La Comissió Europea ha presentat avui una proposta de mecanisme únic de resolució per a la unió bancària. Aquest mecanisme complementarà el mecanisme únic de supervisió (IP/12/953), que funcionarà a partir de finals de 2014 i en virtut del qual el Banc Central Europeu (BCE) assumirà la supervisió directa dels bancs de l’eurozona i dels països que decideixin unir-se a la unió bancària. El mecanisme únic de resolució garantirà que si, tot i l’estricta supervisió, un banc subjecte al mecanisme únic de supervisió es troba en greus dificultats, es pugui resoldre de manera eficaç i amb un cost mínim per als contribuents i l’economia real.

El president de la Comissió, José Manuel Barroso, ha declarat que “amb aquesta proposta tenim ja tots els elements necessaris per a una unió bancària que permeti consolidar les bases del sector, restablir la confiança i superar la fragmentació dels mercats financers. Ja hem acordat una supervisió comuna europea dels bancs de l’eurozona i dels altres Estats membres que hi vulguin participar. La proposta d'avui complementa l’acord amb un sistema únic, fort i integrat aplicable als bancs en dificultats. No podem eliminar els riscos de fallides bancàries però, gràcies al mecanisme de resolució únic i al fons de resolució, seran els bancs i no els contribuents europeus els que al futur assumiran els costos de les pèrdues”.

El comissari de Mercat Interior i Serveis, Michel Barnier, ha explicat que “hem vist que les crisis bancàries es poden propagar ben de pressa i superar les fronteres, generant una espiral de desconfiança a tota l’eurozona, i també que l’enfonsament d’un gran banc transfronterer pot provocar una situació complexa i confusa: la resolució de Dexia no és cap model per imitar. Ens cal un sistema que permeti prendre decisions de manera ràpida i eficaç, sense dubtes sobre la incidència a les finances públiques i amb normes que infonguin seguretat en el mercat. Aquest és el sentit de la proposta que presentem avui: garantint una coordinació central de la supervisió i la resolució, amb la participació de tots els agents nacionals pertinents, i el suport d’un dispositiu apropiat de finançament de les resolucions, el mecanisme permetrà una gestió més eficaç de les crisis bancàries i contribuirà a desvincular les crisis del deute sobirà dels bancs en dificultats".

El marc reforçat del mecanisme únic de supervisió, amb uns requisits prudencials millorats (vegeuMEMO/13/272), incrementarà la seguretat dels bancs. Però no s’ha d’excloure totalment la possibilitat que un banc experimenti problemes greus de liquiditat o de solvència. La supervisió i la resolució bancàries s’han de coordinar i exercir al mateix nivell central per tal de reduir la incertesa i d'evitar retirades de fons massives i l’efecte de contagi a d’altres parts de l’eurozona.

El mecanisme únic de resolució aplicarà a la unió bancària les normes substancials de rescat i resolució d’entitats bancàries (vegeu IP/12/570) que està previst adoptar aviat. El 26 de juny, els ministres d’Economia de la UE van arribar a un acord sobre el criteri general de les noves normes (MEMO/13/601), i el Comitè d’Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu va adoptar el seuinforme el 20 de maig. Ara començaran les negociacions entre el Consell i el Parlament Europeu i es preveu arribar a un acord definitiu sobre la Directiva de rescat i resolució d’entitats bancàries a la tardor.

El funcionament del mecanisme únic de resolució serà el següent:

·    El BCE, com a supervisor, indicarà quan un banc de l’eurozona o establert a un Estat membre participant a la unió bancària es troba en greus dificultats financeres i cal resoldre’l.

·    Un Consell Únic de Resolució, format per representants del BCE, la Comissió Europea i les autoritats nacionals pertinents (les dels Estats on el banc tingui la seu i les sucursals o filials), prepararà la resolució del banc. El Consell tindrà amplis poders i serà responsable de les decisions fonamentals sobre la manera de dur a terme la resolució. Les autoritats nacionals de resolució s'associaran estretament al procés.

·    La Comissió, basant-se en una recomanació del Consell Únic de Resolució, decidirà si cal resoldre un banc i quan. Per raons jurídiques, el Consell Únic de Resolució no pot prendre la decisió definitiva.

·    A partir de la proposta del Consell Únic de Resolució, les autoritats nacionals de resolució seran les encarregades d’executar-ne les decisions.

·    El Consell Únic de Resolució supervisarà la resolució. Farà un control de l’execució de les seves decisions per part de les autoritats nacionals de resolució i, en cas d’incomplir-les, podrà aplicar directament procediments executius als bancs en dificultats.

·     Sota el control del Consell Únic de Resolució, es crearà un fons únic de resolució bancària que garanteixi la disponibilitat de suport financer a mitjà termini durant el procés de reestructuració del banc. El fons es finançarà amb aportacions del sector bancari, agrupant els fons de resolució nacionals dels Estats membres de l’eurozona i dels que participin a la unió bancària, d’acord amb el projecte de Directiva sobre rescat i resolució d’entitats bancàries.