Europa: La Comissió demana la recuperació d'ajudes fiscals concedides per Espanya a algunes Agrupacions d'Interès Econòmic (AIE) i als seus inversors

de juliol 17, 2013


Brussel·les, 17 de juliol de 2013
Després d'una investigació en profunditat, la Comissió Europea ha conclòs que l'esquema espanyol d'arrendament fiscal per a l'adquisició de vaixells és parcialment incompatible amb les normes de la UE sobre ajudes estatals. El règim, implantat al 2002, no va ser mai notificat a la Comissió Europea perquè l'autoritzés prèviament, incomplint així les obligacions de l'Estat. Aquest règim ha permès a agrupacions d'interès econòmic (AIE) i als seus inversors beneficiar-se d'un avantatge selectiu amb respecte als seus competidors. Segons les normes europees, els beneficiaris han de tornar les ajudes a l'Estat espanyol. Aplicant el principi de seguretat jurídica, la Comissió no demana la recuperació de les ajudes que es van concedir entre principis del règim a l'any 2002 i el 30 d'abril de 2007, data en què la Comissió va declarar públicament una mesura francesa similar a l'espanyola.
El vicepresident de la Comissió Europea responsable de la competència, Joaquín Almunia, ha declarat:  "Les agrupacions d'interès econòmic i els seus inversors s'han beneficiat il·legalment d'avantatges fiscals que ara han de tornar a l'Estat espanyol. De cara al futur, hi ha un règim fiscal no selectiu aprovat per la Comissió al novembre de 2012 que pot utilitzar-se, entre altres, per a finançar el sector naval. Aquest règim és plenament compatible amb les normes europees i ofereix, per tant, tota la seguretat jurídica necessària als inversors. Espero que totes les parts puguin utilitzar-lo el més aviat possible".
Degut a diverses denúncies procedents principalment del sector de la construcció naval d'altres Estats membres, al juny de 2011 la Comissió va iniciar una investigació detallada sobre el règim espanyol d'arrendament fiscal (veure IP/11/825). En aquest règim, una empresa naviliera no adquireix un vaixell directament a una drassana sinó mitjançant una estructura contractual i financera complexa en què intervé concretament una agrupació d'interès econòmic (AIE), instrument d'inversió en règim de transparència fiscal per a inversors que vulguin reduir la seva base imposable. 
A la pràctica, l'AIE substitueix a la companyia naviliera que adquireix el vaixell, el pren en arrendament fiscal i l'amortitza en un termini de 3 a 4 anys des de principi de la seva construcció. A continuació, l'AIE passa al règim fiscal exclusivament en funció del tonatge –un règim d'excepció que les normes europees reserven a les empreses navilieres- i cedeix el vaixell a la companyia naviliera, de manera que evita l'impost sobre la plusvàlua que hagi obtingut. La companyia naviliera compra el vaixell amb una rebaixa del 20 al 30% sobre el preu de compra facturat per la drassana. No obstant, com que aquesta rebaixa la concedeix l'AIE i no és imputable a l'Estat, la Comissió considera que no constitueix una ajuda estatal per a la companyia naviliera.
Acabada la seva investigació, la Comissió ha conclòs que aquest règim ha atorgat un avantatge competitiu indegut a les empreses membres de les AIE creades per a aquestes operacions. Ara Espanya ha de recuperar les ajudes estatals de les que s'han beneficiat aquestes empreses, amb l'excepció d'aquelles considerades compatibles amb el mercat interior. La comissió estima que la transferència a les companyies navilieres que consisteix en una rebaixa ha contribuït, en certa mesura, a la realització dels objectius d'interès comú perseguits per les Directrius sobre ajudes d'Estat al transport marítim. Aquestes ajudes només són compatibles amb el mercat interior en aquest aspecte. Ara correspon a les autoritats espanyoles determinar, de conformitat amb la decisió de la Comissió, els imports de les ajudes incompatibles que s'han de recuperar de les AIE i dels seus inversors. D'acord amb la Decisió de la Comissió, els beneficiaris no poden traslladar la seva obligació de devolució a tercers (per exemple, les drassanes), tampoc en aplicació de contractes existents.
A més, la Comissió considera que la seva Decisió de 2001 relativa ala companyia Brittany Ferries (assumpte N618/1998, en concret el considerant 193 de la Decisió) ha pogut crear una situació d'incertesa jurídica el relació a la presència d0ajudes estatals en el règim espanyol d'arrendament fiscal. Aquesta incertesa es va dissipar amb la publicació, a l'abril de 2007, de la Decisió final de la investigació relativa al règim francès d eles AIE fiscals (assumpte SA.16608), esmentada en la Decisió de 2001. La Comissió va concloure llavors que aquest règim era incompatible amb el mercat interior (veure IP/06/1852). En el procés del règim espanyol, la Comissió ha conclòs que no procedia demanar la recuperació de les ajudes incompatibles concedides fins a l'abril de 2007.

