Ajuts estatals: la Comissió Europea obre una investigació sobre el finançament públic d'alguns clubs espanyols de futbol professional

La Comissió Europea ha iniciat tres investigacions detallades per comprovar si diverses mesures de suport públic a favor d'alguns clubs espanyols de futbol professional respecten les normes de la UE sobre ajuts estatals. Cap d'aquestes mesures no ha estat notificada a la Comissió i han hagut de ser ciutadans interessats els que les hi comuniquin. A la Comissió li preocupa que aquestes mesures confereixin avantatges fiscals importants als clubs beneficiaris en detriment dels que no en reben cap. L'inici d'aquestes investigacions ofereix a Espanya i a qualsevol tercer interessat l'oportunitat de presentar-hi observacions sobre els ajuts en qüestió sense prejutjar-ne el desenllaç.

Per començar, la Comissió Europea investigarà els possibles privilegis fiscals atorgats al Real Madrid Club de Futbol, al Barcelona Club de Futbol, a l'Athletic Club de Bilbao i al Club Atlético Osasuna; a continuació, encetarà una altra investigació per estudiar si la permuta de terrenys ben coneguda entre l'Ajuntament de Madrid i el Real Madrid Club de Futbol incloïa algun tipus d'ajut estatal en benefici del club; i per acabar, estudiarà si els avals concedits per l'Institut Valencià de Finances per a la concessió de préstecs destinats a finançar tres clubs de la Comunitat Valenciana, el València Club de Futbol, l'Hèrcules Club de Futbol i l'Elx Club de Futbol, han respectat les normes sobre ajuts estatals de la UE en un moment en què aquests clubs sembla que passaven greus dificultats financeres.

Totes les mesures esmentades s'han finançat mitjançant recursos públics i confereixen avantatges a diversos clubs que duen a terme activitats econòmiques en el mercat interior de la UE i, per tant, poden afectar la competència i els intercanvis comercials entre els Estats membres; sembla, doncs, que comporten un ajut estatal en el sentit de les normes de la UE. Aquesta mena d'ajuts poden considerar-se compatibles amb la normativa si fomenten un objectiu comú i no falsegen indegudament la competència en el mercat interior. Fins ara, Espanya no hi ha aportat cap prova al respecte.

En la mesura que els clubs de futbol professional en qüestió passaven dificultats financeres quan es van concedir els ajuts, hauria calgut avaluar-los en funció de les normes que autoritzen els Estats membres a concedir en determinades condicions ajuts per al salvament i la reestructuració d'empreses en crisi. Actualment, la Comissió Europea dubta que aquestes mesures s'ajustin a les dites normes perquè Espanya no ha presentat cap pla de reestructuració que demostri la manera en què els clubs podrien tornar a ser rendibles sense el falsejament de la competència que pot haver provocat la concessió dels ajuts estatals.

Mesures objecte de la investigació

La investigació de la Comissió Europea inclou les mesures següents:

Context

El 21 de març del 2012 el vicepresident Almunia i el president de la UEFA, Michel Platini, van fer una declaració conjunta en la qual es mostraven d'acord amb el fet que el control dels ajuts estatals concedits al futbol professional i les normes de la UEFA sobre equitat financera tenen per objectiu fer front exactament a la mateixa mena de problemes i hi afegien que els clubs de futbol professional han de finançar-se pels seus propis mitjans (IP/12/264).

La Comissió també està examinant diverses mesures d'altres Estats membres de què ha tingut notícia. L'octubre del 2013 la Comissió va sol·licitar informació a tots els Estats membres sobre aquestes mesures i sobre els clubs de futbol en general i el mes de març del 2013 la Comissió va iniciar una investigació detallada del finançament públic de cinc clubs de futbol professional holandesos (IP/13/192).

Es pot considerar que les intervencions públiques en favor d'agents del mercat que realitzen activitats econòmiques no constitueixen ajuts estatals en el sentit de la normativa de la UE quan es concedeixen en condicions que qualsevol operador privat hauria acceptat en condicions normals de mercat; és el que es coneix com a «principi de l'inversor en una economia de mercat» (PIEM). Ara, quan no es respecta aquest principi, les intervencions públiques constitueixen un ajut estatal en el sentit de l'article 107 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) perquè confereixen al beneficiari un avantatge econòmic que els seus competidors no tenen. En aquests casos, la Comissió avalua si l'ajut pot ser considerat compatible amb la normativa comuna de la UE que autoritza diverses categories d'ajuts; sense aquesta normativa comuna, la competència dins del mercat únic de la UE es veuria falsejada per una «cursa de subvencions» entre els Estats membres en benefici de determinats agents del mercat.