició pren nom del districte de París que a finals del segle 18 va ser centre d’activitat de joves artistes avui força coneguts.  Un crític de l’època, va escriure que tot el barri semblava un immens estudi.  Montmatre mantenia d’un costat un aspecte rural i d’altre era el centre del vida mundana del París de la “Belle Époque”, una època que va suposar una eclosió artística on la pintura va sortir dels salons,  museus o galeries, perquè es incorporar a la vida quotidiana en ser exhibida de manera pública per mitjà dels cartells d’anuncis tant de productes com d’activitats culturals o recreatives que molts autors d’aquest temps van crear;  però a la vegada va ser una època que evoca un temps on tot era diversió nocturna, amb les noies del “Moulin Rouge” que ballaven el can-can i els artistes bohemis i amarats – per dintre - d’alcohol, cosa que no deixa de ser un clixé, perquè molts d’aquells artistes el que realment van fer va ser centrar les seves obres en la gent del carrer, en una realitat social on no s’ocultava la presència de les prostitutes, els lladres, els alcohòlics, els captaries, res s’ocultava en les obres d’aquests artistes inquiets i inconformistes que van reflectir un entorn sociològic que avui serveix per poder conèixer una mica millor com era aquella època.