Espanya és un país on:

és a dir un país on la dona ha estat situada per les lleis, per la religió dominant (i per altres creences religioses minoritaries)  i per la tradició,  en posició de dependència del marit o del pare.

Arrel la transició es va recollir a la Constitució,  a l'article  9.2

“Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans a la vida política, econòmica, cultural i social”.

És a dir que el text ens diu que cal acabar amb els obstacles que fan que la dona estigui en situació d’inferioritat, tant si es per raons legals, com per raons de tradició, o d’altres raons que entrin en col·lisió amb la declaració que totes les persones com a tals són iguales, però que cada persona en funció de la seva situació que sempre és diversa, ha de ser tractada no com un número sinó precisament com una persona, i per tant si es parteix d’una situació desigual, cal posar els mitjans per compensar el desequilibri existent.

Treballar en favor del respecte de la dignitat humana: 

És en aquest context en que es van crear les quotes,  no només per a les dones, també pels discapacitats o d’altres col·lectius per tal de facilitar la seva integració, canviant les lleis i trencant els vells tabús que impedien que les dones o els discapacitats o qualsevol altre col·lectiu, com ara homosexuals fossin tractats com a persones amb igual dignitat. 

  

Un nom mal triat: Discriminació Positiva

Haver posat per nom “Discriminació Positiva”  a aquestes mesures que cerquen equilibrar el que està desequilibrat no ha sigut, en la meva opinió, un encert. Són mesures contra la discriminació, no una discriminació en elles mateixes. En altres llocs els denomines "Accions Positives". 

I per si algú creu que no són necessàries només dues dades.

La creació de quotes per trencar “sostres de vidre” són mesures que en el dret internacional venen avalades per exemple per la Recomanació del Consell Europeu 84/635/CEE, per promoure “accions positives” a favor de les dones; o el Tractat d’Amsterdam que impulsa la igualtat.

Les accions positives, en favor de les dones, o d’altres col·lectius que parteixen de situacions de desigualtat (perquè estan considerats inferiors)  són una mesura en favor de la justícia social.

Caldria també pensar que davant situacions on col·lectius es veuen afectats de manera greu per realitats  sobrevingudes, com ara el cas de les persones desnonades o en risc de desnonament, seria bo que alguns polítics recordessin que a la Constitució, que tants cops treuen a esment quan els interessa, els mana que remoguin els obstacles que impedeixen  la plenitud i igualtat també en situacions de caràcter econòmic.  

Per no ser injusta haig de reconèixer que d’altres se’n recordat i han fet coses al respecte, com el Parlament de Catalunya que va remetre al Congrés dels Diputats una proposició aprovada per tots els diputats de tots els partits polítics que composaven el Parlament de Catalunya en l’anterior legislatura, però en lloc d’aprofitar tota la feina feta i dona sortida a una situació que és una veritable urgència social, la majoria parlamentaria del Congrés dels Diputats la van ficar a un calaix.  Són els mateix que després donen classes sobre la Constitució i sobre la Igualtat de la Dona.