context
L'article 109, aparat 3, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) estableix la notificació obligatòria de les ajudes estatals a la Comissió Europea per a la seva autorització prèvia. Si un Estat membre concedeix ajudes estatals infringint aquesta norma ("ajudes il·legals"), la Comissió pot rebre denuncies o decidir investigar amb la finalitat de verificar si aquestes ajudes són o no conformes amb les normes substancials en matèria d'ajudes estatals. Si la Comissió conclou que aquestes ajudes han estat abonades infringint aquestes normes, falsejant la competència dins del mercat interior ("ajudes incompatibles il·legals"), l'Estat membre haurà de recuperar aquestes ajudes dels beneficiaris.
Els Estats membres poden ajudar les companyies navilieres a seguir sent competitives a nivell internacional, d'acord amb les Directrius sobre ajudes d'Estat al transport marítim, en particular mitjançant l'aplicació d'un impost sobre els beneficis en funció del tonatge de la seva floto. A data d'avui, la Comissió ha autoritzat el règim impositiu en funció del tonatge de 16 Estats Membres. Al 2002, la Comissió va autoritzar el règim espanyol, prèvia notificació per part del Govern espanyol. Com en altres Estats Membres, el règim impositiu en funció del tonatge espanyoles opcional i substitueix, en el cas de les empreses i les activitats que s'hi puguin acollir, a les normes habituals per a determinar l'impost de societats.
En el context del règim espanyol d'arrendament fiscal, la Comissió qüestiona l'aplicació de les AIE de la imposició en funció del onatge, ja que només s'han de beneficiar d'aquesta última les empreses navilieres que s'hi puguin acollir en virtut de les Directrius sobre ajudes d'Estat al transport marítim i no els instruments d'inversió o els arrendadors de bucs. Per tant, les AIE i els seus beneficiaris s'han beneficiat d'ajudes incompatibles, falsejant la competència dins del mercat interior de la UE.
La Decisió adoptada avui no qüestiona el  règim impositiu espanyol en funció del tonatge per a les navilieres, aprovat per la Comissió l'any 2002. Així mateix, les drassanes espanyoles continuaran beneficiant-se de les ajudes concedides en virtut dels règims aprovats per la Comissió, com les ajudes a la innovació, les ajudes regionals a la construcció naval (assumpte  SA.34584) i els crèdits a l'exportació (assumpte SA.34583)
El 20 de novembre de 2012, la Comissió va autoritzar un nou règim espanyol d'amortització anticipada de béns adquirits mitjançant arrendaments financers (veureIP/12/1241)
La versió no confidencial d ela Decisió d'incoar el procediment es publicarà en el registre d'ajudes estatals amb la referència SA.21233 en la página web de la DG Competencia, un cop resolts tots els problemes de confidencialitat. Al butlletí electrònic «State aid Weekly e-News», hi ha la llista de les últimes decisions sobre ajudes estatals publicades al Diari Oficial i a la pàgina web.

You Might Also Like

0 comments

Popular Posts

Entrades populars

Entrades populars