​Eduard Sagarra, president de ANUE,  Ángels Mataró, directora general,  reben la placa de mans de Santiago Cabanas. FOTO MAEC.

Tot just acaba de fer-se públic.


ANUE és l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya. Una entitat que ha complert 50 anys i de la que tinc el plaer de ser sòcia.  El seu treball, sempre amb la visió de defensar els Drets Humans i la Pau, a través del diàleg i del model Nacions Unides, amb activitats molt participatives per a la gent jove, com el CMUN i amb seminaris i jornades de divulgació sempre d’una cultura de convivència sempre dirigida a incrementar el respecte per la dignitat humana i la igualtat.

ANUE és una mostra viva de la inquietud de la societat civil, i del compromís individual i col•lectiu dels seus membres per a col•laborar a difondre, amb els errors i limitacions que això pugui comportar, les fites que la Carta de les Nacions Unides va recollir. Una carta que comença amb les paraules:


Nosaltres, els pobles dels Nacions Unides, decidits

a preservar les generacions venidores del flagell de la guerra, que durant la nostra vida ha infligit dues vegades uns sofriments indicibles a la Humanitat,

a refermar la fe en els drets fonamentals de l’home, en la dignitat i en el valor de la persona humana, en la igualtat de drets dels homes i les dones, com també de les nacions, grans i petites,

a crear les condicions necessàries per al manteniment de la justícia i del respecte a les obligacions derivades dels tractats i d’altres fronts del dret internacional, i

a promoure el progrés social i instaurar unes millors condicions de vida dintre d’una llibertat més àmplia,

a practicar la tolerància i a conviure en pau com a bons veïns,

I amb aquestes finalitats

a unir les nostres forces per mantenir la pau i la seguretat internacional,

a acceptar els principis i adoptar els mètodes que assegurin que no es farà ús de la força de les armes si no és en interès comú, i

a recórrer a les institucions internacionals per promoure el progrés econòmic i social de tots els pobles,

Hem decidit associar els nostres esforços per realitzar aquests designis

Ja sé que em podeu dir que estem molt lluny d’aconseguir totes aquestes fites, però per aquesta mateixa raó cal continuar treballant per apropar-nos el més possible a aquests bons desigs, és camí difícil però no s’ha de perdre de vista que els avanços en matèria de drets humans, igualtat, rebuig a la violència, defensa dels drets dels discapacitats i defensa que siguin considerats persones completes i capaces a qui reconèixer la seva força per fer front i superar les dificultats afegides que tenen, la defensa perquè la dona sigui respectada i valorada, obtingui un espai a la vida pública i a la vida privada com a persona amb igual dignitat i drets que un home; el drets dels infants; la lluita contra la fam, la lluita pel dret a l’educació, la denuncia i lluita contra els mals derivats de les moltes guerres i els genocidis....

És cert que resta molt per fer, però també és cert que una mirada cap aquell 26 de juny de 1945 en que finalitzada la II Guerra Mundial i evidenciats els terrors i patiments que van comportar, es va signar la Carta de les Nacions Unides,  s’ha avançat en totes aquestes fites, si bé no s’ha arribat a fer desaparèixer totes les causes que generen les desigualtats, les injustícies i les guerres, però això no ha de ser motiu per a defallir sino un motiu per a continuar en aquesta lluita pacífica per a millorar la convivència.

El premi l’ha atorgat el Ministeri d’Assumptes Exteriors, per la llarga tasca realitzada els darrers 50 anys i consisteix en una Placa d’Honor de l’Ordre del Mèrit Civil i no comporta cap dotació econòmica, és simplement el reconeixement a una tasca de molts anys en favor dels drets humans.