La Comissió Europea pren mesures taxatives contra els euforitzants legals
de setembre 17, 2013
La Comissió Europea ha proposat avui reforçar la capacitat de la Unió Europea per respondre als “euforitzants legals”, noves substàncies psicoactives que es fan servir com alternativa a drogues il·legals com ara la cocaïna i l’èxtasi. Segons les normes proposades avui, les substàncies psicoactives nocives es retiraran ràpidament del mercat sense posar-ne en perill els usos industrials i comercials legítims. Les propostes s’ajusten a les advertències de l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (OEDT) i d’Europol sobre l’amplitud del problema i a un informe de 2011 segons el qual cal reforçar l’actual mecanisme de la UE davant aquestes noves substàncies (IP/11/1236).
Han presentat la proposta la vicepresidenta Reding, el vicepresident Tajani i el comissari Borg.
“Els euforitzants legals són un problema creixent a Europa i els joves són els més exposats. Amb un mercat interior sense fronteres, necessitem normes europees comunes per abordar el problema”, ha declarat la vicepresidenta i comissària de Justícia Viviane Reding. “Avui proposem una legislació europea rigorosa sobre les noves substàncies psicoactives, a fi que la UE pugui donar una resposta més ràpida i eficaç, que inclou la facultat de retirar immediatament les substàncies nocives del mercat de manera temporal”.
El problema de les noves substàncies psicoactives és cada vegada més ampli. Entre 2009 i 2012 el nombre d’aquestes substàncies detectades a la UE es va triplicar. El 2013 cada setmana se’n notifica més d’una. El problema requereix una resposta europea. Cada vegada és més fàcil accedir-hi a través d’Internet i es van estenent ràpidament pels països de la UE. De fet, el 80% es detecta a més d’un país.
Els joves són els que corren més risc. Un Eurobaròmetre de 2011 sobre les "Actituds dels joves davant les drogues" indicava que una mitjana del 5% dels joves de la UE n’havien consumit almenys una vegada, amb un màxim del 16% a Irlanda i gairebé el 10% a Polònia, Letònia i el Regne Unit. Aquestes substàncies comporten greus riscos per a la salut pública i per a la societat (vegeu l’annex 2).
El consum de les noves substàncies psicoactives pot ser mortal. Per exemple, la 5-IT va causar la mort de 24 persones a quatre països de la UE en tant sols cinc mesos, entre l’abril i l’agost de 2012. La 4-MA, substància que imita l’amfetamina, va estar associada a 21 morts a quatre països de la UE entre 2010 i 2012.
La resposta d’Europa ha de ser enèrgica i decidida. El sistema actual de detecció i prohibició de les noves substàncies, establert l’any 2005, ja no serveix per al seu objectiu. La proposta de la Comissió augmentarà i accelerarà la capacitat de la Unió per lluitar-hi mitjançant:
Un procediment més ràpid. Actualment calen almenys dos anys per prohibir una substància a la UE. Al futur, la Unió podrà actuar en tant sols deu mesos (vegeu l’annex 1). En casos especialment greus, el procediment s’escurçarà més perquè les substàncies es podran retirar immediatament del mercat durant un any. Aquesta mesura garantirà que els consumidors no puguin adquirir-les mentre se’n fa una avaluació de riscos completa. Amb el sistema actual no és possible adoptar mesures temporals i la Comissió ha d’esperar que es presenti l’informe d’una avaluació de riscos completa abans de poder proposar la restricció d’una substància.
· Un sistema més proporcionat. El nou sistema permetrà un criteri gradual on les substàncies que presentin un risc moderat es restringiran als mercats de consum, però les que presentin un risc alt es restringiran a tot el mercat. Només les substàncies més nocives, que representin un risc greu per a la salut dels consumidors, estaran subjectes a les disposicions del Dret penal com les drogues il·legals. Amb el sistema actual, la UE només té dues opcions: no actuar o imposar restriccions completes d’accés al mercat i sancions penals. Aquesta falta d’opcions significa que, actualment, la UE no adopta cap mesura per a algunes substàncies nocives. Amb el nou sistema, podrà actuar en més casos i de manera més proporcional, adaptant la resposta al risc i tenint en compte els usos industrials i comercials legítims.
Ara, perquè les propostes de la Comissió entrin en vigor, les han d’adoptar el Parlament Europeu i els Estats membres dins el Consell de la Unió Europea.
Context
L’estratègia de la UE en matèria de lluita contra la droga 2013-2020 estableix les prioritats de la política de la UE en aquest tema. Identifica l’aparició i la propagació ràpida de noves substàncies psicoactives com un nou repte que cal afrontar enèrgicament, entre d’altres reforçant la legislació vigent de la UE.
Els últims anys s’està detectant a la UE una mitjana d’una nova substància psicoactiva cada setmana i és probable que la xifra augmenti els anys vinents. Des de 1997, dels Estats membres n’han detectat més de 300 i el nombre es va triplicar entre 2009 i 2012 (de 24 el 2009 a 73 el 2012).
Segons l’instrument actual de la UE, que és la Decisió 2005/387/JHA del Consell, la Comissió pot proposar als Estats membres que les noves drogues estiguin subjectes a mesures penals. Gràcies a aquest mecanisme s’han imposat mesures de restricció i sancions penals a nou substàncies. L’any 2010 la Comissió va proposar i va obtenir que es prohibís a la UE la mefedrona, droga similar a l’èxtasi (MEMO/10/646), i, a principis de 2013, la 4-MA, similar a l’amfetamina (IP/13/75). El juny de 2013 va proposar la prohibició de la droga sintètica 5-IT (IP/13/604).
Un informe de 2011 va concloure que amb el sistema actual és difícil afrontar el gran nombre de noves substàncies que apareixen al mercat. Es tarda dos anys en imposar mesures restrictives per a una substància.
Els delinqüents poden eludir les mesures de control amb petits canvis a l’estructura química de la substància que no en redueixen els efectes nocius. A més, el caràcter binari del sistema vigent –aplicar mesures penals o no fer res– obstaculitza la capacitat d’actuar de la UE. Falta una gamma d’opcions efectives per a les mesures de control que permeti actuar de manera ràpida i concreta.
Les propostes d’avui responen a les advertències constants de l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (OEDT) i d’Europol i a les peticions del Parlament Europeu i dels Estats membres d’actualitzar la Decisió 2005/387 del Consell (vegeu les conclusions del Consell de 2011).
0 comments