La Unió Europea, els Estats Units i el Canadà han acordat avui col·laborar en la recerca sobre l’oceà Atlàntic. L’acord se centra en l’adaptació dels treballs d’observació oceànica dels tres socis. L’objectiu és conèixer millor l’oceà i promoure’n la gestió sostenible dels recursos. També s’estudiarà la interacció de l’Atlàntic amb l’Àrtic, concretament en relació amb el canvi climàtic. La UE i els seus Estats membres ja inverteixen cada any gairebé 2.000 milions d’euros en recerca marina i marítima. Avui, en una conferència d’alt nivell celebrada a l’Irish Marine Institute de Galway, s’ha signat la Declaració de Galway sobre cooperació a l’oceà Atlàntic. A l’acte hi ha assistit el primer ministre d’Irlanda, Taoiseach Enda Kenny (MEMO/13/455).

La comissària europea de Recerca, Innovació i Ciència, Máire Geoghegan-Quinn, ha declarat que “bona part de l’enorme potencial econòmic de l’Atlàntic està sense explotar. Potser en sabem més de la superfície de la Lluna i de Mart que dels fons marins. Aquesta aliança pot ser una gran contribució a la solució de problemes com ara el canvi climàtic o la seguretat alimentària”.

La comissària d’Afers Marítims i Pesca, Maria Damanaki, ha manifestat que “l’acord d’avui es basa en el Pla d’Acció Atlàntic que hem presentat aquest mes. La iniciativa interessa especialment als cinc països atlàntics de la UE, però està oberta als investigadors de tot Europa i d’altres països. Els coneixements adquirits ens vindran bé a tots".

L’acord reconeix que, en molts aspectes, la recerca sobre l’Atlàntic serà més eficaç si hi ha una coordinació transatlàntica. Entre els àmbits on es pot endegar la cooperació en el marc de l’acord cal esmentar els següents:

·    observació oceànica

·    intercanvi de dades sobre aspectes com ara la temperatura, la salinitat i l’acidesa

·    interoperabilitat i coordinació de les infraestructures d’observació, com ara les boies de mesurament i els vaixells de recerca

·    gestió sostenible dels recursos oceànics

·    cartografia dels fons marins i de l’hàbitat bentònic

·    foment de la mobilitat dels investigadors

·    determinació i recomanació de futures prioritats de recerca.

Context

A més de Taoiseach Enda Kenny, han assistit a l’acte de Galway Simon Coveney, ministre irlandès d’Agricultura, Alimentació i Medi Marí, les comissàries Damanaki i Geoghegan-Quinn, els representants dels Estats Units, el Canadà i els Estats membres atlàntics i representants de la indústria i la recerca.

Des de 2002, la Unió Europea ha invertit més de 2.000 milions d’euros en més de mil projectes de recerca marina, com ara:

·    El projecte ice2sea, de quatre anys, amb un pressupost de 10 milions d’euros, per preveure els efectes del desglaç en els nivells del mar al litoral europeu.

·    Els projectes MyOcean de seguiment i previsió, amb un pressupost de 62 milions d’euros.

·    El projecte Euro-Basin, de quatre anys, amb un pressupost de 7 milions d’euros, per conèixer millor els processos a escala de conca que afecten als ecosistemes de l’Atlàntic nord, des del canvi climàtic natural fins a la pressió antròpica.



Amb els projectes EuroFleets, la UE també vol assolir una aliança de les flotes de recerca europees.

El Pla d’Acció Atlàntic (IP/13/420), presentat per la Comissió el 13 de maig de 2013, té per objecte revitalitzar l’economia marina i marítima a la zona de l’oceà Atlàntic. Demostra com els Estats membres atlàntics, les seves regions i la Comissió poden contribuir al creixement sostenible de les regions costaneres i a impulsar l’”economia blava”, tot mantenint l’equilibri ecològic de l’oceà Atlàntic.

L’actual Estratègia europea de recerca marina i marítima es va crear l’any 2008. Es basa en la premissa que la ciència i la tecnologia ofereixen una de les claus per conciliar el desenvolupament econòmic sostenible de les activitats vinculades al mar i la conservació del medi ambient.