Europa: La Comissió Europea proposa un mecanisme únic de resolució per a la unió bancària

de juliol 15, 2013


La Comissió Europea ha presentat avui una proposta de mecanisme únic de resolució per a la unió bancària. Aquest mecanisme complementarà el mecanisme únic de supervisió (IP/12/953), que funcionarà a partir de finals de 2014 i en virtut del qual el Banc Central Europeu (BCE) assumirà la supervisió directa dels bancs de l’eurozona i dels països que decideixin unir-se a la unió bancària. El mecanisme únic de resolució garantirà que si, tot i l’estricta supervisió, un banc subjecte al mecanisme únic de supervisió es troba en greus dificultats, es pugui resoldre de manera eficaç i amb un cost mínim per als contribuents i l’economia real.
El president de la Comissió, José Manuel Barroso, ha declarat que “amb aquesta proposta tenim ja tots els elements necessaris per a una unió bancària que permeti consolidar les bases del sector, restablir la confiança i superar la fragmentació dels mercats financers. Ja hem acordat una supervisió comuna europea dels bancs de l’eurozona i dels altres Estats membres que hi vulguin participar. La proposta d'avui complementa l’acord amb un sistema únic, fort i integrat aplicable als bancs en dificultats. No podem eliminar els riscos de fallides bancàries però, gràcies al mecanisme de resolució únic i al fons de resolució, seran els bancs i no els contribuents europeus els que al futur assumiran els costos de les pèrdues”.
El comissari de Mercat Interior i Serveis, Michel Barnier, ha explicat que “hem vist que les crisis bancàries es poden propagar ben de pressa i superar les fronteres, generant una espiral de desconfiança a tota l’eurozona, i també que l’enfonsament d’un gran banc transfronterer pot provocar una situació complexa i confusa: la resolució de Dexia no és cap model per imitar. Ens cal un sistema que permeti prendre decisions de manera ràpida i eficaç, sense dubtes sobre la incidència a les finances públiques i amb normes que infonguin seguretat en el mercat. Aquest és el sentit de la proposta que presentem avui: garantint una coordinació central de la supervisió i la resolució, amb la participació de tots els agents nacionals pertinents, i el suport d’un dispositiu apropiat de finançament de les resolucions, el mecanisme permetrà una gestió més eficaç de les crisis bancàries i contribuirà a desvincular les crisis del deute sobirà dels bancs en dificultats".
El marc reforçat del mecanisme únic de supervisió, amb uns requisits prudencials millorats (vegeuMEMO/13/272), incrementarà la seguretat dels bancs. Però no s’ha d’excloure totalment la possibilitat que un banc experimenti problemes greus de liquiditat o de solvència. La supervisió i la resolució bancàries s’han de coordinar i exercir al mateix nivell central per tal de reduir la incertesa i d'evitar retirades de fons massives i l’efecte de contagi a d’altres parts de l’eurozona.
El mecanisme únic de resolució aplicarà a la unió bancària les normes substancials de rescat i resolució d’entitats bancàries (vegeu IP/12/570) que està previst adoptar aviat. El 26 de juny, els ministres d’Economia de la UE van arribar a un acord sobre el criteri general de les noves normes (MEMO/13/601), i el Comitè d’Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu va adoptar el seuinforme el 20 de maig. Ara començaran les negociacions entre el Consell i el Parlament Europeu i es preveu arribar a un acord definitiu sobre la Directiva de rescat i resolució d’entitats bancàries a la tardor.
El funcionament del mecanisme únic de resolució serà el següent:
·    El BCE, com a supervisor, indicarà quan un banc de l’eurozona o establert a un Estat membre participant a la unió bancària es troba en greus dificultats financeres i cal resoldre’l.
·    Un Consell Únic de Resolució, format per representants del BCE, la Comissió Europea i les autoritats nacionals pertinents (les dels Estats on el banc tingui la seu i les sucursals o filials), prepararà la resolució del banc. El Consell tindrà amplis poders i serà responsable de les decisions fonamentals sobre la manera de dur a terme la resolució. Les autoritats nacionals de resolució s'associaran estretament al procés.
·    La Comissió, basant-se en una recomanació del Consell Únic de Resolució, decidirà si cal resoldre un banc i quan. Per raons jurídiques, el Consell Únic de Resolució no pot prendre la decisió definitiva.
·    A partir de la proposta del Consell Únic de Resolució, les autoritats nacionals de resolució seran les encarregades d’executar-ne les decisions.
·    El Consell Únic de Resolució supervisarà la resolució. Farà un control de l’execució de les seves decisions per part de les autoritats nacionals de resolució i, en cas d’incomplir-les, podrà aplicar directament procediments executius als bancs en dificultats.
·     Sota el control del Consell Únic de Resolució, es crearà un fons únic de resolució bancària que garanteixi la disponibilitat de suport financer a mitjà termini durant el procés de reestructuració del banc. El fons es finançarà amb aportacions del sector bancari, agrupant els fons de resolució nacionals dels Estats membres de l’eurozona i dels que participin a la unió bancària, d’acord amb el projecte de Directiva sobre rescat i resolució d’entitats bancàries.

Es proposa limitar les funcions de la Comissió a la decisió d’activar la resolució d’un banc a proposta del Consell Únic de Resolució, garantint així la coherència amb el mercat únic i amb les normes de la UE sobre ajuts estatals i mantenint la independència i la responsabilitat del mecanisme global.
Al Consell Europeu del 27 i el 28 de juny, els dirigents de la UE es van proposar l’objectiu d’assolir un acord sobre el mecanisme abans de finals de 2013, per tal que es pugui adoptar abans que finalitzi l’actual legislatura del Parlament Europeu, el 2014. Això permetria aplicar-lo a partir de gener de 2015, juntament amb la Directiva sobre rescat i resolució d’entitats bancàries.
Abans d’entrar en vigor les noves disposicions, les possibles crisis bancàries se seguiran gestionant segons els règims nacionals. Ara bé, aquests règims s’hauran d’anar ajustant als principis de resolució acordats, és a dir, l’assumpció de les pèrdues dels bancs pels accionistes i els creditors i no pels contribuents. Això s’assolirà, d’una banda, amb les directrius revisades sobre els ajuts estatals als bancs, també adoptades avui (vegeuIP/13/672), i, de l’altra, gràcies a la possibilitat de recapitalització directa dels bancs pelMecanisme Europeu d'Estabilitat. Tots dos supediten l’ajut públic estatal i del Mecanisme Europeu d’Estabilitat a una adequada “assumpció de la càrrega” pels inversors privats del banc.
Context
La Comissió va anunciar el mecanisme únic de resolució a la Comunicació sobre un full de ruta cap a una unió bancària (setembre de 2012) i al Pla director per a una Unió Econòmica i Monetària profunda i autèntica (novembre de 2012).
El Consell Europeu de desembre de 2012 va reconèixer la necessitat d’establir un mecanisme únic de resolució que complementés el mecanisme únic de supervisió a la unió bancària. El març de 2013 es va comprometre a completar la unió bancària a través d’un seguit de mesures i va confirmar que calia examinar prioritàriament la proposta de la Comissió d’un mecanisme únic de resolució amb vista a adoptar-la durant l’actual legislatura del Parlament Europeu.
El Parlament Europeu ha demanat reiteradament una major integració en les disposicions sobre resolució dels bancs i, a una Resolució adoptada el 13 de juny de 2013, insta a la Comissió a adoptar, al més aviat possible, la proposta que estableix el mecanisme únic de resolució.
Vegeu MEMO/13/675.

You Might Also Like

0 comments

Popular Posts

Entrades populars

Entrades populars