Resum Presentació Llibre "Ignorades però Desitjades"
de novembre 28, 2013  |
| Foto: Dolors Garcia |
El primer que cal dir és que no us perdeu l’oportunitat de llegir el llibre i sobretot no us perdeu l’oportunitat d’anar a escoltar qualsevol conferència que faci l’autor, serà una experiència no només interessant i carregada de bona i fiable informació històrica, sinó que a més serà un gaudi, serà divertida i didàctica a la vegada, apte per qualsevol que vulgui saber una mica més sobre història de la societat, de la gent, de la realitat social i política que, en el cas d’aquesta presentació, és va centrar especialment en el temps de la II República i en com la dona va ser objecte de debat polític i social en raó d’un dret a votar, que va costar molts esforços poder aconseguir.
Només vull fer quatre pinzellades d’alguns aspectes que es desprèn del que va succeir en aquella etapa de la història, perquè prefereixo que tingueu ocasió de conèixer de la seva ma o a través de la seva veu, les moltes interessants històries i anècdotes que composen aquest llibre.
Aconseguir el vot per les dones no va ser un acte d’igualtat, sinó part de la lluita per la llibertat, a les hores plantejar una igualtat home / done no era possible.
Assolir el dret de vot per part de la dona, no va significar que materialment es desenvolupés de forma immediata, era només un reconeixement formal, que va trigar alguns anys en fer-se efectiu. O bé com va passar amb la legislació de Primo de Rivera, les dones solteres i vídues que complien certes condicions podien votar, no així les dones casades, les meretrius o les mestressa de “cases de mala nota”, però en realitat cap d’elles va poder votar, perquè era dictadura i no es convocaven eleccions.
L’Estatut de Núria no va poder ser votat per les dones, per conformar-les els van dir que fessin campanya a favor i que recollissin firmes en una mena de plebiscit femení: En una població d’uns 2.500.000 milions d’habitants es van recollir 400.000 signatures de dones, que no van tenir cap valor material, però que no van deixar de ser una mostra del nivell de mobilització de les dones per aquella fita concreta.
En temps de la República, abans d’aconseguir el vot, a les eleccions va haver dones a les llistes per poder ser escollides ...però les dones no van poder votar. Entre les diverses opinions expressades en l’època, havia qui considerava que fins que la dona no complia 45 anys no era fiable pel vot, indirectament perquè sent fèrtil i tenint la seva menstruació, uns dies al més, era massa inestable i pretenien que no pogués votar fins depassar aquesta edat.
Per la seva part, Sílvia Requena, Presidenta de la Sectorial d’Igualtat i Drets Civils de CDC va fer una presentació incisiva i amena, demostrant que no només havia llegit el llibre sinó que havia analitzat amb cura el seu contingut.
Josep Lluís Martín Berbois és Doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Estudiós de la història de Catalunya de finals del segle XIX i inicis del XX, en especial els temes del nacionalisme català, la Segona República i la Guerra Civil. Ha publicat més de trenta-cinc articles entre congressos i revistes especialitzades com L’Avenç, Revista de Catalunya, Els Marges, El Contemporani, Cercles, Serra d’Or, Afers o Lluc (Mallorca). Ha realitzat diversos llibres: Joan Llonch o l’oasi d’un catalanista sabadellenc (2005), Institut Sallarès i Pla. Forja de joves empresaris tèxtils des de 1947 (2006), Cartes en temps de guerra. Epistolari entre Miquel Carreras i Costajussà i Joan Llonch i Salas (1936-1938) (2007), La Lliga Regionalista de Sabadell o l’ocàs d’un partit (1931-1945) (2008) i Joventut Nacionalista de Catalunya. Escola de patriotes (2011). Ha participat també en diverses obres col•lectives com La Guerra Civil a Catalunya i La Transició a Catalunya, editats per Edicions 62.
0 comments