Sovint el cinema utilitza la literatura com argument per a les seves pel•lícules, en aquest cas, la pel•lícula parteix de la trobada a la Universitat del grup d’estudiants on destacaven els futurs poetes Allen Ginsberg, Jack Kerouac i Williams Burroughs, la manera en que van encarar un enfrontament obert amb el militarisme (la II Guerra Mundial havia acabat l’any 1945 amb l’experiència de les dues bombes atòmiques llançades sobre Hiroshima i Nagasaki), el materialisme econòmic (les conseqüències de la gran depressió restaven fresques a la memòria històrica de la societat americana) i la repressió sexual, i la seva incursió en experiències que trencaven la visió del que era políticament correcte per aquella època el final dels anys 40 i  la dècada dels 50 als Estats Units, així aquest estudiants de la Universitat de Columbia, van experimenta amb les drogues, van assumir les alternatives sexuals i es van interessar per les religions orientals.

Kerouac Autor foto: Tom Palumbo

L’origen del nom: 
Aquest moviment social i literari va ser denominat com la “Generació Beat” arrel de la frase l’any 1948 va introduir Jack Kerouac per a definir una joventut inconformista i “underground”, apareix durant una conversa amb l’escriptor John Clellon Holmes. (qui publicaria el 1952 un article al New York Times Magazine amb el títol “This is the Beat Generation”, i la frase va fer fortuna).  Cal cercar el seu origen en l’expressió “beaten down”, que volia dir cansat o abatut, aquesta expressió era col•loquial entre la comunitat Afro-Americana, però  Keruac partint d’aquesta imatge va alterar el seu significat original i li va incloure d’altres connotacions de manera que va passar a considerar que incloïa el significat “optimista” o “beatífic” o en relació a la música “estar a la ona”, després s’anirien trobant altres possibles significats, així Ginsberg al pròleg del llibre “The Beat Book”, ofereix alternatives com “acabat”, “obert”; de la mateixa manera que d’altres tendències van voler unir la “Beat Generation”, amb el comunisme amb contracció “Beatnik” basada en les paraules Beat i Sputnik, el primer satèl•lit enviat per la Unisó Soviètica a l’espai.

Burroughs l'any 1983 Foto: Chukh Patch

El moment de la trobada
El centre de trobada d’aquesta generació beat va ser la Universitat de Columbia, on van coincidir Kerouac, Ginsberg, Carr, Chase i d’altres, i una part del seu desenvolupament – considerat sovint com anti-acadèmic – va ser en realitat una resposta a professors com Lionel Trilling o Mark Van Doren.
En aquest context Burrougs va fer entrar dins del grup a David Kammerer, qui es va enamorar de Lucien Carr, qui a la vegada va conèixer a Edie Parker qui era la núvia de Kerouac. El 13 d’agost de 1944, Carr va matar a Kammerer amb un ganivet de Boy Scout, al Parc Riverside, al•legant com a justificació que es va tractar d’un acte de defensa pròpia.
Aquest incident va ser recollir dos cops per Kerouac dins les seves obres a  “The Town and the City” la seva primera novel•la i a ” Vanity Duluoz”  (La Vanitat dels Duluoz) la seva darrera novel•la (1968).  I en col•laboració amb Burroughs ho va fer a “And the Hippos Were Boiled in Their Tanks”.
Com a poetes Allen Ginsberg va publicar “Howl” al 1956, una obra  Keruac “On the Road” (A la Carretera), el 1957 i Burroughs “Naked Lunch” al 1959.

Ginsberg i Orfovsky Foto de Herbert Riscje (1978)

Trencant barreres: 
Es precisament “Howl” la que va provocar una sacsejada de tal intensitat que va provocar que portessin a Ginsberg davant els tribunals per considerar que el poema era obscè, perquè tractava de la homosexualitat de Ginsberg, de la seva relació amb diversos homes i especialment amb Peter Orfovsky, qui seria el seu company al llarg de la seva vida.  Cal destacar la intel•ligent i ben comprès sentit del que significa la llibertat d’expressió que va oferir el jutge Clayton W. Horn en dir a la sentència: “Quina mena de llibertat de premsa o d’expressió hi hauria si només es pogués fer servir un vocabulari carregat d’eufemismes innocus i insulses?”   L’any 2010 es va portar al cinema l’enrenou produït pel judici, a les hores James Franco va fer de Ginsberg (Juerga hasta el Fin 2013) i Todd Rotondi feia de Kerouac precisament amb el títol del seu poema Howl.

Kill Your Darlings:
Hores d’ara encara no està previst que s’estreni a Espanya aquesta nova pel•lícula titulada Kill Your Darlings (que podem traduir per mata a qui estimes) que ha dirigit John Kokridas, un jove director que ha aconseguit aplegar un bon nombre de joves actors per donar vida als protagonistes de la Generació Beat.
La pel•lícula ha participat als festivals de Sundance on va ser nominat al Gran Premi del Jurat, al London Film Festival, sent nominat per la direcció al UK Films Talent Award i va obtenir el premi com a Director a seguir la seva obra, al Palms Spring International Film Festival.  També va participar al Festival de Venècia.
Carr, és interpretat per Dane DeHaan (Chronicle 2012), qui matarà a Kammerer interpretat per Michael C. Hall (el protagonista de la sèrie de TV Dexter), Kerouac és interpretat per Jack Huston (Royce King a Eclipse);  Burroughs és inerpretat per Ben Foster (The Mechanic) Elisabeth Olsen  (Luces Rojas, 2012) interpreta a Edie Parker,  el professor Steeves és interpretat per John Cullum (l’amo del Rick Bar a Doctor en Alaska, també actuen Kyra Sedgwick (sèrie de TV The Closer) o Jennifer Jason Leigh  (inoblidable pels amants de la literatura pel seu paper de Dorothy Parker a “La Sra. Parker i el Cercle Viciós). El paper de Gingsber l’interpreta Daniel Radcliffe, (Harry Potter, La Dona de Negre) qui per a donar més credibilitat a la seva interpretació, apareix amb el cabell arrissat i amb els ulls de color castany.

Parlant d’adaptacions d’obres literàries on ha estat participant també en Daniel Radcliffe, trobem, “Horns”, una de ciència ficció, basada en la novel•la del mateix títol de Joe Hill (fill d’Stephen King; la segona temporada de “Diari d’un Jove Doctor” una comèdia negra, on el personatge es parla amb si mateix en dos etapes diferents de la seva vida, de jove i ja home madur (interpretat per Jon Ham (Madmen) basat en l’obra de Mijail Bulgakov.

Com no es coneix quan arribaran al cinema o bé la sèrie en emissió lliure, us deixo uns enllaços per anar fent boca.

Aquest vídeo no es recomanable per menors de 16 anys ni per a persones sensibles, hi ha escenes amb molte sang, encara que sigui "sang de pel·lícula" i d'altres escenes dures, com correspon al llibre que serveix de base a la sèrie.
(Hem substituït l'enllaç per un de nou amb imatges menys dures) Altre vídeo, aquest cop sobre l'adaptació de "Horns"