Sempre m'agradat aquesta expressió perquè tenir limitacions o discapacitat  no vol dir que no es sigui una persona molt capaç. Tinc la sort d'haver conegut més d'una d'aquestes persones que tenint limitacions físiques o discapacitat física són o han sigut (ja que algunes ja han mort) persones lluitadores que tiren o van tirar endavant els projectes més complexos i difícils que ens poguem pensar. Tant és així que mai els he pogut mirar com si tinguessin cap discapacitat, perquè fins i tot han estat els meus mestres, la persona que em va ensenyar a nedar li mancava una cama, he vist persones conduir cotxes meravellosament tot i que els mancava una ma o un cama, conec dues persones que han sigut uns grans emprenedors amb èxit en els seus projectes, malgrat tenir problemes greus de visió... tots en coneguem persones així, com podem a les hores parlar d'ells dient que són discapacitats?. Jo diria que més aviat la discapcitat la tenim nosaltres si no som capaços de saber valorar aquestes persones.

Crec que aquesta breu història explica molt bé que tothom té valor, que tothom és valuós, i que no importa per saber apreciar tot el que val una persona el que pugui tenir limitacions o discapacitats.

"Cuento"

Resta a més no deixar de treballar de valent per ajudar a que les persones amb limitacions o discapacitats tinguin possibilitats de desenvolupar-se, es puguin integrar a la societat en relació d'igualtat i que creem una cultura de vida on no hi hagi barreres que impideixin que les persones amb limitacions o discapacitat pugin viure i sentir-se part vital i valorada de la societat.